Uranocircita
mineral fosfat / From Wikipedia, the free encyclopedia
La uranocircita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, segons la classificació de Strunz. Va ser descoberta l'any 1877 a Bergen, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així pel seu contingut en urani i per la seva localitat de descobriment -traduït al grec-.[1]
Dades ràpides Fórmula química, Epònim ...
Uranocircita | |
---|---|
Fórmula química | Ba (UO₂)₂(PO₄)₂·10H₂O |
Epònim | urani i falcó |
Localitat tipus | pedrera Streuberg, Bergen, Districte de Zobes-Bergen, Vogtland, Saxònia, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | Minerals fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/E.01 |
Dana | 40.2a.3.1 |
Heys | 19.11.22 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | Tetragonal, ditetragonal dipiramidal |
Hàbit cristal·lí | Tabular a foliada |
Grup espacial | grup espacial l4/mmm |
Color | Verd groguenc, groc |
Exfoliació | Perfecta |
Tenacitat | Fràgil, flexible en fragments |
Duresa | 2-2,5 Mohs |
Lluïssor | Nacrada |
Color de la ratlla | Groc clar |
Densitat | 3,46 g/cm³ |
Pleocroisme | Visible, groc canari |
Fluorescència | Sí, color verd amb llum UV |
Solubilitat | Soluble en àcids |
Mineral radioactiu | |
Radioactivitat | Alta |
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1877 |
Símbol | Urc-II |
Tanca
Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava uranocircita-II, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[2]
Un sinònim poc usat és autunita bàrica.