28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs. Queden 217 dies per a finalitzar l'any.

<<	Maig 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1r	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1814 - Després de la retirada de les tropes franceses, Catalunya, que havia estat annexionada a França per Napoléo I, torna oficialment a formar part del Regne d'Espanya.
• 1914 - Barcelona: obre al públic la biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans com a Biblioteca de Catalunya, instal·lada al Palau de la Generalitat de Catalunya.^[1]
• 1984 - València: surt a la venda el número 1 de la revista El Temps.^[2]

Resta del món

• 1242 - Avinhonet, Comtat de Tolosa: Moren massacrats els inquisidors del tribunal de Tolosa i 9 religiosos més en mans d'un escamot de faidits que els sorprèn mentre dormien.^[3]
• 1754 - Farmington (Pennsilvània, EUA): l'exèrcit britànic surt victoriós en la batalla de Jumonville Glen durant la Guerra Franco-Índia.
• 1812 - Bucarest (Romania): es posa fi a la guerra russoturca quan l'Imperi Otomà i l'imperi Rus signen el tractat de Bucarest. El primer cedeix al segon la Bessaràbia i drets a comerciar al llarg del Danubi.
• 1830 - Washington DC: aprovació de l'Indian Removal Act.^[4]
• 1871 - París (França): s'acaba el breu domini de la Comuna de París, instaurada formalment el 28 de març) la ciutat de París.
• 1911 - Portugal: aprofitant una llacuna legal, Carolina Beatriz Ângelo esdevé la primera dona que vota en unes eleccions al país; el codi electoral de 1913 restringirà el dret al vot als homes.
• 1926 - Portugal: Cop d'estat del 28 de maig, que termina amb el parlamentarisme en la Primera República de Portugal i duria a l'inici de la Dictadura el 16 de novembre.
• 1940 - Bèlgica: capitulació de l'exèrcit belga després de la campanya de divuit dies durant la Segona Guerra Mundial.
• 2004 - Santiago (Xile): la Cort d'Apel·lacions de Santiago aixeca la immunitat judicial a Augusto Pinochet per la seva responsabilitat en l'Operació Còndor.
• 2006 - Montecarlo (Mònaco): Fernando Alonso guanya el Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1, essent el primer espanyol a aconseguir-ho.

Naixements

Països Catalans

• 1658 - Sant Pere de Roda, actual Roda de Ter i les Masies de Roda (Osona): Bac de Roda, militar català, cap dels Miquelets (m. 1713).^[5]
• 1846 - Sagunt (el Camp de Morvedre): Antoni Chabret i Fraga, historiador valencià (m. 1907).
• 1881 - Tblissi, Geòrgia, Imperi Rus: Olga Sacharoff, pintora russa avantguardista establerta a Mallorca i a Catalunya (m. 1967).^[6]
• 1911 - Barcelona: Maria Rosa de Navas i Escuder, ceramista catalana.^[7]
• 1912 - Barcelona: Avel·lí Artís-Gener, Tísner, periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català (m. 2000).^[8]
• 1944 - Barcelona: Joaquim Vilallonga i Renom, fou un jugador d'hoquei sobre patins català (m. 2017).
• 1949 - Barcelona: Montserrat Aguadé i Porres, genetista, membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans.^[9]
• 1962 - Elx: Cristina Andreu i Galipienso, ballarina, coreògrafa, actriu, directora de companyia i professora de dansa valenciana.^[10]

