Valéry Giscard d'Estaing (Coblença, 2 de febrer de 1926 - Authon, 2 de desembre de 2020) fou un polític francès, president de la República francesa del 1974 al 1981.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Valéry Giscard d'Estaing (1975) |
|
Naixement | (fr) Valéry René Marie Georges Giscard d'Estaing 2 febrer 1926 Coblença (Alemanya) |
---|
Mort | 2 desembre 2020 (94 anys) Authon (França)
|
---|
Causa de mort | Causes naturals (COVID-19 ) |
---|
Sepultura | Authon 47° 38′ 45″ N, 0° 53′ 37″ E |
---|
|
|
Seient 16 de l'Acadèmia Francesa |
---|
|
|
11 desembre 2003 – 2 desembre 2020 |
Diputat a l'Assemblea Nacional |
---|
12 juny 1997 – 18 juny 2002 ← Valéry Giscard d'Estaing – Louis Giscard d'Estaing → |
Diputat a l'Assemblea Nacional |
---|
|
2 abril 1993 – 21 abril 1997 ← Claude Wolff – Valéry Giscard d'Estaing → |
Diputat al Parlament Europeu |
---|
25 juliol 1989 – 9 juny 1993
Circumscripció electoral: França
|
Diputat a l'Assemblea Nacional |
---|
|
|
23 juny 1988 – 4 novembre 1989 (dimissió) |
Diputat a l'Assemblea Nacional |
---|
2 abril 1986 – 14 maig 1988 |
Diputat a l'Assemblea Nacional |
---|
|
24 setembre 1984 – 1r abril 1986 |
Conseller general |
---|
1982 – 1988 – Yves Dousset → |
Copríncep laic d'Andorra |
---|
|
|
27 maig 1974 – 21 maig 1981 |
President de la República francesa |
---|
27 maig 1974 – 21 maig 1981 ← Georges Pompidou – François Mitterrand → |
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França |
---|
|
2 març 1974 – 27 maig 1974 ← Valéry Giscard d'Estaing – Jean-Pierre Fourcade → |
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França |
---|
6 abril 1973 – 2 març 1974 ← Valéry Giscard d'Estaing – Valéry Giscard d'Estaing → |
Diputat a l'Assemblea Nacional |
---|
|
|
2 abril 1973 – 5 maig 1973 (entrada al govern) ← Jean Morellon – Jean Morellon → |
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França |
---|
7 juliol 1972 – 6 abril 1973 ← Valéry Giscard d'Estaing – Valéry Giscard d'Estaing → |
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França |
---|
|
23 juny 1969 – 7 juliol 1972 ← François-Xavier Ortoli – Valéry Giscard d'Estaing → |
Diputat a l'Assemblea Nacional |
---|
11 juliol 1968 – 22 juliol 1969 (entrada al govern) ← Valéry Giscard d'Estaing – Jean Morellon → |
Maire de Chamalèira |
---|
|
|
15 setembre 1967 – 19 maig 1974 ← Pierre Chatrousse – Claude Wolff → |
Diputat a l'Assemblea Nacional |
---|
3 abril 1967 – 30 maig 1968 ← Guy Fric – Valéry Giscard d'Estaing → |
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França |
---|
|
7 desembre 1962 – 8 gener 1966 ← Valéry Giscard d'Estaing – Michel Debré → |
Diputat a l'Assemblea Nacional |
---|
6 desembre 1962 – 7 gener 1963 ← Guy Fric – Guy Fric → |
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França |
---|
|
|
15 abril 1962 – 7 desembre 1962 ← Valéry Giscard d'Estaing – Valéry Giscard d'Estaing → |
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França |
---|
18 gener 1962 – 15 abril 1962 ← Wilfrid Baumgartner – Valéry Giscard d'Estaing → |
Diputat a l'Assemblea Nacional |
---|
|
9 desembre 1958 – 9 febrer 1959 (entrada al govern) – Guy Fric → |
Conseller general |
---|
1958 – 1974 ← Joseph Bal – Pierre Madeuf → |
Conseller regional d'Alvèrnia |
---|
|
|
|
|
|
|
Religió | Església Catòlica |
---|
Formació | Escola Nacional d'Administració (1949–1951) École Polytechnique Liceu Louis-le-Grand Lycée Janson-de-Sailly |
---|
|
Camp de treball | Política i activitat literària |
---|
Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les París |
---|
Ocupació | estadista |
---|
Ocupador | Inspecció General de Finances |
---|
Partit | Unió per a la Democràcia Francesa Republicans Independents |
---|
Membre de | |
---|
|
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
---|
|
Localització dels arxius | |
---|
|
Família | Família Giscard d'Estaing |
---|
Cònjuge | Anne-Aymone Giscard d'Estaing (1952–) |
---|
Fills | Louis Giscard d'Estaing, Henri Giscard d'Estaing, Valérie-Anne Giscard d'Estaing, Jacinte Giscard d'Estaing |
---|
Pares | Edmond Giscard d'Estaing i May Bardoux |
---|
Germans | Olivier Giscard d'Estaing i Sylvie Giscard d'Estaing |
---|
Parents | Charles Giscard d'Estaing (en) (nebot) |
---|
|
|
5 desembre 2020 | funeral (església de Sant Hilari d'Authon)
|
|
Premis |
|
|
|
Tanca
Després de ser ministre de Finances sota els primers ministres Jacques Chaban-Delmas i Pierre Messmer, va guanyar les eleccions presidencials de 1974 amb el 50,8% dels vots contra François Mitterrand del Partit Socialista. El seu mandat va estar marcat per una actitud més liberal sobre qüestions socials (com ara el divorci, l'anticoncepció i l'avortament) i els intents de modernització del país i de l'oficina de la presidència, llançant sobretot projectes d'infraestructura de gran abast com el TGV i el gir cap a dependència de l'energia nuclear com a principal font d'energia de França. Va promoure la liberalització del comerç. Tanmateix, la seva popularitat va patir la recessió econòmica que va seguir després de la crisi energètica de 1973, marcant el final del "Trente Glorieuses" (trenta gloriosos anys de prosperitat després del 1945). Es va veure obligat a imposar pressupostos d'austeritat i permetre l'augment de l'atur per evitar dèficits. Giscard d'Estaing, al centre, es va enfrontar a l'oposició política d'ambdós costats de l'espectre: de l'esquerra recentment unificada de François Mitterrand i un ascendent Jacques Chirac, que va ressuscitar el gaullisme en una línia d'oposició de dreta. El 1981, malgrat una alta qualificació d'aprovació, va ser derrotat en una segona volta contra Mitterrand, amb el 48,2% dels vots.
Com a president, Giscard d'Estaing va promoure la cooperació entre les nacions europees, especialment juntament amb Alemanya Occidental. Com a expresident, va formar part del Consell Constitucional. També va ocupar la presidència del Consell Regional d'Alvèrnia del 1986 al 2004. Implicat amb la Unió Europea, va presidir sobretot la Convenció sobre el Futur d'Europa que va redactar el malograt Tractat que establia una Constitució per a Europa. El 2003 va ser elegit a l'Académie française, ocupant l'escó que havia ocupat el seu amic i expresident del Senegal Léopold Sédar Senghor. En el moment de la seva mort, a l'edat de 94 anys i 304 dies, des de COVID-19, Giscard era el president francès amb més vida de la història.