Sílex
roca sedimentària / From Wikipedia, the free encyclopedia
El sílex, també conegut com a pedra foguera (varietat del sílex) és una roca sedimentària i una forma criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre. És formada principalment per diòxid de silici (SiO₂). És una roca de gran duresa (7 en l'escala de Mohs).[2] S'usà en la prehistòria per a l'elaboració d'eines i estris de pedra domèstics de treball o com a armes, gràcies a la seva capacitat per trencar-se en fractures concoides i làmines dretes amb lleugeres corbes. També es feu servir per a la capacitat de crear espurnes repicant-lo amb pirita o acer.
Tipus | roques sedimentàries |
---|---|
Textura | llisa |
Color | gris, rosat |
Minerals accessoris | quars i òpal-CT |
Referències | [1] |
L'origen de la paraula sílex prové del mot llatí silex,-icis, que significa pedra dura. Va començar a ser utilitzada a França al segle xvi per a denominar un tipus de roca emprada en la construcció d'edificis i per metonímia, es va aplicar al material amb què es varen confeccionar les eines i els estris prehistòrics.[3] Els autors anglòfons inclouen en el terme chert les roques silícies formades de calcedònia o d'òpal, d’origen químic i bioquímic, el qual comprèn sílex, chaille, jaspi i silexita.[4]