Resta del món

• 1728 - Nàpols: Maria Angela Ardinghelli, traductora, matemàtica, física italiana (m.1825).^[11]
• 1738 - Saintes, França: Joseph Ignace Guillotin, metge i diputat francès, que va proposar-ne la utilització de la guillotina a França (m. 1814).^[12]
• 1870 - Môtier (Suïssa): Jean Louis Rodolphe Agassiz, zoòleg, glaciòleg, i geòleg americà nascut a Suïssa (m. 1873).^[13]
• 1884 - Kožlany, (Txecoslovàquia): Edvard Beneš ,va ser el segon President de Txecoslovàquia entre els anys 1935 i 1948, període interromput per l'ocupació alemanya entre 1938 i 1945, durant la qual va romandre a l'exili (m. 1948).^[14]
• 1889 - Tbilisi, Geòrgia: Olga Sacharoff'', pintora russa establerta a Catalunya (m. 1967).^[15]
• 1903 - Decize, Nièvre: Marguerite Monnot, pianista i compositora francesa (m. 1961).^[16]
• 1908 - Londres, Regne Unit: Ian Fleming, actor i novel·lista britànic (m. 1964).^[17]
• 1912 - Londres, Regne Unit: Patrick White, escriptor australià, Premi Nobel de Literatura 1973 (m.1990).^[18]
• 1912 - Grafton, Austràlia: Ruby Payne-Scott, pionera australiana en el camp de la radiofísica solar i la radioastronomia (m. 1981).^[19]
• 1916 - París (França): Albert Lavignac, musicògraf i pedagog francès, conegut pels seus escrits teòrics (n. 1846).^[13]
• 1923 - Dicsőszentmárton, Transsilvània, Romania: György Ligeti, compositor hongarès (m. 2006).^[20]
• 1940 - Dalkey: Maeve Binchy, escriptora i periodista irlandesa en llengua anglesa (m. 2012).^[21]
• 1942 - Des Moines, Iowa (EUA): Stanley Ben Prusiner, bioquímic i neuròleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1997.^[22]
• 1944 - Tafalla (Navarra): Carlos Solchaga Catalán, economista i polític basc, ex dirigent del Partit Socialista de Navarra i del Partit Socialista Obrer Espanyol i diverses vegades ministre en diferents governs de Felipe González.^[23]
• 1945 - Berkeley (Califòrnia, EUA): John Fogerty, guitarrista, cantant i compositor nord-americà, líder de Creedence Clearwater.^[24]
• 1948 - Elsene (Bèlgica): Pierre Rapsat, cantautor.
• 1960 - Madrid: Pastora Vega Aparicio, actriu i presentadora espanyola.^[25]
• 1965 - Laprida, Buenos Aires: Gabriela Michetti, política argentina del partit Propuesta Republicana; ha estat vicepresidenta del govern.^[26]
• 1968 - Melbourne, Victòria, Austràlia: Kylie Minogue, actriu i cantant australiana.^[27]
• 1981 - Gábor Talmácsi, pilot hongarès de motociclisme.
• 1985 - Westminster, Londres, Anglaterraː Carey Mulligan, actriu britànica.^[28]
• 1994 - Txernogolovka (Rússia): Serguei Nutels, pianista rus.
• 1999 - Los Angeles (Califòrnia), EUA: Cameron Boyce, actor estatunidenc (m. 2019).

Necrològiques

Països Catalans

• 1311 - Mallorca: Jaume II, rei de Mallorca i comte del Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (n. 1243).
• 1430 - Ermita de Sant Joan, Montblanc: Elionor d'Aragó-Urgell, infanta d'Urgell que es retirà a fer vida eremítica (n. 1378).^[29]
• 1789 - Barcelona: Josepa Vilaret, veïna barcelonina, activa en els Rebomboris del pa, detinguda, sentenciada a mort i executada a la forca.^[30]
• 1927 - València: Francesc Almarche i Vázquez, historiador valencià (n. 1875).
• 1981 - Sevillla: Paulina Crusat, escriptora, traductora i crítica literària catalana en llengua castellan (n. 1900).^[31]
• 1991 - Palma: Joan Bonet Gelabert ,periodista i escriptor (n. 1918).^[32]
• 2005 - Berga: mort assassinat el jove de vint-i-dos anys Josep Maria Isanta durant les festes de la Patum.^[33]
• 2007 - Barcelona: Eduard Pons Prades, també conegut pel pseudònim de Floreado Barsino, va ser un escriptor especialitzat en la Història Contemporània espanyola (n. 1920).^[34]
• 2008 - Barcelona: Sebastià Salellas i Magret, advocat català (n. 1948).

