1964
Any del segle XX després de Crist. From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
1964 (MCMLXIV) fou un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimecres.
Remove ads
Esdeveniments
- Països Catalans
- 13 de gener: Primera emissió del programa en català Radioscope, de Salvador Escamilla, des de l'estudi Toreski de Ràdio Barcelona.[1]
- 5 de març, Terrassa: Miquel Onandia accedeix a l'alcaldia de la ciutat de Terrassa.
- 14 de setembre, Barcelona: Apareix el primer número de Tele/eXpres, diari independent vespertí, editat en castellà.[2]
- 27 de setembre, Barcelona: se celebra el concurs de castells I Gran Trofeu Jorba-Preciados a l'avinguda del Portal de l'Àngel.
- 23 d'octubre - Cambrils: fundació del Club Nàutic Cambrils.[3]
- 20 de novembre, Sants, Barcelona: funden Comissions Obreres de Catalunya a l'església de Sant Medir.[4]
- Creació de la Cadira Barcino.
- Barcelona: es funda l'Esbart Comtal.[5]
- Resta del món
- 3 de gener, Estats Units: es publica el quart número de The X-Men on es produeix la primera aparició de Scarlet Witch i Quicksilver.[6]
- 4 de febrer, Estats Units: té lloc la primera aparició de Daredevil al primer número de la sèrie del mateix nom, publicat per Marvel Comics.[7]
- 28 de febrer, Montevideo, Uruguai: Es funda el grup de música tropical Sonora Borinquen.
- 6 de març, Atenes, Grècia: Constantí II és coronat rei de Grècia.
- 16 d'abril, The Rolling Stones publiquen el seu primer àlbum: The Rolling Stones.[8]
- 26 d'abril, la República de Tanganyika es va unir amb Zanzíbar per formar la República Unida de Tanganica i Zanzíbar, que va canviar el seu nom pel de República Unida de Tanzània.
- 8 d'octubre, Nanquín, Xina: es descobreix l'asteroide (2045) Peking del cinturó principal.[9]
- 15 d'octubre, Unió Soviètica: La troika formada per Leonid Bréjnev, Kossiguin i Podgorni substitueix Nikita Khrusxov al capdavant de l'URSS.[10]
Premis Nobel
Remove ads
Naixements
- Països Catalans
- 1 de febrer - Terrassa, Vallès Occidental: Mercè Paloma i Sánchez, dissenyadora de vestuari i figurinista.[12]
- 8 de març - Barcelona: Sílvia Marsó, actriu catalana.[13]
- 30 de març - Torelló: Bet Font, biòloga i activista política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[14]
- 3 d'abril:
- Catarroja, l'Horta: Maria Jesús Yago, filòloga, professora, poetessa valenciana.[15]
- Oliva, la Safor: Enric Morera, polític valencià.[16]
- 12 d'abril - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès: Meritxell Borràs i Solé, política catalana.[17]
- 22 d'abril - Maó: Juana Francisca Pons Vila, historiadora i política menorquina, ha estat senadora per Menorca.[18]
- 27 d'abril - Barcelona: Elisenda Pucurull i Caldentey, atleta i maratoniana catalana.[19]
- 13 de maig - Barcelona: Jordi Sànchez i Zaragoza, actor, autor teatral i guionista català.[20]
- 18 de maig - Barcelona: Ignasi Guardans i Cambó, polític català.
- 8 de juliol - Palma: Joan Valent, músic mallorquí.
- 11 de juliol - Palma: Miquela Forteza Oliver, historiadora de l'art i professora mallorquina.[21]
- 15 d'agost - Barcelona: Maria Mercè Cuartiella i Todolí, escriptora i dramaturga catalana.[22]
- 21 d'agost - Ciutadella, Menorca: Esperança Camps Barber, periodista i escriptora menorquina, que ha estat consellera del Govern de les Illes Balears.[23]
- Riudellots de la Selva: Lluís Muntada Vendrell, escriptor.
- Sort: Aleydis Rispa, fotògrafa i professora catalana
- Lleida: Maria Cemeli, artista lleidatana
- Resta del món
- 7 de gener, Long Beach, Estats Units: Nicolas Cage, actor de cinema estatunidenc.
