191 aC

El 191 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Glabrió i Nasica (o també any 563 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «191 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

191 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	191 aC (cxci aC)
Islàmic	837 aH – 836 aH
Xinès	2506 – 2507
Hebreu	3570 – 3571
Calendaris hindús	-135 – -134 (Vikram Samvat) 2911 – 2912 (Kali Yuga)
Persa	812 BP – 811 BP
Armeni	-
Rúnic	60
Ab urbe condita	563
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
220 aC 210 aC 200 aC - 190 aC - 180 aC 170 aC 160 aC
Anys
194 aC 193 aC 192 aC - 191 aC - 190 aC 189 aC 188 aC

Esdeveniments

República de Roma. Antiga Grècia

• Aquest any són elegits cònsols Mani Acili Glabrió i Publi Corneli Escipió Nasica.^[2]
• Glabrió obté Grècia com a província, però abans de marxar el Senat l' encarrega de fer les cerimònies religioses i preparar uns jocs extraordinaris dedicats a Júpiter. Surt de Brundusium i desembarca a Apol·lònia amb mil legionaris i dos mil cavallers i amb poders per aixecar cinc mil homes més. Estableix els quarters a Larisa i amb la cooperació de Filip V de Macedònia sotmet el territori entre la muntanya de Cambúnia i el mont Eta en el curs de la Guerra Romano-Síria. Limnea, Pellinaeum, Farsàlia, Feres, i Escotussa expulsen les guarnicions d'Antíoc III el Gran i els seus aliats, els atamans. Filip de Megalòpolis, pretendent a la corona de Macedònia, és capturat i enviat carregat de cadenes a Roma, i Aminandre rei dels atamans, és destituït.^[3]
• Antíoc III reforça el pas de les Termòpiles i els etolis ocupen els passos del mont Eta, però els romans trenquen la seva resistència en la Batalla de les Termòpiles i dispersen el seu exèrcit. Beòcia i Eubea se sotmeten i el cònsol ocupa Làmia i Heraclea (al peu de l'Eta). A Heraclea fa presoner l'estrateg etoli Damòcrit de Calidó que uns mesos abans amenaçava de portar la guerra al Tíber.^[4]
• Escipió Nasica lluita contra els bois als que derrota, i obté els honors del triomf.^[5]
• Mitjançant la Lex Acilia de intercalando, proposada per Glabrió, es regula el calendari romà i es dona als pontífex la possibilitat d'intercalar un dia al calendari per evitar desfasaments amb el cicle lunar.^[6]

Hispània

• Comencen les campanyes del pretor de la Hispània Ulterior Luci Emili Paul·le Macedònic contra els lusitans.^[7]