Dent de lleó
espècie de planta / From Wikipedia, the free encyclopedia
La dent de lleó[1] (Taraxacum officinale) és una planta de la família de les asteràcies. La seva morfologia és molt característica i fàcil de reconèixer, no sol superar el 40cm - 50cm d'alçada. Les fulles són alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de margarida) i d'un color groc daurat. En madurar forma un papus, amb aspecte sedós, recobert d'una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa arreu. És originària de les zones temperades d'Euràsia, però ara es pot trobar a molts altres indrets del món com a espècie neòfita. És una planta molt comuna a tot Europa, on el Taraxacum té cap a 1.200 espècies més, molt semblants entre si. Creix a les vores dels camins, marges de boscos, prats, erms, camps i jardins. És una planta ruderal, molt resistent, que pot prosperar gairebé a qualsevol lloc. Sovint és una planta pionera.
Taraxacum officinale | |
---|---|
Dades | |
Font de | fulla de xicoia, arrel i fulles de la xicoia i flor de la xicoia |
Planta | |
Color de les flors | groc |
Tipus de fruit | aqueni |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asterales |
Família | Asteraceae |
Tribu | Cichorieae |
Gènere | Taraxacum |
Espècie | Taraxacum officinale (F.H.Wigg., 1780) |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Varietats | |
|