1014

L'any 1014 (MXIV) va ser un any comú començat en divendres del calendari julià, el 1014è en les designacions de l'Era Comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 13è any del segon mil·lenni, el 13è any del segle XI i el 4rt any de la dècada 1010.

1014

Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1014 (mxiv)
Islàmic	404 – 405
Xinès	3710 – 3711
Hebreu	4774 – 4775
Calendaris hindús	1069 – 1070 (Vikram Samvat) 936 – 937 (Shaka Samvat) 4115 – 4116 (Kali Yuga)
Persa	392 – 393
Armeni	463
Rúnic	1264
Ab urbe condita	1767
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
980 990 1000 - 1010 - 1020 1030 1040
Anys
1011 1012 1013 - 1014 - 1015 1016 1017

Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic és nombrat rei dels romans pel papa de Roma després d'haver conquerit el Regne d'Itàlia.

Canut I de Dinamarca, nou rei d'Anglaterra i Dinamarca fuig d'Anglaterra. Etelred l'Indecís recupera el regne. El rei d'Irlanda posa fí a la dominació normanda de l'illa.

Basili II Bulgaròcton recupera Bulgària per l'Imperi Romà d'Orient després de véncer als búlgars a la Batalla de Clídion.

Esdeveniments

Països catalans i Occitània

• 

  Sven I de Dinamarca i Anglaterra. Mor l'any 1014

  L'Emir de Dàniyya conquesta les Illes Balears.

Península ibèrica

• Expedició normanda a Galícia.^[1]
• A Al-Àndalus, Ali b. Hammud, al·legant que Hixam al-Muàyyad bi-L·lah l'havia nombrat el seu hereu, comença a reunir un important exèrcit per atacar al califa Sulayman l'any següent.

Europa

• 3 de març: Canut II de Dinamarca esdevé rei de Dinamarca i d'Anglaterra després de la mort del seu pare Svenn a Gainsborough. el Witenagemot (homes savis) anglès envia una delegació a normatia per invitar a Etelred l'Indecís a que tornés a ser el rei d'Anglaterra. Amb l'ajuda de mercenaris víkings, obliga a Canut a retirar-se a Dinamarca.^[2]
• 14 de febrer: després d'haver recuperat el Regne d'Itàlia, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic és nomenat Rei dels Romans pel papa Benet VIII.^[3]
• 23 d'abril: Batalla de Clontarf - El rei d'Irlanda Brian Boru posa fi a la dominació danesa d'Irlanda però és mort després del combat.^[4]

• 

  Batalla de Clontarf, oli d'Hugh Frazer, 1826

  25 d'abril - El rei Canut fuig d'Anglaterra. A Dinamarca ha de resoldre la seva successió. A allà gaudeix de l'aliança del seu cunyat, el comte Eirik Håkonsson i de Thorkell l'Alt.^[5]

• 

  Els bizantins guanyen als búlgars a la Batalla de Clídion i ocupen Bulgària

  7 de maig: Jordi I de Geòrgia és rei de Geòrgia després de la mort del seu pare, Bagrat III l'Unificador. Cedeixi una part d'Abkhàzia a l'Imperi Romà d'Orient.^[6]
• 29 de juliol - Batalla de Clídion. Basili II de l'imperi bizantí venç als búlgars. Samuel I de Bulgària fuig però mor deu dies després. Bulgària passa a formar part de l'Imperi romà d'Orient.^[7]
• 28 de setembre: inundacions als Països Baixos.^[8]
• 6 d'octubre: Gabriel Radomir esdevé Tsar de Bulgària després de la mort del rei Samuel i segueix la lluita contra Bizanci (que finalitza l'any 1015.^[7]
• Rainier esdevé Marquès de Toscana.^[9]
• Iaroslau I el Savi, Gran Príncep de la Rus de Kíev i príncep de Novgorod refusa pagar el tribut al Rus de Kíev.^[10]
• Olaf II de Noruega prèn el castell de Dol-de-Bretagne.^[11]

