264 aC

El 264 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Càudex i Flac (o també any 490 ab urbe condita). L'ús del nom «264 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

264 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	264 aC (cclxiv aC)
Islàmic	913 aH – 912 aH
Xinès	2433 – 2434
Hebreu	3497 – 3498
Calendaris hindús	-208 – -207 (Vikram Samvat) 2838 – 2839 (Kali Yuga)
Persa	885 BP – 884 BP
Armeni	-
Rúnic	-13
Ab urbe condita	490
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
290 aC 280 aC 270 aC - 260 aC - 250 aC 240 aC 230 aC
Anys
267 aC 266 aC 265 aC - 264 aC - 263 aC 262 aC 261 aC

Esdeveniments

Àsia Menor

• Lisímac de Tràcia havia arrasat o danyat greument la ciutat d'Astacos a Bitínia, i aquest any el rei Nicomedes I funda la ciutat de Nicomèdia no gaire lluny, i hi fa traslladar els habitants d'Astacos, segons Estrabó^[2] i Pausànias.^[3]

Antiga Grècia

• Abàntides es converteix en tirà de Sició després de matar Clínies, pare d'Àrat de Sició. Àrat, que només té 7 anys, s'escapa per poc de la mort.^[4]

Sicília

• Cartago ocupa Sicília. Els romans van en ajuda dels mamertins i Hieró II, tirà de Siracusa demana ajuda als cartaginesos. El cònsol Api Claudi Càudex creua l'estret amb un exèrcit i desembarca prop de Hieró, que li presenta batalla. Hieró es retira a Siracusa i Claudi el segueix i devasta el país fins a les muralles de Siracusa. Els romans fan de la ciutat de Messana (avui Messina) la seva primera plaça forta a Sicília. Imposen una aliança a Siracusa, i assetgen la base principal de Cartago a Agrigent. Això porta a l'inici de la Primera Guerra Púnica, entre Cartago i Roma (acabada el 241 aC).^[5]

Primera Guerra Púnica 264 aC

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Api Claudi Càudex i Marc Fulvi Flac.^[6]
• Durant aquest consolat, es fan els primers jocs de gladiadors a Roma, que se celebren al Forum Boarium. Els organitzen els germans Marc i Dècim Juni Pera, en honor del seu pare, de qui se celebrava el funeral.^[7]
• El cònsol Api Claudi Càudex ataca la ciutat de Segesta sense succés, però poc després la ciutat mata la guarnició cartaginesa i es declara aliada de Roma.^[8]
• Marc Fulvi Flac ocupa la ciutat etrusca de Velzna, l'arrasa completament i expulsa els seus habitants, que s'estableixen no gaire lluny, en una segona ciutat anomenada Volsinii, la Bolsena romana.^[9]

Necrològiques

• Clínies de Sició, que havia lliurat a la ciutat dels tirans i els ciutadans li havien donat el poder, cau assassinat per Abàntides, que s'instaura com a tirà.^[4]