Aragonès occidental

L'aragonès occidental o bloc occidental és un dels dialectes que componen l'aragonès (juntament amb l'oriental, el central i el meridional). Es parla aproximadament a les zones de la Jacetània, part de l'Alt Gállego i en algunes poques localitats de les Cinc Viles.^[1]

Aragonès occidental

Tipus	dialecte
Dialecte de	aragonès
Ús
Parlants	12000
Parlants nadius	12.000
Oficial a	Aragó
Autòcton de	Aragó (Província d'Osca) (Jacetània) (Alt Gállego)
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès
Característiques
Dialectes	ansotà, cheso, aragüés, aisino i jaquès
Codis
Glottolog	west2340
Linguist List	arg-wes

Fonètica

• Sonorització de les oclusives sordes intervocàliques llatines, amb casos de conservació com gramito, espata i raposa, que no tenen per què ser generals i que poden presentar continuació territorial amb el gascó.
• Gairebé no queden casos de sonorització darrere de líquida, com en chungo.

A causa d'un major aïllament, l'ansotà i el cheso conserven millor que les altres parles occidentals variants fonètiques arcaiques com sartana o diferents de l'aragonès general com arreguir (reyir en jaqués i altres variants).^[1]

Morfologia

• Verbs
  • Participis acabats en -au, -iu.
• Pronoms
  • Pronoms plurals de 1º i 2º persona ens i bos igual que en aragonès medieval.
  • Pronom personal de datiu li, lis.
• Es conserva la partícula pronómino-adverbial de locatiu, i alça la -b- llatina: IBI > bi

La morfologia aragonesa es conserva bé, especialment en Ansó i Vall de Echo.^[1][2]

Lèxic

Es troben paraules diferents de les de les valls orientals i que poden arribar fins a Tena, Biescas i la Guarguera: almadía, calderizo, Cornizas, fablar, fraxín, meló, milloca, paxaro, toballa.^[1][2]

Situació dins de l'aragonès

L'aragonès occidental es tracta del bloc dialectal que engloba diferents varietats regionals, les quals són (d'oest a est): ansotà, cheso, aragüés, cheso i jaqués. En la següent taula pot veure's una classificació de tots els dialectes de l'aragonès i la situació particular de l'aragonès occidental. Les varietats dialectals properes presenten característiques comunes malgrat pertànyer a blocs diferents.^[1][2]

Bloc occidental Ansotà Aragonès d'Echo (Cheso en aragonès) Aragüés Aisí (Aisino en aragonès) Jaquès (Chaqués en aragonès)	Bloc central Aragonès centre-occidental Tensí Panticut Serrablès/Sarrablès (Sarrablo aragonès / Serrablo cast) Aragonès de la terra de Biescas (de Biescas) Aragonès de la Vall d'Acumuer (de la Vall d'Acumuer) Aragonès de la Vall de Basa (de Vallibasa) Aragonès de Sobrepuerto (de Sobrepuerto) Aragonès centro-oriental Belsetà Bergotès Aragonès de la Ribera de Fiscal (de Ribera de Fiscal) Aragonès de la vall de Vió (de la Vall de Vió) Aragonès de la vall de Pórtoles (de Pórtoles) Aragonès de la vall de Tella Aragonès de Serra Ferrera	Bloc oriental Aragonès ribagorçà Benasquès o Alt-Ribagorçà Gistaví Fovà (de la Fova) Mig-Ribagorçà Baix-Ribagorçà Grausí Estadellà Fonts
Bloc meridional Aragonès d'Aierbe (d'Aierbe) Somontès (de Somontà de Barbastre) Navalès Aragonès del Sobrarb (de Sobrarb)		Dialectes de transició Castellà aragonès El benasquès és considerat també de transició amb el català. Tots els fronterers amb la Franja de Ponent són de transició amb el català.