Chan-yu

Chan-yu (xinès 單于 o 单于 pinyin Chányú, forma curta de Chengli Gutu Chanyu (xinès 撐犁孤塗單于 pinyin Chēnglí Gūtu Chányú); segons el Llibre de Han, vol dir Cel, Nen, Immensa aparició^[1]) va ser el títol utilitzat pels governants suprems nòmades d'Orient i l'Àsia central durant vuit segles i va ser reemplaçat pel títol "Kagan" l'any 402.^[2] El títol fou utilitzat pel clan governant Luandi dels Xiongnu durant la dinastia Qin (221-206 aC) i la dinastia Han (206 aC–220).

Chan-yu

Xiongnu

Llista de chan-yus xiongnu

NB: Els noms chan-yu no sempre segueixen la convenció xinesa

Nom xinès	Pinyin / Wade-Giles	Guangyun	Nom personal	Regnat	Nota
Touman Chanyu (頭曼單于/头曼单于)	Tóumàn / t'ou-man			240–209 aC
Modu Chanyu (冒頓單于/冒顿单于)	mòdú / mou-tun		Luandi Modu (攣鞮冒頓 / 挛鞮冒顿)	209–174 aC	a.k.a. Batur (Baγatur)[3]
Laoshang (老上單于/老上单于)	lǎoshàng / lao-shang			174–161 aC
Gunchen (軍臣單于/军臣单于)	jūnchén / chün-ch'en			161–126 aC
Ichise (伊稚斜單于/伊稚斜单于)	yīzhìxié / i-chih-hsieh			126–114 aC
Uwei			(烏維/乌维)	114–105 aC
Ushylu (兒單于/儿单于)			(烏師廬/乌师庐)	105–102/101 aC	"Err Chanyu" (menor d'edat)[4]
Guilihu			(呴犛湖/呴犁湖)	102/101–101/100 aC
Chedi (且鞮侯)			(且鞮侯)	101/100–96 aC	a.k.a. Quidi, Chedihou
Hulugu (狐鹿姑單于/狐鹿姑单于)	húlùgū / hu-lu-ku			96–85 aC
Huandi (壺衍鞮單于/壺衍鞮单于)	húyǎndī / hu-yen-ti			85–68 aC
Hyuilui-Juankui (虛閭權渠單于/虚闾权渠单于)	xūlǘquánqú / hsü-lü-ch'üan-ch'ü			68–60 aC
Uyan-Guidi (握衍朐鞮單于/握衍朐鞮单于)	wòyǎnqúdī / wo-lu-ch'ü-ti		(屠耆堂/ 屠耆堂)	60–58 aC
Huhanye (呼韓邪單于/呼韩邪单于)	hūhánxié / hu-han-hsieh		Giheushyan[5] (稽侯狦)	58 – 31 aC 屠耆單于, 58–56 aC 呼揭單于, 57 aC 車犂單于, 57–56 aC 烏籍單于, 57 aC 閏振單于, 56–54 aC Zhizhi Chanyu 郅支單于, 55 – 36 aC 伊利目單于, 49 aC
Fujulei[6] (復株纍若鞮單于/复株累若鞮单于)	fùzhūléiruòdī/fu-chu-lei-je-ti		Dyaotao-mogao[6] (彫陶莫皋/雕陶莫皋)	31–20 aC	"Jodi" en húnic significa "respectuós dels pares"[7]
Seuxie[6] (搜諧若鞮單于/搜谐若鞮单于)			Juimixui[6] (且麋胥)	20–12 aC	Títol Jodi-Chanyu
Guia[8] (車牙若鞮單于/车牙若鞮单于)			Juimigui[8] (且莫車/挛鞮且莫车)	12–8 aC	Títol Jodi-Chanyu
Uchjulu[8] (烏珠留若鞮單于/乌珠留若鞮单于)			Nengzhiyasi[9] (囊知牙斯)	8 aC – 13 dD	Títol Jodi-Chanyu
Ulei Hyan[10] (烏累若鞮單于/乌累若鞮单于)			(鹹/挛鞮咸)	13–18	Títol Jodi-Chanyu
Yui[11] (呼都而尸道皋若鞮單于/呼都而尸道皋若鞮单于)			(輿/挛鞮舆)	18–46
Wudadi-hou[12]	Wudadi		(烏達鞮侯/乌达鞮侯)	46

Xiongnu Septentrionals (北匈奴)

Nom xinès	Pinyin / Wade-Giles	Guangyun	Nom personal	Regnat	Nota
Punu (蒲奴)	Punu			46–?
Youliu[12] (優留)	Youliu			?–87
Bey/Bi (北單于)	Běi Chányú			88–?
Yuchujian[12] (於除鞬單于)	Yuchujian			91–93
Feng-hou (逢侯)	Feng, a.k.a. Finghey			94–118

Xiongnu Meridionals (南匈奴)

