Alan Shepard

Alan Shepard (Derry, 18 de novembre de 1923 - Pebble Beach, 21 de juliol de 1998) va ser un astronauta nord-americà. Va iniciar la seva carrera com pilot de prova de les Forces Armades i va registrar més de 8.000 hores de vol. L'any 1944 es va llicenciar en l'Acadèmia Naval Militar i va participar en diverses accions de la Segona Guerra Mundial al Pacífic.^[1] Acabada la guerra, va rebre formació de pilot i es va graduar a l'Acadèmia Aeronaval de Pensacola el 1947. El 1959, es va convertir en astronauta.^[2]

Alan Shepard

(1971)
Biografia
Naixement	18 novembre 1923 Derry (Nou Hampshire)
Mort	21 juliol 1998 (74 anys) Pebble Beach (Califòrnia) (en)
Causa de mort	leucèmia
Sepultura	Forest Hill Cemetery (en) , Sec 2 Shepard Ave, Plot 178 42° 53′ 31″ N, 71° 17′ 41″ O
Cap de l'Oficina d'Astronautes
juny 1971 – 1r agost 1974 ← Thomas P. Stafford – John W. Young →
Cap de l'Oficina d'Astronautes
novembre 1963 – juliol 1969 ← Donald Kent Slayton – Thomas P. Stafford →
Dades personals
Religió	Ciència Cristiana
Formació	Naval War College Acadèmia Naval dels Estats Units United States Naval Test Pilot School Admiral Farragut Academy (en) Pinkerton Academy (en)
Es coneix per	astronauta
Activitat
Ocupació	astronauta (1959–1974), aviador, oficial naval, emprenedor
Ocupador	NASA, astronauta
Carrera militar
Branca militar	Marina dels Estats Units d'Amèrica
Grau militar	contraalmirall (1971–)
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Temps a l'espai	9 dies i 57 minuts
Missió espacial	–Mercury-Redstone 3 –Apollo 14
Família
Cònjuge	Louise Brewer Shepard (1945–)
Fills	Laura Shepard Churchley
Pares	Alan B. Shepard   i Pauline Renza Shepard
Cronologia
5 febrer 1971-6 febrer 1971	caminada sobre la Lluna
	vol espacial suborbital
Premis
(1981)  International Space Hall of Fame (1r octubre 1978)  Medalla d'Honor Espacial del Congrés (1977)  Medalla de Servei Distingit de la NASA (1977)  National Aviation Hall of Fame (1964)  Medalla d'Or Langley (1961)  Medalla de Servei Distingit de la NASA  Medalla al Servei Excepcional de la NASA  Astronaut Hall of Fame  Medalla Assoliment excepcional de la NASA  Creu dels Vols Distingits

A l'espai

Shepard plantant la bandera estatunidenca a la superfície de la Lluna (1971)

Va acumular més de 216 hores a l'espai a bord de dues naus espacials i el 1961 va comandar el primer vol suborbital americà quan va viatjar a bord del Mercury 3. A causa d'aquest vol suborbital, els americans, el consideren el primer astronauta americà (el primer vol orbital americà fou emprès per John Glenn a bord del Friendship 7 el 20 de febrer de 1962). La nau va arribar a una altitud de 187 quilòmetres en un vol de 15 minuts.

Va interrompre la seva carrera 10 anys a causa de la malaltia de Ménière; però, després d'una operació complicada, la va reprendre per a entrenar-se en el programa espacial Apollo. El 1971 va comandar la missió Apollo 14. Al costat del seu company Edgar Mitchell va caminar sobre la superfície de la Lluna durant nou hores. Shepard també va ser la primera persona a jugar a golf a la Lluna.

El 1974 es va retirar de la NASA.^[3] Va morir el 21 de juliol de 1998 després d'una llarga malaltia.^[4]