Torsimany
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un torsimany[1] (en català antic també trujamà) o dragoman[2][3] era un terme per designar els traductors que servien d'intermediari entre persones de llengües diferents. Totes dues paraules provenen del terme àrab ترجمان, turjumān, ‘intèrpret’, ‘traductor’.[4][5]
Era una persona capaç de transmetre les idees d'una llengua de manera oral a una altra sense traduir literalment. Amb la difusió del cristianisme, una religió basada en el text, l'exigència de divulgar l'evangeli per a donar-lo a conèixer a altres pobles donà importància a aquest ofici, ja que en el món antic els textos s'adaptaven més que no pas es traduïen.[6]
A l'Orient hi havia de diverses menes de dragomans: els que estaven al servei de les potències occidentals, acompanyaven els diplomàtics i els negociants en les seves relacions amb els orientals i residien a l'ambaixada o als consolats; i els que estaven al servei de la diplomàcia otomana a Istanbul i eren anomenats Dragomans de la Porta. Certes famílies monopolitzaven a Istanbul i a les escales del Llevant els llocs de dragoman, constituint veritables dinasties de joves de llengües, de dragomans i de diplomàtics, tal és el cas dels Chabert, Crutta, Dantan, Deval, Fleurat, Fonton, Fornetti, Pisani, Roboly, Salvago, Tarsia, Testa, Timoni o Wiet. Un altre dragoman cèlebre fou Gaspar Graziani i un dels torsimanys catalanoparlants destacats fou Anselm Turmeda.
L'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC) va anomenar Torsimany la seva revista sobre traductologia, filologia i lingüística.[7]