Altres continents

• A l'Imperi Chola es vota els representants amb una papereta dins d'una urna per primer cop.^[12]
• Octubre: desena expedició de Mahmud de Ghazna a l'Índia, que finalitza el març del 1015. Ocupa Thanesar i intenta conquerir Caixmir després de destruir el temple de Mathura.^[13]
• Al Magrib, Hammad ibn Bulugguín, fundador de la dinastia amazic dels Banu Hammad, es declara independent dels zirida i reconeix els Califes Abbàssida de Bagdad en detriment dels Fatimites d'el Caire.^[14]
• Inici del regnat de Rajendra I Chola al sud de l'Índia, que s'acabarà el 1044. Rajendra atacarà Orissa i Bengala i se li sotmet Ceilan, Java, Palembang i Malaisia.^[15]

Néix el futur rei Anawrahta de Birmània

Naixements

Països catalans i Occitània

Península ibèrica

• Huelva - Abu-Ubayd al-Bakrí (m. 1094), un dels geògrafs andalusís més importants de la història. També historiador, filòleg, metge i teòleg islàmic sunnita.^[16]

Europa i Imperi romà d'orient

• Cynan ap Iago príncep gal·lès, fill i pare de reis de Gwynedd.^[17]

Altres continents

• 11 de maig - Bagan, Myanmar - Anawrahta, rei de Birmània entre el 1044 i el 1077. És conegut per haver convertit el budisme Theravada com la religió d'estat.^[18]

Brian Boru, rei d'Irlanda

Necrològiques

Països catalans i Occitània

• Ratbold II de Provença, (o 2015) Comte de Provença des dels anys 1006 o 1008.^[19]

Mort del rei Bagrat III de Geòrgia, unificador del regne

Mor Arduin d'Ivrea, usurpador del tron d'Itàlia

Europa i imperi romà d'orient

• 3 de febrer - Gainsborough - Sven Tveskæg, rei víking de Dinamarca (986-1014), Noruega (1000-1014) i Anglaterra (1013-1014). Mort degut a les ferides durant l'explosió del pont de Londres a Gainsborough, Lincolnshire. El cos fou portat a Dinamarca i sepultat a la catedral de Roskilde.^[20]

• 

  Estàtua de la princesa Reglindis a la catedral de Naumburg

  30 de març - Reglindis, princesa polonesa de la Dinastia Piast. Marquesa consort de la Marca de Meissen pel seu matrimoni amb Herman I de Meissen des del 1009.^[21]
• 23 d'abril, a la Batalla de Clontarf:^[22]
  • Brian Boru, Rei d'Irlanda
  • Murchad mac Briain, fill gran de Brian Boru
  • Máel Morda mac Murchada, Reis de Leinster
  • Sigurd Hlodvirsson, comte de les Òrcades.
• 7 de maig - Bagrat III l'Unificador, fundador del regne unificat de Geòrgia.^[23]
• 25 de juny - Etelstan Eteling, príncep de la Casa de Wessex, fill gran del rei d'Anglaterra Etelred l'Indecís.^[24]
• agost - Pandolf II de Benevent sisè príncep longobard de Benevent entre el 981 i el 1014 i príncep de Càpua (III) des del 1008.^[25]
• 6 d'octubre, Prílep, Macedònia del Nord - Samuel de Bulgària, Tsar de Bulgària. Mor d'una Apoplexia després de la seva derrota a la batalla de Clídion contra els bizantins.^[26]
• 14 de desembre, Abadia de Fruttuaria, a San Benigno Canavese, el Piemont: Arduí d'Ivrea, marquès d'Ivrea entre els anys 990 i 999 i Rei d'Itàlia entre els anys 1002 i 1014. Membre de la família Anscàrica, enemic de l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, que va governar una Itàlia independent de l'Imperi germànic.^[27]
• Dúnlaing mac Tuathal, rei de Leinster l'any 1014.^[28]
• Hug III del Maine, comte del Maine, aliat de Ricard II de Normandia contra els reis Hug I de França i Robert II de França.^[29]
• Prokulf bisbe de Cracòvia i missioner de Polònia ^[30]d'origen grec.^[31]
• Théophylacte Botaniatès, general i conseller de l'emperador bizantí i gobernador de Tessalònica. Mor en una emboscada feta per Gabriel Radomir (tsar búlgar) després de la seva victòria a la batalla de Clídion.^[32]

Mor Rajaraja Chola I, soberà de Chola, al sud de l'Índia

Altres continents

• Rajaraja I Chola, rei de la Dinastia Chola del sud de l'Índia des del 985. Conquesta molts territoris de Sri Lanka, Malàisia i les Maldives.^[33]