Resta del món

• 1357 - Lisboa: Alfons IV de Portugal, rei de Portugal (n. 1291).
• 1419 - Alken, principat de Lieja: Joan de Wallenrode, príncep-bisbe de Lieja.
• 1621 - Ahmedabad (Índia): Xeic Adam Safi-ad-Din, 28è daï (missioner) tayyibita de l'Índia.
• 1673 - Alkmaar, Països Baixos: Joan Blaeu, cartògraf holandès (n. 1596).
• 1797 - Múnic: Anton Raaff, tenor alemany (n. 1714).^[35]
• 1805 - Madrid (Espanya): Luigi Boccherini, violoncel·lista i compositor italià (n. 1743).^[36]
• 1849 - Scarborough, North Yorkshire, Anglaterra: Anne Brontë, novel·lista i poetessa britànica (n 1820).^[37]
• 1878 - Richmond Park, Surrey (Anglaterra): Lord John Russell, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1792).^[13]
• 1932 - París: Jacqueline Marval, pintora francesa, litògrafa i escultora (n. 1866).^[38]
• 1933 - Los Angeles: Julia Swayne Gordon, actriu de cinema mut nord-americana molt popular en la dècada de 1910 (n. 1881).^[39]
• 1936 - Neu-Isenburg, Alemanya: Bertha Pappenheim, feminista austríaca jueva i defensora dels drets de la dona i del nen (n. 1859).^[40]
• 1938 - Santander: Matilde Zapata, directora del diari càntabre La Región, afusellada pel franquisme (n. 1906).^[41]
• 1963 - Mosman, Sydney: Margaret Preston, pintora modernista i gravadora australiana (n. 1875).^[42]
• 1972 -
  • Faucon: Violette Leduc, escriptora francesa (n. 1907).^[43]
  • París (França): Eduard VIII del Regne Unit, rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, d'Irlanda i dels Dominis britànics d'ultramar, i emperador de l'Índia. Abdicà de la corona per tal de poder-se casar amb la dues vegades divorciada Wallis Simpson (n. 1894).^[44]
• 1981 - Durham, Carolina del Nord: Mary Lou Williams, pianista de jazz estatunidenca (n. 1910).^[45]
• 1988 - Nova York (EUA): Melvin James Oliver, trompetista, arranjador, cantant i compositor de jazz nord-americà conegut amb el pseudònim de Sy Oliver (n. 1910).^[46]
• 2003 - Brussel·les (Bèlgica): Ilià Prigogin, químic belga d'origen soviètic, Premi Nobel de Química 1977 (n. 1917).^[47]
• 2014 - Winston-Salem: Maya Angelou, poetessa, novel·lista, activista pels drets civils, actriu i cantant dels EUA.^[48]
• 2015 - Line Lexington, Pennsilvàniaː Claire Kelly Schultz, capdavantera en el desenvolupament primerenc d'informació automatitzada.^[49]
• 2018 - Madrid, Espanya: María Dolores Pradera, cantant i actriu espanyola (n. 1924).^[50]

Festes i commemoracions

• Festa local de Prullans, a la comarca de la Cerdanya
• Diada nacional d'Armènia, establerta el 1918.
• Dia internacional per la Salut de les Dones.
• Dia Mundial de la Higiene Menstrual
• Dia Internacional de l'Hamburguesa

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Just d'Urgell, bisbe; Guillem de Gel·lona, anacoreta; Germà de París, bisbe; Helicònide de Tessalònica, verge i màrtir; Caraú de Chartres, màrtir; Ubaldesca de Pisa, laica; Pau Hanh, màrtir.
  • Beats Lanfranc de Canterbury, bisbe; Herculà de Piegaro, franciscà; Margaret Pole, màrtir; Maria Bartolommea Bagnesi, dominica; Thomas Ford, John Shert i Robert Johnson, màrtirs; Antoni Julian Nowowiejski i companys i Wladyslaw Demski, màrtirs; Luigi Biraghi, fundador.
• Sants Just de Vic, confessor; Emili, Fèlix, Príam i Felicià de Sardenya, màrtirs; Gemilià de Càller, bisbe màrtir; Llucià de Sardenya, màrtir; anteriorment: Bernat d'Aosta.
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beata Ana de Corro o Maria de la Nativitat, verge.

Església Copta

• 20 Baixans: Ammon d'Egipte, eremita.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 10 de juny del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 15 de maig del calendari julià litúrgic:

• Sants Pacomi el Gran, fundador del monaquisme cenobític; Isaïes de Rostov, bisbe; Demetri de Moscou o Demetri d'Úglitx, príncep assassinat, fill d'Ivan IV de Rússia; Aquilí de Larissa; Eufrosí de Pskov, abat i taumaturg; Isaïes de les Caves de Kíev, taumaturg; Pacomi i Silvà de Nerekhta, monjos; Pacomi de Txèrnigov, màrtir (1938), Aberci de Txèrnigov, arquebisbe màrtir (1927), Nikolai Kedrov, màrtir (1936), Vladímir Zagarskij (1937); Bàrbar de Corfú; Andreu l'Eremita, taumaturg.

Església d'Anglaterra

• Sant Lanfranc de Canterbury, bisbe.

Església Episcopal dels Estats Units

• Sant Joan Calví, teòleg.