Tintinnabuli
From Wikipedia, the free encyclopedia
Tintinnabuli (del llatí, "campanes") és l'estil composicional creat pel compositor estonià Arvo Pärt, introduït en les seves obres Für Alina (1976) i Spiegel im Spiegel (1978). Melòdicament, la música tintinabular es caracteritza per dos tipus de veu: la primera (anomenada "veu tintinabular") toca en arpegi la tríada tònica, i la segona es desplaça per l'escala diatònica escalonadament.[1] Les obres tenen sovint un tempo lent i meditatiu, i un acostament minimalista a la notació i a l'execució.
La base de la tècnica tintinnabuli és una textura de dues veus homofòniques. Una d'aquestes línies melòdiques es mou principalment per graus conjunts al voltant d'una nota central (sovint la tònica, però no sempre) i la veu tintinnabuli es mou per les notes de la tríada de la tònica. La relació d'aquestes dues veus segueix un esquema predeterminat (que varia d'obra a obra) i mai és a l'atzar; és més, l'estructura d'un treball d'aquestes característiques està predeterminada o per un patró numèric o per la sintaxi o la prosòdia d'un text prèviament triat. Sovint aquestes dues idees es combinen en la mateixa obra.[1]