Xârâcùù o kanala és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Xaracuu, als municipis de Canala, La Foa i Boulouparis, a la Província del Sud, Nova Caledònia. Té 5.700 parlants nadius i l'estatut de llengua regional de França. Aquest estatut implica que els alumnes poden fer una prova opcional en batxillerat a Nova Caledònia mateix o a la França metropolitana.[2] Com les altres llengües canac és regulat actualment per l'"Académie des langues kanak", fundada oficialment en 2007.
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 5.700 (2009)[1] |
| Autòcton de | Nova Caledònia |
| Estat | Província del Sud |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües oceàniques meridionals llengües canac | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | Acadèmia de les Llengües Canac |
| Codis | |
| ISO 639-2 | ane |
| ISO 639-3 | ane |
| Glottolog | xara1244 |
| Ethnologue | ane |
| IETF | ane |
Pronunciació
Consonants
El xârâcùù té 27 consonants, amb les oclusives prenasalitzades típiques de les llengües oceàniques.
| Labials | Alveolars | Palatals | Velars | labiovelard | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusives | Sordes | p | pʷ | t | k | kʷ | |
| prenasalitzades | ᵐb | ᵐbʷ | ⁿd | ᶮɟ | ᵑɡ | ᵑɡʷ | |
| Nasals | m | mʷ | n | ɲ | ŋ | ||
| Fricatives | Sordes | f | ʃ | ç | x | xʷ | |
| Sonora | v | ||||||
| Africades | t͡ʃ | ||||||
| Aproximants | j | w | |||||
| Lateral | l | ||||||
| Vibrant | r | ||||||
Vocals
El xârâcùù té 34 vocals : 17 curtes (10 orals i 7 nasals) que poden ser allargades.
| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancades | i ĩ • u ũ | ɨ ɨ̃ | |
| Semitancades | e | ɤ • o | |
| Semiobertes | ɛ ɛ̃ | ʌ ʌ̃ • ɔ ɔ̃ | |
| Obertes | ɑ ɑ̃ |
Escriptura
El xârâcùù s'escriu amb alfabet llatí completat de nombrosos diacrítics i dígrafs, amb un total de 61 grafemes. Aquesta escriptura fou desenvolupada a principis dels anys 1980 pels lingüistes del Laboratori de Llengües i Civilitzacions de Tradició Oral (LACITO). Anteriorment els missioners van utilitzar per transcriure la llengua (especialment per fer versions dels Evangelis o el catecisme) la mateixa escriptura que l'ajië.
| Grafema | a | aa | ä | ää | â | ââ | b | bw | c | ch | d | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Pronunciació | ɑ | ɑː | ʌ̃ | ʌ̃ː | ɑ̃ | ɑ̃ː | ᵐb | ᵐbʷ | t͡ʃ | ʃ | ⁿd | ||
| Grafema | e | ee | é | éé | ë | ëë | è | èè | ê | êê | f | g | gw |
| Pronunciació | ɤ | ɤː | e | eː | ʌ | ʌː | ɛ | ɛː | ɛ̃ | ɛ̃ː | f | ᵑɡ | ᵑɡʷ |
| Grafema | i | ii | î | îî | j | k | kw | l | m | mw | n | ng | ny |
| Pronunciació | i | iː | ĩ | ĩː | ᶮɟ | k | kʷ | l | m | mʷ | n | ŋ | ɲ |
| Grafema | o | oo | ö | öö | ô | ôô | p | pw | r | s | t | ||
| Pronunciació | o | oː | ɔ | ɔː | ɔ̃ | ɔ̃ː | p | pʷ | r | ç | t | ||
| Grafema | u | uu | ü | üü | ù | ùù | û | ûû | v | w | x | xw | y |
| Pronunciació | u | uː | ɨ̃ | ɨ̃ː | ɨ | ɨː | ũ | ũː | v | w | x | xʷ | j |
Ensenyament
El xârâcùù és ensenyat des dels anys 1980 a nivell de primària a l'école populaire kanak (EPK) de Canala, única institució d'aquesta mena que encara existia en 2013, ja que els alumnes poden continuar als estudis en l'ensenyament públic a partir del CM1. La llengua també s'ofereix com a opció en el programa a la universitat catòlica privada Francis-Rougé de Thio i a l'escola pública de Canala.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
