From Wikipedia, the free encyclopedia
La vaga educativa espanyola de 2015, també coneguda com la vaga del 26-F, va ser un esdeveniment de mobilització social i aturada acadèmica de les universitats espanyoles durant tota la jornada del dijous 26 de febrer de 2015. L'objectiu general de la vaga era vertebrar una sòlida oposició a l'Estratègia Universitària 2015 i, en particular, aconseguir la derogació del reial decret llei 43/2015, impulsat pel ministre Wert, de reconversió dels títols universitaris de 4 anys a graus de 3 anys més 2 de màster (3+2).[1][2]
| ||||
Tipus | protesta estudiantil vaga | |||
---|---|---|---|---|
Data | 26 febrer 2015 | |||
Localització | Espanya (Espanya) | |||
Nombroses organitzacions estudiantils i juvenils agrupades a la coordinadora #ParalosPueblos (SEPC, Ikasle Abertzaleak, SEIRA, AGIR, Liga Estudiantil Galega, Yesca, Xunta Estudiantil Asturiana i SAT-Juventud)[3] i la xarxa Estudiantes en Movimiento (AEP, FEU, Ikasle Ekintza-Izquierda Estudiantil, Eraldatu-Izquierda Estudiantil, CEPA, Acción Universitaria, PIE, Alternativa Universitaria i MAE)[4] van convocar la vaga. A Andalusia, el Bloque Andaluz Sindical Estudiantil (BASE) també convocà a vaga, sent aquest l'espai de coordinació del MAE,[5] l'AECP, el BAE, el CEM i la CSE.[6] Altres col·lectius convocants van ser la FEA, el BEA,[7] l'AJEC,[8] la FAEST,[9][10] IDEES[10] i Assemblees de Facultat de diverses universitats. En canvi, el Sindicat d'Estudiants (SE) va decidir unilateralment convocar una vaga de 48 hores que comprengués el dimecres 25 i el dijous 26 de febrer.[11]
A la convocatòria de vaga també s'hi van unir sindicats i col·lectius de personal d'administració i serveis (PAS) i de personal docent i investigador (PDI) de la Universitat de Barcelona, com ara la Coordinadora Obrera Sindical (COS-UB)[12] i l'Assemblea de Professorat Reclamant de la Universitat de Barcelona (APR-UB), per denunciar l'extrema precarietat laboral en la que es trobaven.[13]
Paral·lelament, sindicats com la Coordinadora Obrera Sindical (COS),[14] la Unió dels Treballadors d'Ensenyament de Catalunya (USTEC-STEs),[15] Comissions Obreres (CCOO),[16][17] la Unió General de Treballadors (FETE-UGT)[18] la Confederació Intersindical Gallega (CIG),[19] algunes seccions de la Confederació General del Treball (CGT),[20][21] i l'Assemblea de Docents de les Illes Balears[22][10] van donar suport a la convocatòria. Així mateix, en el panorama polític, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP),[23] Esquerra Unida (IU),[24] Corriente Roja,[25] Equo[26] i Endavant (OSAN),[27] també van mostrar el seu suport.
Els dies previs a la vaga, i especialment la nit abans, col·lectius d'estudiants van estar propagant missatges, així com organitzant actes, per a difondre la necessitat de convocatòria i fer valer la seva opinió en defensa dels seus drets. Alguns comitès de vaga, a manera de pressió per desincentivar l'assistència de l'alumnat a les aules el dia de vaga, van organitzar pernoctacions col·lectives a les universitats, com van ser els casos de la Universitat de Barcelona,[28][29][30] la Universitat Pompeu Fabra[28] i la Universitat de les Illes Balears.[10] Segons La Razón, en aquesta primera universitat, una inquantena estudiants van romandre tota la nit al vestíbul de l'Edifici històric, a prop del Rectorat, amb pancartes reivindicatives.[28] Així mateix, tres estudiants ho van fer al campus del Raval, vint-i-cinc a la facultat d'Economia i Empresa, vint-i-cinc a la de Dret, vint-i-cinc més entre la de Física i la de Química, i divuit a la de Biologia.[28] A l'altra universitat barcelonina, el rotatiu assenyala que, durant la vigília de la vaga, quaranta estudiants es van tancar al campus de la Ciutadella i trenta al campus del Poblenou.[28] En canvi, al centre docent de les illes, la protesta va començar al migdia quan una cinquantena d'estudiants va tallar el trànsit del carrer d'Alfons el Magnànim, a l'alçada de la seu de la Conselleria d'Educació i Universitats, durant un quart d'hora, fins que la policia espanyola va dissoldre la concentració.[10] Hores després, al vespre, un grup d'estudiants va tancar-se a l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos del campus universitari fins l'endemà.[10]
Per la seva banda, el Sindicat d'Estudiants va convocar vaga, tant el dia previst com el dia abans, aconseguint un baix seguiment als campus catalans.[29] A primera hora del matí del 25 de febrer, alguns estudiants van tallar els dos sentits de l'avinguda Diagonal de Barcelona, al seu pas pel Palau Reial de Pedralbes.[29]
Durant el dia es van realitzar nombroses mobilitzacions de tota classe, principalment manifestacions, a la majoria de les capitals de província.[31] Algunes d'aquestes manifestacions van acabar amb incidents amb la policia, com per exemple a Vitòria.[32] A l'inici de la jornada, alguns dels comitès de vaga van realitzar piquets a les respectives universitats.[31]