Nom xinpes	Data	Nom personal	Regnat
Hu, Han-Sie/Hanxie (呼韓邪) Di II (第二)醢落尸逐鞮	a.k.a. Bey/Bi (KhuKheniy II) de la partició oriental adoptat pels Xiongnu meridionals en les relacions tributàries amb la Xina Han en 50		48–56/55
Chiu-Fu Yu-Ti (丘浮尤提)	Chupu-NoTi		55/56–56/57
I-Fa Wu Yu-Ti (伊伐於慮提)	???		56/57–59
XienTung ShiSuQuTi (醢僮尸逐侯提)	Shtongsi SuyGhuTi		59–63
丘除車林提	Kuchi QilinTi		63
HuYeh ShiSuQuTi (湖邪尸逐侯提)	Ghushi Shisu Quti		63–85
I-Tu-Yi-Lu-Ti (伊屠於閭提)	Iltu UluTi		85–88
Tuntuhe[12] Siuan[13]	XiuLan ShiSuQuTi (休蘭尸逐侯提) Shulan		88–93
Anguo[12] (安國)	a.k.a. Arqu va dur a terme una llarga rebel·lió contra els Han		93–94
Shizi-hou[12] (尸逐)	Tindu ShiSuQuTi (亭獨尸逐侯提)		94–98
Wanchi ShiSuQuTi (萬氏尸逐侯提)	oposat a... ...Feng a.k.a. Finghey		98-124 98–118
Wuzhi ShiSuQuTi (烏稽尸逐侯提)	???		124–127/128
Xiuli[12]	Kuti NoShiSuChin (去特若尸逐就), suïcidat per pressions xineses		127/128–140/142?
Cheniu[12]	Chu-Xiu ???, elegit popularment no de les línies dinàstiques húniques		140–143
Deuleuchu[14]	Ghoran, Hulan NoShiSuChin (呼蘭若尸逐就) pin. Touluchu,[12] titella fictici imposat per la cort xinesa		143–147 AD
Guiguir[15]	Illin, I-Ling NoShiSuChin (伊陵若尸逐就), pin. Jucheer;[16] Titella xinès que se n'escapà del seu control; empresonat pels xinesos en 158		147–158 (m. 172)
Tude-joshy-zhuogu[17]	Dotuk NoShiSuChin (屠特若尸逐就), a.k.a. Utno Shisu Quti		158–178
Huzheng[18](呼徵)	a.k.a. Hu, Ching; Ghuzhin		178–179
Qiangqui (羌渠)	a.k.a. Qiangquy, Qiangqu,[16] Jiangqu; mort en la rebel·lió dels huns a Xiuchuge		179–188
Yufuluo (於扶羅)	a.k.a. Qizi ShiSuQu (特至尸逐侯). El darrer ShiSu. Titella Chanyu sense llar, sotmès pels Ordos pel Chanyu anònim de Xiluo 醯落 and Tu'ge 屠各. Va dirigir dotzenes de tribus refugiades Xiongnu a Pingyang (平阳) a Shanxi.		188–195
Huchuquan (呼廚泉)	Germà de Yufuluo,[16] governà sobre els xiongnu de Pingyang després de la mort de Yufuluo.		195–215/6

Da Chanyu (大單于)

Nom xinès	Data	Nom personal	Regnat
Liu Bao (劉豹)	Fill de Yufuluo. Va canviar el nom del clan Chanyu de Luanti a Liu (drac en la llengua Xiongnu). Va dur el títol 匈奴 單于 però només va governar sobre la partició occidental a Jiuyuan (九原) dels xiongnu de Pingyang novament partida en Nord, Sud, esquerra (Oest), dreta (Est), i Centre per Cao Cao		216–260
劉(刘)去卑 Liú Qùbēi	Fill de Huchuquan. Cao Cao li va ordenar governar sobre la part nord dels xiongnu Pingyang com a Rei Virtuós Just Tiefu (鐵弗 右贤王).		260–272
劉誥升爰 Liú Gàoshēngyuán	Fill de 劉(刘)去卑 Liú Qùbēi. Portà el títol 鐵弗 右贤王		272–309
Liu Yuan (劉淵)	Estat Han Zhao, a.k.a. Emperador Guangwen (光文). Fill de Liu Bao (劉豹). Portà el títol Hun Chanyu 匈奴 單于. de la tribu huna Yuanhai, de manera que els annals xinesos usen Yuanhai com a nom seu[19]		309–310
Liu He, ch. 劉和 py. liú hé	Estat Han Zhao, nom personal Xuantai 玄泰		7 dies en 310
Liu Cong, ch. 劉聰 py. liú cōng	Estat Han Zhao, a.k.a. Emperador Zhaowu, xi. 昭武, nom personal Xuanmen 玄門, conegut com a Zai 載		310–318
Liu Can, ch. 劉粲 py. liú càn	Estat Han Zhao, a.k.a. Emperador Yin, ch. 隱, nom personal Shiguang 士光		un mes di dies en 318
Liu Yao ch. Liu Yao 劉曜 py. liú yaò	Estat Han Zhao, a.k.a. Emperador Hou Zhu 後主, nom personal Yongming 永明		318–329
Liu Xi ch. Liu Xi 劉熙	Darrer governant de Han Zhao; Chanyu legal, potser mai va arribar al tro		329
Liu Hu 劉虎	Net de Liu Qubei. No se li va permetre anomenar-se a si mateix Chanyu		329–341
劉務恒 Liú Wùhéng	???		341–356
劉閼陋頭 Liú èlòutóu	???		356–358
劉悉勿祈 Liú Xīwùqí	???		358–359
劉衛辰 Liú Wèichén	Anomenat pòstumament "Emperador Huan"		359–391
劉勃勃 Liú Bóbó	a.k.a. Wulie (武烈 Wǔliè) establit a Xiongnu Xia 407 i en 413 canvià el sobrenom a 赫連 Hèlián		391–425
赫連昌 Hèlián Chāng	???		425–428
赫連定 Hèlián Dìng	Darrer governant nadiu dels huns a la Xina		428–431