Santos Juliá Díaz
historiador espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Santos Juliá Díaz (Ferrol, 1940 - Madrid, 23 d'octubre de 2019)[1] fou un historiador gallec. Doctor en ciències polítiques i sociologia per la Universitat Complutense de Madrid i catedràtic del Departament d'Història Social i del Pensament Polític de la UNED, és autor de nombrosos treballs sobre història política i social d'Espanya durant el segle xx, així com d'historiografia.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 setembre 1940 Ferrol (província de la Corunya) |
Mort | 23 octubre 2019 (79 anys) Hospital Universitari Puerta de Hierro Majadahonda (Comunitat de Madrid) |
Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
Director general del Llibre i Biblioteques | |
1991 – 1991 | |
Catedràtic d'universitat | |
1989 – | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Complutense de Madrid - doctorat |
Activitat | |
Ocupació | historiador, sociòleg |
Ocupador | Universitat Nacional d'Educació a Distància (1979–) |
Interessat en | Moviment obrer a Espanya, transició democràtica espanyola i història contemporània d'Espanya |
Obra | |
Obres destacables Historias de las dos Españas (2004) | |
Estudiant doctoral | Javier Moreno Luzón |
Premis | |
Lloc web | santosjulia.com |
Algunes de les seves obres són Manuel Azaña. Una biografía política (1990), Los socialistas en la política española (1997), Un siglo de España. Política y sociedad (1999) o Historias de las dos Españas (2004), pel qual va rebre aquell any el Premio Nacional de Historia de España,[2][3] atorgat pel Ministeri de Cultura. També ha dirigit obres col·lectives com Víctimas de la guerra civil (1999) i La violencia política en la España del siglo XX (2000). També és comentarista de política nacional del diari El País.
El 23 d'octubre de 2015 va rebre el Premi Internacional d'Assaig Caballero Bonald –atorgat per la fundació homònima i dotat amb 20.000 euros– per l'assaig Una historia de España a través de manifiestos y protestas (1896-2013).[4]