Traïdoria
From Wikipedia, the free encyclopedia
La traïdoria és una circumstància agreujant de la responsabilitat criminal de l'agent, generalment prevista en els delictes contra les persones.
Podem trobar el seu origen remot en l'ordenament jurídic espanyol, italià (omicidio con agguato) i francès (guet-apens).
Segons l'antiga fórmula espanyola, també present en la jurisprudència italiana, s'entén la traïdoria com la comissió d'un delicte "a traïció i a cap segur". És l'ocupació de mitjans, maneres o formes en l'execució del fet que tendeixen a assegurar el delicte, sense risc per a l'autor d'accions que procedeixin de la defensa que pogués fer el subjecte passiu o un tercer.
En els llibres de doctrina penal clàssica, un dels exemples sobre la traïdoria és l'homicidi de Juli Cèsar a mans de Brut, qui sabia que l'estreta amistat entre tots dos impediria que el dictador desconfiés d'ell.