Àguila marcenca

L'àguila marcenca^[1] (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera o marcenc^[2] al País Valencià,^[3] és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae)^[4][5] amb un cap arrodonit que recorda el duc. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.^[6]

Àguila marcenca

Circaetus gallicus
Dades
Pes	136 g
Envergadura	177 cm
Nombre de cries	1
Període d'incubació de l'ou	46 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22734216
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Accipitriformes
Família	Accipitridae
Gènere	Circaetus
Espècie	Circaetus gallicus Gmelin, 1788
Tipus taxonòmic	Circaetus
Distribució
Distribució geogràfica: Àrea de cria (verd clar), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd fosc).

Àliga marcenca en vol.

Morfologia

• Mesura uns 63-69 cm i fa 185-195 cm d'envergadura alar.
• El mascle pesa 1.100-2.000 g i la femella 1.300-2.700 g.^[7]
• Part inferior blanca, la superior bruna i la punta de les ales negra.
• Cap gruixut, marronós, amb uns grans ulls gairebé frontals.
• Ulls de color groc molt viu.
• Els immadurs s'assemblen als adults però són més pàl·lids i tenen la nuca més blanca.
• Té unes dures escates a les potes que li serveixen de protecció davant les possibles mossegades de les serps, que engoleix començant pel cap.

Subespècies

• Circaetus gallicus ferox
• Circaetus gallicus gallicus
• Circaetus gallicus heptneri
• Circaetus gallicus hypoleucos

Reproducció

Niu en arbres o arbusts, en plataformes que prepara amb branques seques i verdes (reutilitzen el mateix niu cada any). Cova un ou de color blanc durant 45 dies i el poll vola al cap de 75 dies més. Assoleix la maduresa sexual als 3-4 anys.

Alimentació

Fonamentalment menja serps (80% de la seua dieta), llangardaixos, granotes, etc., i, de manera ocasional, petits mamífers de la grandària d'un conill. Molt rarament menja ocells o insectes grossos.

Distribució geogràfica

N'hi ha a la península Ibèrica i és freqüent a tota l'Europa meridional, conca mediterrània, Rússia, Orient Pròxim, l'Índia, Pakistan i algunes illes d'Indonèsia.^[6]

Costums

• Els exemplars presents als Països Catalans són de caràcter estival i tornen al país al març (d'ací el nom de marcenca), precisament quan colobres i escurçons surten del repòs hivernal, tot i que no sembla que s'interessi gaire per aquestes darreres, de verí molt potent.^[8] Emigra a l'Àfrica subsahariana vers els mesos de setembre-octubre.
• Les poblacions asiàtiques són sedentàries.
• És un ocell silenciós fora del temps de reproducció.

Conservació

Les poblacions europees han patit una davallada en els darrers anys a conseqüència de certs canvis en les pràctiques agrícoles i en la gestió del territori on són presents.^[9]

Observacions

Pot arribar a viure 17 anys.