Almiserà

Almiserà és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor. També coneguda com a Miserà, este topònim, segons Joan Coromines,^[1] prové de l'àrab al-misrâni i significa, 'els dos límits' (Coromines rebutja l'etimologia proposada per Asín Palacios^[2] al-misrâd 'el desert', perquè no té «fonament valencià, fonètic, filològic ni topogràfic […] i si no en té pel costat romànic, tampoc per l'aràbic»).

Almiserà

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
38° 54′ 55″ N, 0° 17′ 09″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Safor
Capital	Almiserà
Població humana
Població	278 (2025) (37,57 hab./km²)
Gentilici	almiseratina, almiseratí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	7,4 km²
Altitud	75 m
Limita amb	Alfauir Ròtova Terrateig Llutxent Benicolet Llocnou de Sant Jeroni Castellonet de la Conquesta
Partit judicial	Gandia
Dades històriques
Festa patronal	Santa Úrsula 21 d'octubre
Organització política
• Alcalde	Pau Canet Banyuls (Compromís) (2023)
Identificadors descriptius
Codi postal	46726
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	46033
Codi ARGOS de municipis	46033
Lloc web	almisera.es

Geografia

Vista del centre d'Almiserà

Centre Social d'Almiserà

Ajuntament d'Almiserà

El terme està enclavat en el fons de la vall del Vernissa, riu que travessa el terme prop del nucli de població, separant-lo de Llocnou de Sant Jeroni. El terme és eminentment muntanyós, ja que se situa a la solana de la serra del Buixcarró, les principals altures són l'Alt de la Font Blanca (549 m.), el Picaio (557 m.) i el Tramús (236 m.). Diversos barrancs baixen de la serra per a desembocar al Vernissa com el de la Font de la Figuera o el barranc del Castell. L'extrem sud del terme és pla.

Límits

Llutxent	Llutxent Ròtova	Ròtova
Benicolet		Alfauir
Terrateig	Llocnou de Sant Jeroni	Castellonet de la Conquesta

Accés

S'accedix a Almiserà des de l'autovia CV-60 després de creuar el municipi de Llocnou de Sant Jeroni.

Història

Malgrat que s'han trobat restes d'una necròpoli romana al seu terme, l'origen és una alqueria musulmana que depenia del castell de Borró. Fou lloc de moriscos, i poc abans de la seua expulsió l'any 1609 el poble comptava amb 26 famílies. Va formar part del ducat de Gandia. Entre 1244 a 1707 va pertànyer a la governació del Xúquer i de 1822 a 1833, a causa de la repartició de les Corts de Cadis, a la província de Xàtiva.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2008	2009	2010	2014	2019
210	199	220	255	240	270	266	262	284	291	294	301	307	289	262

Economia

El regadiu, gairebé tot destinat al cultiu del taronger, es rega amb aigües del riu Vernissa. Hi ha també pous artesans. En la zona del secà hi ha oliveres, ametllers, garroferes, vinya i cereals. La collita de raïm s'utilitza per a la producció de panses.

Política i Govern

Corporació municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 3 regidors de Compromís per Almiserà (Compromís), 2 del Partit Popular (PP) i 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Almiserà
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Compromís per Almiserà		Pau Canet Banyuls	79	37,62%	3 (+1)
	Partit Popular		José Juan Mascarell Camarena	68	32,38%	2 (-1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Maria Teresa Pedro Melis	63	30,00%	2 ()
	Vots en blanc			1	0,5%
Total vots vàlids i regidors				211	100 %	7
	Vots nuls			0	0%
Participació (vots vàlids més nuls)				211	91,3%**
Abstenció				20*	8,7%**
Total cens electoral				231*	100 %**
Alcalde: Pau Canet Banyuls (Compromís) (17/06/2023) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (3 vots de Compromís)
Fonts: JEC,[3] JEZ Gandia,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de juny de 2023 l'alcalde d'Almiserà és Pau Canet Banyuls de Compromís^[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Martínez Faus	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Fernando Camarena Climent	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Fernando Camarena Climent	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Fernando Camarena Climent	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	José Juan Mascarell Camarena Fernando Camarena Climent	PP PSPV-PSOE	17/06/1995 15/12/1995	Moció de censura --
1999–2003	Vicente Miguel Miñana Martínez	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Vicente Miguel Miñana Martínez	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Vicente Miguel Miñana Martínez	PP	16/06/2007	--
2011–2015	José Juan Mascarell Camarena	PP	11/06/2011	--
2015–2019	José Juan Mascarell Camarena	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Pau Canet Banyuls Maria Teresa Pedro Melis	Compromís PSPV-PSOE	15/06/2019 19/06/2021	Pacte de govern --
Des de 2023	Pau Canet Banyuls	Compromís	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments d'interés

Font de la Finestra

• Església de la Nativitat de Nostra Senyora. D'estil neoclàssic, data de 1768 i va ser remodelada el 1940.
• Castell de la Serra, també anomenat d'Almiserà o de Vilella. Castell-refugi d'origen musulmà; abandonat rere la conquesta, actualment no romanen més que escasses ruïnes. Les seves restes es troben en una muntanya del terme municipal.
• Safareig. Es troba al sud-est del municipi. Per al seu funcionament, s'aprofiten les aigües de la séquia mare d'Almiserà.
• Font de la Finestra. Situada al barranc de la Falzia.
• Molí d'Almiserà o de Barrina. Molí hidràulic tradicional en ús fins al 1958. És un molí amb bassa d'acumulació de 20x18 m². L'aigua li arriba per una séquia des de l'assut d'Almiserà. Es troba en bon estat, conservant la maquinària del molí clàssic.
• Patrimoni hidràulic. A l'entorn de la localitat es troben diverses construccions per a canalitzar l'aigua del riu Vernissa, per a l'agricultura de regadiu. Destaquen els següents assuts i fonts: Assut Antic del Balançat, Assut de la Séquia Mare, Assut Nou del Balançat i Sifó de la Séquia Mare de Ròtova.

Festes i celebracions

Les festes patronals estan dedicades en honor de Santa Úrsula i se celebren el 21 d'octubre.

També destaquen les festes de l'estiu, que se celebren la darrera setmana del mes d'agost. Tradicionalment hi ha quatre dies grans: el primer dia, la Vespra, on se celebra el començament de les festes; el segon dia, El dia de l'Ajuntament, que està dedicat a Santa Úrsula; el tercer dia, El dia dels joves, dedicat a la Puríssima; i el quart dia, anomenat El dia dels festers casats dedicat al Crist de l'Empar.

Gastronomia

En l'àmbit de la gastronomia destaquem les coques de dacsa a la calfó, el pa al forn de llenya i una ampla varietat d'arrossos. A més a més podem gaudir dels dolços com ara les coques cristines, carquinyols i pastissos de glòria.