Alt-aragonès medieval

L'alt-aragonès medieval o aragonès medieval de l'Alt Aragó és el conjunt de varietats del navarrès-aragonès que es van parlar a l'edat mitjana a l'Alt Aragó.

Alt-aragonès medieval

Tipus	llengua i dialecte
Ús
Estat	Aragó A la Vall de Tena, Jacetània, Sobrarb i Ribagorça
Situació respecte a l'aragonès medieval
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques navarrès-aragonès aragonès medieval
Característiques
Dialectes	Conté trets de l'Aragonès occidental, Navarrès i de la parla de transició amb el castellà.

L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica.

Als segles en què a l'Alt Aragó s'escrivien els documents en llatí, els textos presentaven elements romànics que es corresponen amb la fonètica, morfologia i sintaxi aragoneses o que les precedien: Ad Galino Acenarece era lorika, ero cabalo, era espata.

Els textos romanços escrits a l'Alt Aragó no es diferencien dels textos escrits a la vall de l'Ebre des de l'instant en què es va fixar la scripta medieval aragonesa. No obstant això, els caràcters de l'aragonès medieval de l'Alt Aragó que continuen fent-se servir avui i que no eren inclosos en la scripta medieval es reflecteixen esporàdicament en aquells textos.

Ja al segle xvi, a la Vall de Tena, s'escrivien textos notarials en aragonès. En aquests textos es documenten topònims menors amb una fonètica que respon a l'actual aragonès centre-occidental.

Fonètica

En algunes àrees del Pirineu Axial i del Prepirineu, la -LL- geminada llatina presentava una evolució a fonemes o al·lòfons comparables a l'actual che vaqueira i que avui es manifesten en paraules amb -ch-, -t- o -s- sonora que en aragonès general presenten -ll-, com gricha per «grills». Aquesta evolució es detecta sobretot en topònims:

• Cotata correspon a collada.
• Castiecho, Castieto, Castieso corresponen fonèticament a castiello.
• Lacuniacha correspon fonèticament a laguniella.
• Vachato correspon fonèticament a vallato.

Morfologia

El sistema d'articles definits que es veu als textos escrits és el/los/la/las, d'acord amb la scripta medieval aragonesa. No obstant això, altres sistemes com ara lo/los/la/las o, ja sense consonant, o/os/a/as també es troben en casos aïllats. Per exemple, en una versió del segle xiii del Fur de Jaca trobem algun cas aïllat d'ús de l'article os:^[1]

«

muytos infanzons a(n) castiellos e villas en os quals terminos

»

Evolució històrica de l'aragonès-navarrès-riojà

Precedint els usos actuals, es feien servir indefinits que no es detecten en l'aragonès de la Vall de l'Ebre, com bel/bella (que quasi no es documenten en textos medievals), i garra (que no es documenta en textos medievals).

Els passats imperfets d'indicatiu que els textos recullen són quasi sempre en -aba o -ía, però esporàdicament hi trobem les formes genuïnes en -aba/-eba/-iba que persisteixen en l'aragonès actual. Per exemple, en una versió aragonesa del segle xiii del Fur de Jaca veiem que es fan servir quasi sempre imperfets en -ía per a les conjugacions segona i tercera (dezían), però que també es troben casos aïllats d'ús de la forma genuïna en -iba (exiua, imperfet del verb eixir).

Els participis que es representen als textos són en -ado/-ido. Els participis en -ato/-ito de l'actual aragonès central no es fan servir en els textos escrits, tot i que en la zona central els trobem en microtopònims que s'esmenten en aquests textos estandarditzats (vachato). A la Ribagorça occidental, l'apòcope de la -o a les terminacions -ado/-edo/-ido va conduir a formes en -ad/-ed/-id que vocalitzen en -au/-eu/-iu, formes que es troben avui en ribagorçà i especialment en benasquès.^[2]