- 9 gener, Istanbul, Turquia: Halide Edib Adıvar, escriptora, defensora dels drets de la dona i líder nacionalista turca (n. 1883).
- 12 de gener, Granada: Blanca Li, ballarina i coreògrafa espanyola.[24]
- 17 de gener, Chicago: Michelle Obama, advocada que va ser Primera Dama dels Estats Units entre 2009 i 2017.[25]
- 19 de gener, Xinghua (Xina): Bi Feiyu (Xinès: 毕飞宇), escriptor i guionista de cine i televisió xinès, guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2011.[26]
- 29 de gener, Badajoz: María José Bueno Márquez, –Pepa Bueno–, periodista espanyola.[27]
- 15 de febrer, Madison (Wisconsin), Estats Units: Chris Farley, actor de cinema estatunidenc.[28]
- 19 de febrer, Washington DC: Jennifer Doudna, investigadora nord-americana, Premi Nobel de Química de 2020.[29]
- 21 de febrer: Cilla Benkö, periodista sueca, directora general de Sveriges Radio.[30]
- 27 de febrer: Beiji-Mohe, Heilonhjiang (Xina): Chi Zijian, escriptora xinesa, guanyadora del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2008 i tres cops del Premi Lu Xun.[31]
- 28 de febrer, Nova Orleans: Fernando del Valle, tenor.
- 7 de març, Los Angeles, Califòrnia: Bret Easton Ellis, escriptor nord-americà.
- 11 de març, Vesanto: Leena Lehtolainen, escriptora finlandesa de novel·la detectivesca.[32]
- 16 de març, Birmingham: Sadie Plant, filòsofa i escriptora anglesa.[33]
- 19 de març, Sendai, Japó, compositora, arranjadora de música per a videojocs i anime.[34]
- 24 de març, París: Chantal Mauduit, destacada alpinista francesa (m. 1998).[35]
- 30 de març: Tracy Chapman, cantant afroamericana.[36]
- 8 d'abril, Zhenjiang, Jiangsu (Xina): Ge Fei, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de 2015.[37]
- 18 d'abril, Boulogne-Billancourt, França: Zazie, cantant i compositora francesa.[38]
- 23 d'abril, Qiryat Bialiq, Israel: Aviv Kochavi, militar israelià. Cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel desde 2019.[39]
- 25 d'abril, Clarmont d'Alvèrnia: Fadela Amara, activista feminista francesa d'ètnia amazic, fundadora del moviment Ni Putes ni Submises.[40]
- 23 de maig, Istanbul: Ali İsmet Öztürk, pilot turc d'acrobàcia aèria.
- 2 de juny, Bad Nauheim, Hessen:Caroline Link, directora i guionista de cinema alemanya.[41]
- 9 de juny, Dakar: Fatou Guewel, cantant senegalesa.
- 22 de juny, Exeter, Nou Hampshire, Estats Units: Dan Brown, escriptor nord-americà.
- 5 de juliol,
- Pamplona: Uxue Barkos Berruezo, periodista i política basca, presidenta del Govern de Navarra de 2015 a 2019.[42]
- Itàlia: Claudia Chiarelli, taekwondista italiana.[43]
- 9 de juliol, San Francisco: Courtney Love, cantautora, actriu i pintora estatunidenca.[44]
- 3 d'agost, Newcastle upon Tyne, Regne Unit: Abhisit Vejjajiva, polític tailandès, líder del Partit Demòcrata (Phak Prachathipat) i primer ministre del país des de 2008.
- 26 d'agost, Sliema, Malta: Daphne Caruana Galizia, periodista i blogger maltesa assassinada (m. 2017).[45]
- 2 de setembre, Beirut, Líban: Keanu Reeves, actor anglocanadenc.
- 7 de setembre, Salamanca: María Fernanda Espinosa, diplomàtica i poeta equatoriana; Presidenta de l'Assemblea de l'ONU.[46]
- 26 de setembre, Moscou: Andrei Babitski, periodista rus.
