133 aC

El 133 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Pisó Frugi i Escèvola o també any 621 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «133 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

133 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	133 aC (cxxxiii aC)
Islàmic	778 aH – 777 aH
Xinès	2564 – 2565
Hebreu	3628 – 3629
Calendaris hindús	-77 – -76 (Vikram Samvat) 2969 – 2970 (Kali Yuga)
Persa	754 BP – 753 BP
Armeni	-
Rúnic	118
Ab urbe condita	621
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
160 aC 150 aC 140 aC - 130 aC - 120 aC 110 aC 100 aC
Anys
136 aC 135 aC 134 aC - 133 aC - 132 aC 131 aC 130 aC

Esdeveniments

Àsia menor

• El darrer rei de Pèrgam, Àtal III, deixa per testament el regne al Senat i al poble de Roma.^[2]

Síria

• Antíoc VII Sidetes, rei selèucida, ocupa Jerusalem i fa les paus amb els jueus. Dirigeix la seva atenció contra l'Imperi Part.^[3]

República Romana

• Aquest any són elegits cònsols Luci Calpurni Pisó Frugi i Publi Muci Escèvola.^[4]
• Muci Escèvola, a petició d'Escipió Nasica s'oposa a al segon tribunat de Tiberi Semproni Grac, però diu que ho farà de forma suau, ja que no vol ser el primer a utilitzar la violència ni condemnar a mort a cap ciutadà sense judici. Nasica havia cridat els cònsols a salvar la República, i proclama: «si els cònsols es retiren, els que vulguin obeir les lleis que em segueixin». Surt del temple de Fides, on el Senat està reunit, seguit per molts senadors, i la gent els obre pas mentre avancen. Grac mor assassinat quan cau al voler escapar.^[5]
• Api Claudi Pulcre, enemic permanent de Publi Corneli Escipió Emilià Africà, és comissionat per a la divisió de terres juntament amb Tiberi Semproni Grac i Gai Grac. La mort de Tiberi Grac impedeix la seva actuació.^[4]

Sicília

• El Senat envia Pisó Frugi a Sicília a lluitar contra els esclaus revoltats en el curs de la Primera Guerra Servil. Aconsegueix una victòria parcial, però no els pot dominar.^[6]

Hispània

• Fi de la Guerra de Numància. Publi Corneli Escipió Africà Emilià, que l'any anterior (134 aC) havia posat setge a Numància, veu com la ciutat es rendeix sense condicions per la falta d'aliments. Alguns numantins prefereixen la mort i altres es lliuren als romans i són venuts com esclaus. Cinquanta dels seus habitants adornaran el triomf d'Emilià. Els romans arrasen la ciutat, i Emilià rep el renom de Numantí, a més del d'Africà.^[7]

Antiga Xina

• Un gran exèrcit de la dinastia Han, amb comandants com Li Guang intenten una emboscada al Chan-yu^[a] dels xiongnus en la batalla de Mayi. El combat acaba sense un vencedor clar. Va ser l'inici de la Guerra Han-Xiongnu.^[8]

Necrològiques

• Àtal III de Pèrgam.^[9]
• Tiberi Semproni Grac, polític romà (assassinat).^[5]
• Api Claudi Pulcre, cònsol l'any 143 aC, mor poc després que Tiberi Semproni Grac.^[4]

Notes

1. És el títol utilitzat pels governants suprems nòmades d'Orient i l'Àsia central durant vuit segles