instrument de mesura mecànic-òptic universal que serveix per mesurar angles verticals i horitzontals From Wikipedia, the free encyclopedia
El teodolit és un instrument de mesura mecànic-òptic universal que serveix per mesurar angles verticals i, sobretot, horitzontals, àmbit en el qual té una precisió elevada.[1][2][3] Amb altres eines auxiliars pot mesurar distàncies i desnivells. És portàtil i manual; està fet per a fins topogràfics i per a l'enginyeria, sobretot en les triangulacions. Amb l'ajuda d'una mira i mitjançant la taquimetria, pot mesurar distàncies. Un equip més modern i sofisticat és el teodolit electrònic, i un altre instrument més sofisticat és un altre tipus de teodolit més conegut com a estació total. Bàsicament, el teodolit actual és un telescopi muntat sobre un trípode i amb dos cercles graduats, un vertical i un altre horitzontal, amb els quals es mesuren els angles amb l'ajuda d'unes lents.[4][5]
Els teodolits es classifiquen en teodolits repetidors, direccionals i teodolit-brúixola.
Aquests han estat fabricats per l'acumulació de mesures successives d'un mateix angle horitzontal en el limbe, permetent així dividir l'angle acumulat i el nombre de mesuraments.
Anomenats també de reiteració, els teodolits direccionals tenen la particularitat de disposar d'un limbe fix i només es pot moure l'alidada.
Com diu el seu nom, té incorporada una brúixola de característiques especials. Aquest té una brúixola imantada amb la mateixa direcció al cercle horitzontal. Sobre el diàmetre 0-180 graus de gran precisió.
És la versió del teodolit òptic, amb la incorporació d'electrònica per fer les lectures del cercle vertical i horitzontal, desplegant els angles en una pantalla, eliminant errors d'apreciació. És més simple en el seu ús, i, per requerir menys peces, és més simple la seva fabricació i en alguns casos el seu calibratge.
Les principals característiques que s'han d'observar per comparar aquests equips que cal tenir en compte: la precisió, el nombre d'augments a la lent de l'objectiu i si té o no compensador electrònic.
Vegeu estació total.
El teodolit té 3 eixos principals i 2 eixos secundaris.[6]
L'eix vertical de Rotació Instrumental és l'eix que segueix la trajectòria del zenit-nadir, també conegut com la línia de la plomada, i que marca la vertical del lloc.
L'eix òptic és aquell que s'enfoca als punts. L'eix principal és l'eix on es mesuren els angles horitzontals. L'eix que segueix la trajectòria de la línia visual ha de ser perpendicular a l'eix secundari i aquest ha de ser perpendicular a l'eix vertical. Els discs són fixos i l'alidada és la part mòbil. L'eclímetre també és el disc vertical.
L'eix horitzontal de Rotació de la Ullera o eix de monyons és l'eix secundari del teodolit, en el qual es mou el visor. A l'eix de monyons s'ha de mesurar quan utilitzem mètodes directes, com una cinta de mesurar, i així obtenim la distància geomètrica. Si mesurem l'altura del fita obtindrem la distància geomètrica elevada i si mesurem directament a terra obtindrem la distància geomètrica semielevada, les dues es mesuren a partir de l'eix de monyons del teodolit.
El pla de col·limació és un pla vertical que passa per l'eix de col·limació que està al centre del visor de l'aparell, es genera en girar l'objectiu.
Un teodolit, sense importar el tipus ni l'avanç tecnològic al que hagi estat sotmès, consta de les següents parts:[7][8][9]
Aquestes parts principals es divideixen en altres peces, que són:[10][11][12]
Aquest instrument, prèviament instal·lat sobre el trípode en un punt del terreny que s'anomena estació, realitza els moviments sobre els eixos principals.
Aquest moviment es realitza sobre l'eix vertical (SS), també present en els instruments de totes les generacions de teodolit. Permet a l'operador girar la ullera horitzontalment, en un rang de 360°.
Aquest moviment és el que realitza sobre l'eix horitzontal (KK) i permet a l'operador girar des del punt de suport fins al zenit, encara que aquests casos són molt rars, ja que usualment abasta un rang mitjà de 90° i un altre.
Per realitzar un bon aixecament topogràfic s'ha de considerar les següents condicions:
Abans del teodolit, instruments com el groma, el quadrat geomètric i el dioptra, i diversos altres cercles graduats (vegeu circumferentor) i semicercles (vegeu grafòmetre) s'usaven per obtenir mesures d'angles verticals o horitzontals. Amb el temps, les seves funcions es van combinar en un sol instrument que podia mesurar tots dos angles simultàniament.
La primera aparició de la paraula "teodolit" es troba al llibre de text topografia A geometric practice named Pantometria (1571) de Leonard Digges.[13] Es desconeix l'origen de la paraula. La primera part del neollatí theo-delitus podria provenir del grec θεᾶσθαι, "contemplar o contemplar atentament"[14] La segona part sovint s'atribueix a una variació poc acadèmica de la paraula grega: δῆλος,que significa "evident" o "clar".[15][16] S'han suggerit altres derivacions neolatines o gregues, així com un origen anglès de l′“alidada".[17]
Els primers precursors del teodolit eren de vegades instruments acimutals per mesurar angles horitzontals, mentre que altres tenien una muntura altacimutal per mesurar angles horitzontals i verticals. Gregorius Reisch va il·lustrar un instrument altacimutal a l'apèndix del seu llibre de 1512 Margarita Philosophica.[13] Martin Waldseemüller, un topògraf i cartògraf va fer el dispositiu en aquell any[18] anomenant-lo el polimetrum.[19] En el llibre de Digges de 1571, el terme "teodolit" es va aplicar a un instrument per mesurar angles horitzontals únicament, però també va descriure un instrument que mesurava tant l'altitud com l'azimut, que va anomenar instrument topogràfic.[20] Possiblement el primer instrument que es va aproximar a un veritable teodolit va ser el construït per Josua Habemel el 1576, complet amb brúixola i trípode.[18] El Cyclopaedia de 1728 compara el "grafòmetre" amb "mig teodolit".[21] Todavía en el segle xix, l'instrument per mesurar únicament angles horitzontals s'anomenava "teodolit simple" i l'instrument altacimutal, "teodolit pla".[22]
El primer instrument que va combinar les característiques essencials del teodolit modern va ser construït el 1725 per Jonathan Sisson.[22] Aquest instrument tenia una muntura altacimutal amb telescopi d'observació. La placa base tenia nivells de bombolla, brúixola i cargols d'ajust. Els cercles es llegien amb una escala vernier.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.