- 20 d'octubre, Oakland, Califòrnia: Kamala Harris, advocada i política pel Partit Demòcrata.[47]
- 31 d'octubre, Tskhinvali, Geòrgia: Eduard Kokoiti, polític osset, 2n president d'Ossètia del Sud.
- 3 de novembre: Milly D'Abbraccio, actriu porno.
- 14 de novembre, Ciutat de Mèxic: Raúl Araiza Herrera, actor.
- 16 de novembre, Roma, Itàlia: Luciano Floridi, filòsof i lògic italià.
- 20 de desembre, Ciutat de Mèxic: Gabriela Ortiz, compositora i professora mexicana.
- Madrid: Mateo Maté, artista.
- Fuyang: Mai Jia, escriptor i periodista xinès.
- Wuhan, província de Hubei : Zēng Fànzhì, artista contemporani.
- Puertollano: María Dueñas Vinuesa, escriptora.
- 29 de desembre - Long Island: Michael Cudlitz, actor estatunidenc.
Remove ads
Necrològiques
- Països Catalans
- 2 de gener, Barcelona: Pius Font i Quer, botànic, farmacèutic i químic català (75 anys).
- 5 de febrer, Barcelona: Ramona –o Ramoncita– Rovira, cupletista al Paral·lel, una de les primeres figures de la seva època (n. 1902).
- 16 de febrer, Petròpolis, Brasil): Emili Mira i López, psicòleg català.
- 17 de febrer, Tolosa de Llenguadoc: Maria Baldó i Massanet, mestra, feminista, folklorista i política liberal, primera directora de l'escola La Farigola (n. 1884).[48]
- 3 de març, Barcelona: Antoni Pérez i Moya, músic.
- 12 d'abril, Barcelona: Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual, escriptor i periodista català (n. 1887).[49]
- 18 d'abril, Sabadell, Vallès Occidental: Ramon Balcells i Basomba, metge sabadellenc.
- 1 de maig, Barcelona: Cristòfor Taltabull i Balaguer fou un pedagog musical i compositor català (n. 1888).[50]
- 4 de juny, Solsona: Dolors Fàbrega Costa, la Caputxina, empresària catalana (n. 1888).[51]
- 2 de novembre, Barcelona: Emília Baró, actriu teatral catalana de llarga trajectòria professional (n. 1884).[52]
- 17 de desembre, Barcelona: Rosa Hernáez i Esquirol, ballarina clàssica, cantant de sarsuela i actriu (n. 1887).[53]
- 25 de desembre, Olot: Joaquim Claret, escultor nascut a Camprodon el 1879.
- Barcelona: Esteve Puig i Pascual, fotògraf
- Valls: Maria Ferrés i Puig, dibuixant, aquarel·lista i gravadora catalana (n. 1874).[54]
- Resta del món
- 29 de gener, Palm Springs, Califòrnia (EUA): Alan Ladd, actor estatunidenc (n. 1913).[55]
- 1 de febrer, Nàpols (Itàlia): Antonio Aliotta, filòsof italià (n. 1881).
- 9 de març, Madrid (Espanya): José Capuz Mamano, escultor valencià (n. 1884).
- 12 de març, Ciutat de Mèxic, Luisa Carnés, escriptora i periodista espanyola de la Generació del 27, exiliada.[56]
- 5 d'abril, Washington D.C. (EUA): Douglas MacArthur, militar estatunidenc conegut sobretot per dirigir la Guerra del Pacífic contra l'Imperi Japonès (n. 1880).[57]
- 9 d'abril, Kırıkhan, Turquia: Nuriye Ulviye Civelek, defensora dels drets de les dones turques i otomanes (n. 1893).
