Circulació termohalina
circulació global de la densitat dels oceans / From Wikipedia, the free encyclopedia
La circulació termohalina és el moviment de les masses d'aigua a l’oceà controlat per les variacions de densitat (la qual depèn de la temperatura i de la salinitat).[1] Aquest moviment de masses d'aigua genera un transport d'energia (en forma de calor) i de matèria (sòlids en suspensió, substàncies dissoltes i gasos) al voltant del món, reduint diferències entre totes les conques oceàniques. Aquesta circulació equilibra els climes del planeta Terra.
La circulació està formada per un circuit de corrents superficials (supeditats als vents dominants) i corrents profunds (diferències de temperatura, salinitat i densitat) de bona part de l'oceà global. Corrents superficials càlids (com el corrent del Golf) pugen des de l'equador de l'oceà Atlàntic i es gelen de mica en mica fins a arribar a latituds altes a l'Atlàntic Nord (Noruega, Groenlàndia i mar de Labrador) i baixen cap al sud fins a profunditats entre 1 i 3 km, formant les aigües profundes de l'Atlàntic Nord. La surgència d'aquestes aigües es produeix principalment per barreja vertical a tot l'oceà. S'estima que una molècula d'aigua completa tot aquest circuit en aproximadament 1000 a 1500 anys. També hi ha àrees de formació d'aigua de fons a l'oceà Glacial Àrtic: al mar de Ross[2] i al mar de Weddell.[3]
La circulació termohalina de vegades s'anomena cinta transportadora oceànica, gran cinta transportadora oceànica o cinta transportadora global, encunyada pel científic del clima Wallace Smith Broecker).[4][5][6] En la realitat, és difícil separar la circulació provocada només pels gradients de densitat d'altres fonts de moviment de masses d'aigua, com ara el vent o les marees.[7] Per estudiar aquesta circulació a gran escala, els científics prefereixen, doncs, utilitzar un concepte millor definit: la circulació meridiana de retorn (CMR[8] o MOC per Meridional Overturning Circulation en anglès).[7]