Xatrac àrtic
au marina de la família dels estèrnids / From Wikipedia, the free encyclopedia
El xatrac àrtic (Sterna paradisaea) és una au marina de la família dels estèrnids. Aquest ocell té una difusió circumpolar; cria en colònies a l'Àrtic i a regions subàrtiques d'Europa, Àsia i Nord-amèrica (arribant tan al sud com la Bretanya o Massachusetts). Aquesta espècie migra grans distàncies i veu dos estius a l'any en viatjar dels seus terrenys de cria boreals fins als oceans del voltant de l'Antàrtida, i de tornada (uns 38.600 km) cada any.[cal citació] Es tracta de la migració regular més llarga de tots els animals coneguts.[2]
Sterna paradisaea | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Pes | 114 g (pes adult) |
Envergadura | 0,8 m |
Període | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22694629 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Charadriiformes |
Família | Laridae |
Gènere | Sterna |
Espècie | Sterna paradisaea Pontoppidan, 1763 |
Tipus taxonòmic | Sterna |
Distribució | |
Els xatracs àrtics són ocells de mida mitjana. Mesuren 33-39 centímetres de llarg i tenen una envergadura de 76-85 cm. Les seves plomes són principalment grises i blanques, amb unes potes vermelles i un bec també vermell, tan llarg com el cap, recte, amb una unió pronunciada de les branques mandibulars; té un front blanc, un clatell i coroneta negres amb ratlles blanques, i unes galtes blanques. El mantell gris és de 305 mm, i les escapulars són marrons, amb algunes puntes blanques. La part superior de les ales és grisa amb una vora d'atac blanca, i el coll és completament blanc, tal com el tronc. La cua, notablement bifurcada, és blanquinosa amb algunes plomes grises a la part exterior. La part posterior de la coroneta fins als orificis auditius és negra.
Els xatracs àrtics són aus de gran longevitat, i molts arriben als vint anys. S'alimenten principalment de peixos i petits invertebrats marins. Aquesta espècie és abundant, i s'estima que n'existeix un milió d'exemplars. Tot i que, en general, no es coneix l'evolució de les poblacions d'aquesta espècie, l'explotació que va patir en el passat ha reduït l'abundància d'aquest ocell especialment pel que fa a la seva distribució en les zones més meridionals.