Juan Bautista Aznar-Cabañas

Juan Bautista Aznar-Cabañas (Cadis, 1860 - Madrid, 1933) fou un mariner i polític espanyol. Va ser l'últim president del Consell de Ministres de la monarquia d'Alfons XIII, previ a la instauració de la Segona República.

Juan Bautista Aznar-Cabañas

Biografia
Naixement	5 setembre 1860 la Corunya (Espanya)
Mort	19 febrer 1933 (72 anys) carrer Serrano (Comunitat de Madrid)
President del Consell de Ministres d'Espanya
18 febrer 1931 – 14 abril 1931 ← Dámaso Berenguer y Fusté – Niceto Alcalá-Zamora →
President del Govern d'Espanya
1931 – 1931 ← Dámaso Berenguer y Fusté – Niceto Alcalá-Zamora →
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
11 desembre 1928 – 15 febrer 1930
Ministre de Marina
16 febrer 1923 – 15 setembre 1923 ← Luis Silvela y Casado – Gabriel Antón Iboleón →
Dades personals
Residència	carrer Serrano
Nacionalitat	Espanyola
Religió	Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Militar
Partit	Unión Patriótica
Carrera militar
Branca militar	Armada Espanyola
Grau militar	Capità General de l'Armada Espanyola
Família
Parents	José Mediavilla Sánchez, sogre
Premis
Orde del Toisó d'Or

Carrera militar

Després d'una brillant carrera militar, en la qual va destacar la seva participació en la batalla naval de Santiago de Cuba com a tercer comandant de l'Infanta María Teresa, vaixell almirall de l'almirall Cervera i el seu paper al comandament de l'esquadra espanyola en les campanyes desenvolupades al Marroc^[1] especialment en el suport amb artilleria naval durant la reconquesta de Axdir, va entrar en política pocs mesos abans del cop d'estat de Primo de Rivera, sent ministre de marina el 1923 amb el govern de Manuel García Prieto.^[2]

Després d'aconseguir el grau d'almirall, el 1931 va ser cridat per substituir el general Dámaso Berenguer y Fusté com a cap del que seria l'últim govern de la monarquia d'Alfons XIII d'Espanya.

President del Govern

En el gabinet de l'almirall Aznar hi havia dues corrents monàrquiques contraposades: el corrent «dur» representat per Juan de la Cierva y Peñafiel (alta burgesia), i el corrent "transigent", disposada a pactar amb els republicans representada pel Comte de Romanones, en aquell moment a la presó Model de Madrid. En el punt mitjà, i a càrrec del Ministeri de Governació, es trobava José María de Hoyos y Vinent de la Torre O'Neill, Marqués de Hoyos. Com a Ministre de la Guerra hi havia el general Dámaso Berenguer (que havia estat l'anterior president del Govern), el comte de Bugallal Araujo en el grup "la Cierva" i com a Director General de la Guàrdia Civil el general Sanjurjo. La resta del gabinet el formaven el Duc de Maura, l'almirall José Rivera i els empresaris Ventosa y Gascón y Marín. La Cierva i Bugallal mantenien la postura que la monarquia havia de resistir-se a la República per qualsevol mitjà, fins i tot utilitzant la Guàrdia Civil, a la qual cosa es va oposar Sanjurjo en comprovar després de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 que els republicans eren majoria a les ciutats importants, cosa que significava el grup més important de "republicans il·lustrats antimonàrquics".

El comte de Romanones, després d'intentar inútilment arribar a una transacció amb els republicans de crear un govern de transició, era partidari que el rei abandonés Espanya, decisió que va prendre el rei.