81 aC

L'any 81 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Dolabel·la i Dècula (o, més rarament, any 673 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «81 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

81 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	81 aC (lxxxi aC)
Islàmic	724 aH – 723 aH
Xinès	2616 – 2617
Hebreu	3680 – 3681
Calendaris hindús	-25 – -24 (Vikram Samvat) 3021 – 3022 (Kali Yuga)
Persa	702 BP – 701 BP
Armeni	-
Rúnic	170
Ab urbe condita	673
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle ii aC - segle i aC - segle i
Dècades
110 aC 100 aC 90 aC - 80 aC - 70 aC 60 aC 50 aC
Anys
84 aC 83 aC 82 aC - 81 aC - 80 aC 79 aC 78 aC

Esdeveniments

República Romana

• Gneu Corneli Dolabel·la i Marc Tul·li Dècula són elegits cònsols.^[2] Els cònsols d'aquest any només són nominals, perquè tot el poder el té Sul·la, nomenat dictador.^[3]
• Durant la seva dictadura, Sul·la aprova o fa aprovar diverses lleis amb la intenció de restaurar l'esperit de la primera època de la República Romana i promou una reforma profunda del sistema legal romà, amb les Leges Corneliae.^[4]
• S'acaben les proscripcions de Sul·la. Segons Apià, s'han executat 105 senadors i 1.600 equites, i un nombre indeterminat de persones.^[3]
• Ciceró escriu el seu primer discurs judicial conservat, En defensa de Quincti (Oratio pro Publio Quinctio o Pro Quinctio).^[5]

Hispània

• Quint Sertori, general partidari de Gai Mari i contrari a Sul·la i al Senat de Roma, conquesta Eivissa, defensada pel pretor Gai Anni Lusc, enviat per Sul·la contra Sertori.^[6]
• Els partidaris de Sul·la entren a la Hispània Citerior, on governa Sertori, que ha de fugir a Cartago Nova, i després a Mauritània, on existeix una forta facció addicta al partit popular romà. No pot desembarcar i surt a la mar, on s'uneix a uns pirates cilicis i s'apodera de les illes Pitiüses. Anni Lusc l'ataca i va cap a l'estret de Gibraltar. Finalment desembarca a la boca del Guadalquivir (Betis).^[7]
• Sertori, per pagar als seus homes, ataca Mauretània i ajuda uns rebels contra el rei. Victoriós, derrota a Paccià, enviat per Sul·la a la regió. Ocupa Tingis (Tànger) on hi ha el rei de Mauretània (que devia ser Boccus I) i es fa amo de la regió. Mort Paccià, els seus soldats es passen al bàndol de Sertori.^[8]

Necrològiques

• Quint Lucreci Ofel·la, mort per Luci Bel·liè al Fòrum per ordre de Sul·la, que no volia que es presentés als comicis consulars.^[3]
• Àrsaces I, rei de la Ibèria caucàsica.^[9]