Els espàrids (Sparidae) són una de les famílies de peixos més ben representades a la mar Catalana.[2] En formen part alguns dels peixos que es poden trobar habitualment a les nostres costes, com el sarg, l'esparrall, l'orada, l'oblada o la salpa.

Dades ràpides Sparidae, Període ...
Infotaula d'ésser viuEspàrids
Sparidae Modifica el valor a Wikidata
Thumb
Esparrall (Diplodus annularis)
Thumb
Període
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae Modifica el valor a Wikidata
Rafinesque, 1810
Nomenclatura
Sinònims
Centracanthidae Modifica el valor a Wikidata
Gèneres
Vegeu la classificació
Tanca
Thumb
Acanthopagrus latus
Thumb
Chrysophrys auratus
Thumb
Variada (Diplodus vulgaris)
Thumb
Pagrus major
Thumb
Orada (Sparus aurata)
Thumb
Stenotomus chrysops
Thumb
Oblada (Oblada melanura)
Thumb
Mabre (Lithognathus mormyrus)
Thumb
Salpa (Sarpa salpa)
Thumb
Càntera (Spondyliosoma cantharus)
Thumb
Diplodus sargus
Thumb
Acanthopagrus butcheri fotografiat a Victòria (Austràlia).)
Thumb
Pagellus bogaraveo
Thumb
Pterogymnus laniarius
Thumb
Déntol (Dentex dentex) fotografiat a Portofino (Itàlia).)
Thumb
Acanthopagrus australis fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia).)
Thumb
Acanthopagrus bifasciatus
Thumb
Archosargus probatocephalus
Thumb
Pagre (Pagrus pagrus)

Morfologia

  • Tenen un cos alt, comprimit i fusiforme
  • cap gros i amb el perfil convex.
  • La boca és petita i, en alguns casos, lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció.
  • L'aleta dorsal és única, llarga, té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior.
  • Les pectorals són llargues i punxegudes.
  • Peduncle caudal robust.
  • Escates ctenoides.
  • Nombre de vèrtebres: 24 (10 + 14).
  • Flancs generalment argentats amb, sovint, bandes transversals fosques.[3][1]

Reproducció

Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies. Els ous són planctònics.[4]

Alimentació

Mengen invertebrats bentònics.[1]

Hàbitat

La gran majoria són habitants de la zona litoral i es troben prop del fons.[4]

Distribució geogràfica

Viuen als mars i oceans de clima tropical i temperat.[5]

Cuina

Una de les espècies més apreciada en gastronomia és l'orada (Sparus aurata).

Classificació

N'hi ha 125 espècies repartides en 37 gèneres:

Observacions

El consum d'algunes de les seues espècies pot produir ciguatera.[1][10]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.