187 aC

El 187 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Lèpid i Flamini (o també any 567 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «187 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

187 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	187 aC (clxxxvii aC)
Islàmic	833 aH – 832 aH
Xinès	2510 – 2511
Hebreu	3574 – 3575
Calendaris hindús	-131 – -130 (Vikram Samvat) 2915 – 2916 (Kali Yuga)
Persa	808 BP – 807 BP
Armeni	-
Rúnic	64
Ab urbe condita	567
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
210 aC 200 aC 190 aC - 180 aC - 170 aC 160 aC 150 aC
Anys
190 aC 189 aC 188 aC - 187 aC - 186 aC 185 aC 184 aC

Esdeveniments

Imperi Selèucida

• Seleuc IV Filopàtor puja al tron sense oposició a la mort del seu pare Antíoc III. La derrota d'Antíoc a mans dels romans i la pau ignominiosa que va haver de signar, minven molt el poder de l'Imperi Selèucida.^[2]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Marc Emili Lèpid i Gai Flamini.^[3]
• El dos cònsols obtenen Ligúria com a província, però Lèpid es molesta, perquè la volia sencera per ell. Finalment els dos cònsols van a la seva província i combaten els lígurs. Flamini derrota els triniats i els desarma, i després ataca i sotmet als apuans, una altra tribu lígur que havia envaït territoris de Pisa i Bononia. Per no tenir les tropes desocupades comença la construcció d'una via romana entre Bonònia i Aríminum i el seu col·lega una altra entre Placentia i Aríminum que s'havien d'ajuntar a la via Flamínia.^[4][5]
• Emili Lèpid, segons Titus Livi, després de sotmetre els lígurs, inicia la construcció de la via Emília, que anava de Placència a Aríminum, on s'unia amb la via Flamínia.^[3] Estrabó en dona una versió diferent, i diu que es construeix per anar d'Aríminum a Bonònia, i des d'allí, esquivant uns aiguamolls i passant al peu dels Alps, fins a Aquileia.^[6]
• Els tribuns de la plebs anomenats Petil·lis obliguen als germans Luci Corneli Escipió Asiàtic i Publi Corneli Escipió Africà a retre comptes dels diners rebuts d'Antíoc III. Luci presenta els comptes, però Publi no ho fa, per orgull i estripa davant del Senat tots els documents financers de la campanya. Luci va a judici aquell mateix any i és declarat culpable i condemnat a una forta multa. El tribú de la plebs Gai Minuci Augurí exigeix el seu empresonament fins al pagament. Publi obliga el tribú a alliberar al seu germà, i la cosa podia haver acabat malament, però Tiberi Semproni Grac, pare del famós tribú, que exerceix també de tribú de la plebs, allibera Luci, confiscant-li la seva propietat.^[7]
• Marc Furi Nobílior, que havia governat Grècia com a procònsol l'any anterior (188 aC), retorna a Roma i celebra un esplèndid triomf.^[8]
• Marc Furi Cràssipes és pretor i rep la província de la Gàl·lia Cisalpina. Per trobar un pretext per fer la guerra confisca les armes dels cenòmans sense causa justificada. Els cenòmans apel·len al Senat, que ordena a Cràssipes de retornar les armes confiscades i sortir de la província.^[9]

Necrològiques

• Antíoc III, rei selèucida, per pagar la indemnització que l'imposava el Tractat d'Apamea ha de recórrer al saqueig dels temples. Mentre saqueja el temple de Bel a Elimaida, resulta mort.^[10]