Tz'utujil
From Wikipedia, the free encyclopedia
El tz'utujil és un idioma maia parlada pels tz'utujils, una ètnia que viu a alguns municipis del sud del departament de Sololá i del nord de Suchitepéquez.[3] Hi ha almenys quatre variants dialectals importants: la de Santiago Atitlán, la de San Pedro la Laguna, la de San Lucas Tolimán i la de Chicacao.
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants |  Guatemala 63.273 (2002)[1] |
| Oficial a | Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[2] |
| Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
| Estat | Guatemala |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües quitxeanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Academia de Lenguas Mayas de Guatemala |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | tzj |
| Glottolog | tzut1248 |
| Ethnologue | tzj |
| UNESCO | 1831 |
| IETF | tzj |
| Endangered languages | 3441 |
El tz'utujil és força proper als seus veïns, kaqtxikel i quitxé. El cens oficial de 2002 dona una xifra de 63.237 parlants.[4] Segons Ethnologue hi a dos dialectes tz'utijil, l'oriental (50.000 parlants en 1998)[5] i occidental (34.000 parlants en 1990).[6] La majoria de tz'utujils tenen l'espanyol com a segona llengua, encara que molts dels ancians i els habitants de les zones aïllades són monolíngües. Molts infants no aprenn espanyol fins que van a l'escola a partir dels 5 anys. Cap al 2012 la llibreria comunitària Rija'tzuul Na'ooj a San Juan La Laguna elabora històries per a infants en tz'utujil i llibres bilingües per a infants.[7]
En les següents taules cadascun dels fonemes del tz'utujil està representat pel caràcter. o conjunt de caràcters, que s'indiquen en l'ortografia estàndard desenvolupada per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG). Si fos diferent, el símbol corresponent en l'Alfabet Fonètic Internacional apareix entre parèntesis.
Vocals
L'idioma tz'utujil té cinc vocals curtes i cinc vocals allargades.
| Curta | Allargada | |
|---|---|---|
| i | ii | vocal anterior tacada no arrodonida |
| e | ee | vocal central no arrodonida |
| a | aa | vocal central oberta no arrodonida |
| u | uu | vocal posterior tancada arrodonida |
| o | oo | vocal semiposterior tancada arrodonida |
Consonants
En tz'utujil, de la mateixa manera que en altres llengües maies, no es distingeix oclusives i africades sonores i sordes, sinó que es distingeix oclusives i africades normals i glotitzades. Les oclusives i africades normals (tècnicament "pulmonar egresiva") en general no són sonores i s'aspiren en els extrems de les paraules i no s'aspiren en altres llocs. Les oclusives i africades glotalitzades solen ser ejectives en el cas de k' , ch' , i tz' i implosives en el cas de b' , t' , i q' .
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
