Sebastià Bonet Espriu
Professor universitari i filòleg espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Sebastià Bonet Espriu (Barcelona, 1943) és un filòleg, lingüista i poeta català que ha estat professor de sintaxi catalana del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona des del 1997 fins que es va jubilar el 2012.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1943 (80/81 anys)
Barcelona |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | professor d'universitat, filòleg, lingüista |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (1965), diplomat d'Estudis Avançats d'Astrofísica per la Sorbona (1967), llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1976) i doctor en Filologia Catalana, també per la Universitat de Barcelona, amb la tesi Els manuals gramaticals i la llengua normativa. Estudis de gramatografia catalana contemporània (1991), la seva recerca abasta, bàsicament, tres àrees: la sintaxi, la gramatografia i l'obra del poeta Salvador Espriu, de qui és nebot.[1][3]
La seva obra poètica ha estat caracteritzada com «un exercici literari on la subordinació a les regles matemàtiques obre la porta a nous sentits», posant en pràctica la «constricció alfabètica com a motivació creativa», una tècnica pròxima a l'experimentació del grup Oulipo.[4][5]