Tahírides del Khorasan
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència. També van exercir altes funcions a l'Iraq. El seu període abraça entre el 821 i el 891 (a Khorasan del 821 al 873 excepte un breu govern només a Nishapur el 876).
Dades | |
---|---|
Tipus | dinastia |
Religió | sunnisme |
Idioma oficial | persa |
Història | |
Creació | 821 |
Data de dissolució o abolició | 873 (Gregorià) |
El fundador fou el general Tàhir Dhu-l-Yaminayn (l'Ambidextre), nomenat governador el 821, mort l'any següent. El va succeir en el càrrec el seu fill Talha ibn Tàhir que va combatre els kharigites al Sistan fins a la seva mort el 828. El seu germà Abd Allah ibn Tahir va rebre ara el govern de la província (per la que ja havia estat a punt de ser nomenat el 822) que fou el més gran dels membres de la família i va fer bons serveis a l'Azerbaidjan, Egipte, Tabaristan i Transoxiana. El va succeir el seu fill Tàhir II ibn Abd-Al·lah que com el seu pare va governar amb justícia però va perdre el Sistan davant els ayyars (caps locals). Va morir el 862 i el va succeir el seu fill Muhàmmad ibn Tàhir considerat feble i dedicat massa als plaers; les províncies de la mar Càspia van esdevenir un feu dels zaidites (864/865) a causa de la revolta d'al-Hasan ibn Zayd conegut com al-Dai al-Kebir (el Gran Missioner) que es va beneficiar de l'oposició que havia aixecat el tracte fiscal tahírida a la regió; al Sistan Yaqub ibn al-Layth va prendre el poder i va esdevenir prou poderós com per desafiar als tahírides. El 873 va entrar a Nishapur sense lluita. El seu fill Tahir ibn Muhammad va conservar breument el poder a Merv.
El califa va retornar a Muhammad el govern del Khorasan el 876 però no va tenir ocasió de tornar a la província. Al-Hussayn ibn Tàhir, el germà de Muhammad, fou proclamat efímerament a Nishapur el 876 per Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah al-Kujistaní, i el fill de l'emir enderrocat, Àhmad ibn Muhàmmad ibn Tàhir, que era governador àrab a Khwarizm, va enviar un exèrcit de cinc mil homes a Nishapur, però no va poder ocupar la ciutat.
Els safàrides reclamaven la successió dels tahírides del Khorasan a Transoxiana, i el 898 la pressió safàrida sobre el califa abbàssida va fer que aquest dictés un decret pel qual Ismaïl ibn Àhmad era destituït del govern de Transoxiana i li era concedit a Amr ibn al-Layth que governava Khurasan, però Ismaïl s'hi rebel·là fins que el 900 Amr fou derrotat i fet presoner a la batalla de Balkh. Encara que nominalment Ismaïl era un rebel, el califa va estar de fet satisfet de desfer-se d'Amr. Des del 900 els samànides van governar a Khurasan i Transoxiana.[1]