Aligot

L'aligot (en occità, «aligòt») és una especialitat gastronòmica occitana originària del massís d'Aubrac^[1] i estesa per les regions d'Alvèrnia i Llemosí. El nom prové d'«aliqu'ot», del llatí «ali quod» amb el significat d'«alguna cosa».

Per a altres significats, vegeu «Aligot (desambiguació)».

Aligot

Cuinant un aligòt
Característiques
Altres noms	Aligòt
País d'origen	Massis d'Aubrac
On es menja	Occitània, sobretot a la meitat nord
Gastronomia	cuina occitana
Detalls
Tipus	puré de patates i cheese dish (en)
Mètode de preparació	Cocció de les patates en cassola, reducció a puré i remenat en calent amb la resta d'ingredients
Ingredients principals	patata, formatge, nata i all

És un puré de patates mesclat amb un formatge fresc (tipus tomme) del formatge del Cantal o de la Guiòla que es barreja i es pasta durant força temps amb un bastó de fusta per aconseguir una textura espessa. Pot estar una mica condimentat amb all i amb algun trosset de formatge adobat.^[2][3]

És tradició fer i tastar l'aligot als hostals de ramaders, anomenats «burons». Es pot trobar servit junt amb botifarra o d'altres carns de companatge.

Origen

L'aligot, com la trufada i plats similars, començà com a plat de pobres, amb molles de pa en comptes de patata, que es van incorporar més tard.^[4] Es va estendre a altres llocs, o almenys la coneixença d'ells, perquè ja al segle xii (la versió amb pa, doncs) era servit pels monjos d'Aubrac als pelegrins que travessaven la Via Podiensis cap a Compostel·la.^[5] Aquest fet és origen de la llegenda que explica l'origen del nom d'aquest plat: Es diu que els pelegrins creuaven la regió demanant ali quod per menjar i els monjos, al començament, els donaven pa amb formatge. A poc a poc el mot va anar evolucionant en aliquot i després en aligot.

Al mateix temps, d'altra banda, el plat se sofisticava, primer amb la inclusió de patates, que més tard es presentarien en forma de puré, al final fins i tot amb nata i altres ingredients, fins a arribar a la recepta actual. Avui en dia el plat s'ha popularitzat i és freqüent menjar-ne a dinars festius, en restaurants o a mercadets de Nadal (car se'n pren ben calent i porta moltes calories).

Aquest plat es va estendre l'últim quart del segle XIX a altres regions del Massís Central i més àmpliament a França, sobretot arran de l'èxode rural dels bougnats cap a París.^[6][7]