A Barcelona, i a tot el seu entorn metropolità, es van realitzar diverses accions de piquet, especialment a la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[28] Poc abans de les 11h, un grup d'estudiants del campus de la Diagonal Portal del Coneixement de la UB va tallar el trànsit de l'avinguda Diagonal per a dirigir-se a la plaça de la Universitat, lloc d'inici de la manifestació.[28] En aquest mateix sentit, el portaveu del SEPC, Luca Reventós, va explicar als mitjans de comunicació que s'havia realitzat un altre tall a l'alçada de Passeig de Gràcia per part d'uns dos-cents estudiants de Secundària, segons La Razón, provinents en bloc de diversos barris de la ciutat.[28] La manifestació amb el lema de pancarta «No al 3+2 i a l'Estratègia Universitària 2015»,[28] va aplegar unes cinc mil persones segons la CCMA,[33] tres mil segons la Guàrdia Urbana[31] i sis mil segons els organitzadors.[31] L'acte va recórrer els principals carrers de la vora i va finalitzar amb l'entrada al rectorat de la Universitat de Barcelona, que portava ocupat des de la nit del 24 de febrer.[33] Al seu pas per la Borsa de Barcelona, diversos manifestants li han llençat ous de pintura com a símbol de protesta.[33] L'Assemblea de professorat de la UB va participar de la manifestació amb una pancarta que duia per lema «La UB explota i precaritza».[34]
D'altra banda, a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el seguiment va ser desigual, segons fonts oficials universitàries recollides per La Razón. Mentre que a primera hora del matí l'afectació va ser mínima a centres com l'Escola d'Enginyeria d'Igualada i l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa, el seguiment arribà al 70% a la Facultat de Nàutica de Barcelona.[28]
A Lleida, unes dues-centes cinquanta persones es van concentrar davant del rectorat de la Universitat de Lleida per a iniciar una marxa nodrida de moltes estelades i encapçalada per una pancarta demanant l'aturada de la reforma 3+2.[33]
A Girona, tres-centes van ser les persones que es van congregar davant del rectorat de la Universitat de Girona per a realitzar una marxa.[33] El rector de la universitat, Sergi Bonet, així com la majoria del consell de govern, van fer acte de presència a la mobilització, com a mostra de rebuig a la reforma, per considerar-la una retallada al finançament universitari i una rebaixa a la qualitat docent.[35]
A Tarragona, la manifestació convocada a la plaça de la Imperial Tàrraco va aplegar unes tres-centes persones segons la CCMA,[33] mig miler segons Vilaweb.[35]
A València es van reunir unes set mil persones, considerant-se així com una de les manifestacions estudiantils més concorregudes dels darrers tres anys a la ciutat.[31]
A Palma, el dia va començar amb els accessos de la Universitat de les Illes Balears (UIB) tallats.[36] Els piquets del comitè de vaga van col·lapsar l'accés al campus amb un important nombre de cotxes que impedien el trànsit rodat i provocaven retencions a la carretera de Valldemossa.[36] Altres piquets es van organitzar en instituts com el de l'Arxiduc Lluís Salvador o el Pius XII.[36] El seguiment es va estimar en el 94% entre l'alumnat comprès entre tercer d'ESO i segon de batxillerat, segons l'associació de directors Adesma.[36] A migdia, la manifestació convocada a la plaça del Tub,[10] va reunir unes cinc-centes persones, que va recórrer la ciutat fins a la Conselleria d'Educació i Cultura del govern balear darrere una pancarta amb els lemes «En defensa de l'educació pública» i «No a l'EU 2015».[36] L'únic incident de la marxa es va enregistrar a l'inici quan un grup de joves d'extrema dreta va intentar dissoldre la concentració. Per a evitar danys als manifestants, la policia espanyola va intervenir per aturar i identificar alguns dels agressors.[36]
La manifestació de Madrid va aplegar unes 3.000 persones segons el diari El País i 40.000 segons el Sindicat d'Estudiants (SE).[31] A la marxa, iniciada al barri d'Atocha i finalitzada a la Puerta del Sol, s'hi van poder llegir pancartes en castellà amb lemes com «Pagadnos las becas con vuestras tarjetas» o «Franco ha Werto».[31] A més a més d'estudiants, s'hi van afegir diversos col·lectius com els afectats per l'hepatitis C, pel tancament de la fàbrica de Coca-Cola de Fuenlabrada o els treballadors acomiadats de la Universitat Politècnica de Madrid.[31] Al final de tot de la manifestació, es van enregistrar incidents quan un grup de joves amb el rostre tapat van encendre una bengala durant la lectura del manifest i alguns dels manifestants es van tirar a sobre d'ells per apagar-la.[37][31] Després de succeir-se cops i empentes, agents antiavalots de la Policia espanyola es van desplegar per la plaça amb l'objectiu que sufocar possibles avalots.[31] Pel que fa al seguiment de la vaga a la ciutat, va ser molt desigual. A tall d'exemple, mentre que a la facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid va ser de quasi el 95%, a l'Escola d'Enginyers Agrònoms el seguiment va ser imperceptible.[31]
A Sevilla, la manifestació es va convocar a la plaça de l'Encarnació i va comptar amb la presència d'un grup de professors del Sindicat Andalús de Treballadors de la Universitat Pablo de Olavide, que denunciaren la injustícia d'aquest model i les repercussions negatives que pot comportar en la contractació de professorat, conseqüència més de la privatització i precarització del treball docent.[31] El seguiment de la vaga va ser d'un 85% de l'alumnat universitari, segons la Coordinadora Andalusa de Representants dels Estudiants (CARE), i d'un 74% a l'ensenyament mitjà, segons la Conselleria d'Educació de la Junta d'Andalusia.[31] Fonts de la Universitat de Granada i de Cadis van assegurar una incidència molt alta de la vaga en els seus centres docents.[31]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.