Simfonia núm. 9 (Beethoven)
Composició de Ludwig van Beethoven / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 9 en re menor, op. 125, és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, estrenada el 7 de maig del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l'Ode an die Freude (Cant de joia) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l'època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic. És una música que s'ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l'himne de la Unió Europea (UE).[2]
Dades ràpides Títol original, Altres noms ...
Pàgina manuscrita del quart moviment | |
Títol original | 9. Sinfonie |
---|---|
Altres noms | Coral |
Forma musical | Simfonia |
Tonalitat | Re m |
Partitura | Partitura |
Compositor | Ludwig van Beethoven |
Lletra de | Friedrich von Schiller |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | alemany |
Creació | 1822-1824 |
Data de publicació | 1826 |
Parts | 4 moviments |
Catalogació | Op. 125 |
Durada | 65' |
Dedicat a | Frederic Guillem III de Prússia |
Part de | list of compositions by Ludwig van Beethoven by opus number (en) i Simfonies de Beethoven |
Format per | I. Allegro ma non troppo, un poco maestoso (en) , II. Scherzo. Molto vivace – Presto (en) , III. Adagio molto e cantabile (en) i IV. Finale (en) |
Opus | 125 |
Instrumentació | 1 flautí 2 flautes 2 oboès 2 clarinets 2 fagots 1 contrafagot 4 trompes 2 trompetes 3 trombons percussió corda (violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos)
|
Estrena | |
Estrena | 7 de maig del 1824 |
Escenari | Kärntnertortheater de Viena, |
Director musical | Michael Umlauf i Ludwig van Beethoven[1] |
Intèrpret | Michael Umlauf, Henriette Sontag, Caroline Unger, Anton Haizinger, Joseph Seipelt i Ludwig van Beethoven |
Tanca