- 14 d'abril, Silver Spring, EUA: Rachel Carson, biòloga marina i ecòloga nord-americana (n. 1907).[58]
- 15 d'abril, Ottawa (Canadà)ː Alice Wilson, primera geòloga canadenca i paleontòloga (n. 1881).[59]
- 24 d'abril, Burgberg (Alemanya): Gerhard Johannes Paul Domagk, patòleg i bacteriòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1939 (n. 1895).[60]
- 25 d'abril, Bonn: Wera Meyer-Waldeck, arquitecta alemanya, alumna de la Bauhaus.[61]
- 26 d'abril, Anglaterraː Lucy Wills, hematòloga anglesa que descobrí l'àcid fòlic.[62]
- 2 de maig, Lincolnshire, Anglaterra: Nancy Astor, política britànica, primera dona a ocupar un escó en la Cambra dels Comuns del Parlament Britànic (n. 1879).[63]
- 9 de maig, Hollywood: Naomi Childers, actriu estatunidenca de cinema mut (n.1892).[64]
- 12 de maig, Ciutat de Mèxic: Luisa Carnés, escriptora i periodista espanyola de la Generació del 27, exiliada a Mèxic.[65]
- 21 de maig, Göttingen (Alemanya): James Franck, físic i químic alemany, Premi Nobel de Física de 1925 (n. 1882).[66]
- 27 de maig, Nova Delhi (Índia): Jawaharlal Nehru, un dels líders principals del moviment d'independència de l'Índia els anys 1930 i 40, primer ministre de l'Índia des de la independència el 15 d'agost de 1947 fins a la seva mort (n. 1889).[57]
- 3 de juny, Hèlsinki (Finlàndia): Frans Eemil Sillanpää, escriptor finlandès, Premi Nobel de Literatura el 1939 (75 anys).[67]
- 18 de juny, Bolonya (Itàlia): Giorgio Morandi, pintor italià (n. 1890).[68]
- 25 de juny, Utrech (Països Baixos): Gerrit Rietveld, arquitecte i dissenyador neerlandès (n. 1888).[68]
- 3 de juliol, Londres, Regne Unit: Gertrud Bing, historiadora de l'art, acadèmica, bibliotecària i directora del Warburg Institute (n.1892).
- 11 juliol, Mar Negra: Maurice Thorez, polític francès, secretari general del Partit Comunista Francès entre 1930 i 1964 (n. 1900).[69]
- 21 de juliol, Châtenay-Malabry (França): Jean Fautrier, pintor i escultor francès. Fou un dels més importants representants del taquisme, tendència dins de l'Art informel (n. 1898).[70]
- 3 d'agost, Milledgeville: Flannery O'Connor, escriptora i assagista nord-americana (n. 1925).[71]
- 12 d'agost, Londres (Regne Unit): Ian Lancaster Fleming, actor i novel·lista britànic (56 anys).[72]
- 27 d'agost, Florencio Varela (Argentina): Félix Scolati compositor, director d'orquestra i folklorista italià instal·lat a l'Argentina.
- 5 de setembre, Moscou: Elizabeth Gurley Flynn, periodista, escriptora, sindicalista, activista i comunista nord-americana (n. 1890).[73]
- 17 de setembre, Londres (Anglaterra): Clive Bell, crític d'art anglès.(n. 1881).[74]
- 6 de novembre, Estocolm (Suècia): Hans von Euler-Chelpin, bioquímic suec, Premi Nobel de Química de 1929 (n. 1873).
- 19 de novembre, Palència: Margarita Ferreras, escriptora i poeta de la Generació del 27 (n. 1900).[75]
- 20 de novembre - París: Sophie Fillières, Guionista i director francès (m. 2023).
- 23 de novembre, Nova York (EUA): Harpo Marx, actor i comediant estatunidenc (n. 1888).
- 3 de desembre, Madrid: Elisa Soriano Fisher, oftalmòloga i mestra espanyola, figura destacada del feminisme associatiu (n. 1891).[76]
- 9 de desembre, Londres: Edith Sitwell, poeta modernista anglesa molt influent (n. 1887).[77]
- 11 de desembre,
- Nova York: Alma Mahler, pianista, compositora i pintora vienesa (n. 1879).[78]
- Los Angeles (EUA): Sam Cooke, cantant i emprenedor estatunidenc (33 anys).
- 17 de desembre, Mount Vernon (Nova York) (EUA): Victor Franz Hess, físic austríac. Premi Nobel de Física pel descobriment de la radiació còsmica l'any 1936.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads