261 aC

El 261 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Flac i Cras (o també any 493 ab urbe condita). L'ús del nom «261 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

261 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	261 aC (cclxi aC)
Islàmic	910 aH – 909 aH
Xinès	2436 – 2437
Hebreu	3500 – 3501
Calendaris hindús	-205 – -204 (Vikram Samvat) 2841 – 2842 (Kali Yuga)
Persa	882 BP – 881 BP
Armeni	-
Rúnic	-10
Ab urbe condita	493
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
290 aC 280 aC 270 aC - 260 aC - 250 aC 240 aC 230 aC
Anys
264 aC 263 aC 262 aC - 261 aC - 260 aC 259 aC 258 aC

Esdeveniments

Àsia Menor

• Inici del regnat d'Antíoc II Theós. El seu pare, Antíoc I Soter, ha mort en una batalla contra els gàlates, i el fill fa la pau amb Pèrgam i amb Egipte, acordant de mantenir cadascú els seus territoris.^[2]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Luci Valeri Flac i Tit Octacili Cras.^[3]
• Durant aquest any de la Primera Guerra Púnica, el Senat Romà decideix conquerir tota Sicília i ordena la construcció d'una flota de guerra, que serà efectiva l'any següent (260 aC). Els romans sostenen una guerra de desgast contra els cartaginesos, i amb una tàctica d'assetjament, els cònsols aconsegueixen capturar les ciutats de l'interior de Sicília, mentre els púnics conserven els ports. Al centre de l'illa, Roma no aconsegueix ocupar Mitístraton.^[4]
• Batalla d'Agrigent, el primer enfrontament a gran escala de la Primera Guerra Púnica. Romans i cartaginesos s'enfronten a la població siciliana d'Agrigent després d'un llarg setge que havia començat l'any anterior (262 aC).^[5]

Índia

• L'emperador de l'Índia Aixoka emprèn la conquesta més sagnant del seu regnat i conquereix el Regne de Kalinga (actualment Orissa). Deporta cent cinquanta mil persones, i en la batalla es conten cent mil morts. Aquesta conquesta li origina grans remordiments, i es converteix al budisme. Envia missioners budistes al sud-est asiàtic i a Occident (Egipte, Orient Mitjà i Grècia). Aplica una política religiosa conciliadora i proclama que totes les religions són dignes de respecte.^[6]

Necrològiques

• Mort d'Antíoc I Soter, rei de l'Imperi Selèucida, en un enfrontament amb els gàlates. El succeeix el seu fill Antíoc II Teos.^[7]