comte d'Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona entre d'altres From Wikipedia, the free encyclopedia
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848);[1] i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Honors de Sunifred (844-848) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 805 Girona |
Mort | 849 (Gregorià) (43/44 anys) Girona |
Comte de Barcelona | |
844 (Gregorià) – 848 (Gregorià) ← Bernat de Septimània – Guillem de Septimània → | |
Comte de Girona | |
844 (Gregorià) – 848 (Gregorià) ← Bernat de Septimània – Guifré I de Girona → | |
Comte d'Osona | |
844 (Gregorià) – 848 (Gregorià) ← Bernat de Septimània – Guillem de Septimània → | |
Comte d'Urgell | |
838 – 848 ← Galí I Asnar – Salomó d'Urgell i Cerdanya → | |
4t Comte de Cerdanya | |
834 – 848 ← Galí I Asnar – Salomó d'Urgell i Cerdanya → | |
Altres | |
Títol | Comte Comte de Girona Comte d'Osona Comte d'Urgell Comte de Barcelona Comte de Cerdanya Vescomte de Narbona Comte de Melguer |
Família | Casal de Barcelona |
Cònjuge | Ermessenda (840–) |
Fills | Guifré el Pilós, Quíxol, Sesenanda, Sunifred de Barcelona, Miró el Vell, Radulf I de Besalú, Riculf |
Pare | Bel·ló de Carcassona Borrell I d'Osona |
Germans | Oliba I de Carcassona Ailo |
Hi ha opinions divergents sobre la identitat del pare de Sunifred. Segons Ramon d'Abadal, era fill[2] del comte Bel·ló de Carcassona, mentre que altres historiadors pensen que era el seu gendre.[3] En aquest cas, seria probablement fill de Borrell I d'Osona[4] i s'hauria casat amb Ermessenda, filla de Bel·ló.[5] Era parent, doncs, dels comtes Sunyer I d'Empúries i Oliva I de Carcassona. Sunifred es casà amb la noble Ermessenda l'any 840, de la qual tingué:[1]
El 834, el rei franc Lluís el Pietós li va donar els comtats d'Urgell i Cerdanya, que pertanyien a Galí I Asnar (aliat de Mussa ibn Mussa ibn Fortun de la família dels Banu Qasi), i que va ocupar el 835 la Cerdanya i cap al 838 l'Urgell.
El 842 una expedició musulmana, ordenada per l'emir de Còrdova Abd al-Rahman II i dirigida per Abd al-Wahid ibn Yazid i Mussa ibn Mussa va envair el comtat de Barcelona. Els àrabs van creuar per les zones de l'interior (Bages, Lluçanès i Osona) amb la intenció de dirigir-se cap a Narbona, però van ser aturats per les forces de Sunifred abans d'arribar a la Cerdanya, probablement a la Vall de Ribes. Aquest èxit degué influir perquè, el 844, a la mort de Bernat de Septimània, (o quan ja estava presoner) el rei franc Carles II el Calb nomenés Sunifred comte i marquès de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (a més de Cerdanya i Urgell). Sunifred mai és esmentat com a duc de Septimània o de Gòtia i només com a comte o marquès (marquès s'anomenaven tots els comtes fronterers) però no hi ha dubte que va exercir una hegemonia a Septimània i Gòtia equivalent de fet a la dels ducs. El desembre del 847 l'emir va demanar la signatura d'un tractat de pau.
El comtat del Conflent va passar a dependre de la Cerdanya, i per tant de Sunifred, segurament a la mort de Berà II (entre el 846 i el 848). Probablement, Sunifred va morir enfrontant-se amb Guillem de Septimània, fill de Bernat de Septimània,[1] que aliat amb Pipí II d'Aquitània es va revoltar contra Carles el Calb el 848 i va ocupar els comtats d'Empúries i Barcelona.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.