Artritis reactiva
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'artritis reactiva (AR) és una malaltia autoimmunitària, un tipus d'espondiloartropatia seronegativa[1] sovint lligada a l'HLA-B27,[2] que es caracteritza per una resposta immunitària anòmala davant majoritàriament d'una infecció bacteriana en diverses parts del cos.[3] Per això rep el nom d'artritis reactiva.[4] Segons el lloc anatòmic de la infecció, l'AR es divideix en AR d'origen urinari i AR d'origen entèric. En ambdues formes d'AR, antígens bacterians o, fins i tot, microorganismes viables arriben a les articulacions a través del sistema circulatori, on actuen com a patrons moleculars associats a patògens.[5] La prevalença de l'AR en els individus HLA-B27 positius és entre cinc i deu vegades major que la de la població general.[6] És una afecció infreqüent en nens.[7] Té símptomes similars a altres artritis, entre ells dolor i rigidesa articular en maluc,[8] genoll, turmell i artells que milloren amb l'activitat física.[9] El primer episodi d'una artritis reactiva sol durar entre dues setmanes i dotze mesos.[10] Molts casos d'AR son autolimitats, pero alguns evolucionen cap a una espondiloartropatia crònica.[11] Aquest tipus d'artritris afecta les extremitats inferiors en un 90-95 per cent dels casos i a les superiors en un 60-65 per cent. La gran majoria de pacients té recurrències de gravetat variable.[12] Les entesitis,[13] les sinovitis i les fasciïtis apareixen en un 20 per cent dels malalts amb AR, aproximadament.[14] La infecció que la desencadena pot ser gastrointestinal o genitourinària i sovint s'ha curat o és en remissió en els casos crònics,[15] de manera que la determinació de l'origen és difícil.[16] És una de les possibles seqüeles postinfeccioses de la diarrea del viatger.[17] La malaltia de Poncet és un tipus d'artritis reactiva originada per la tuberculosi.[18] L'AR apareix entre el 0,8 per cent i el 4 per cent dels casos d'uretritis o cervicitis no gonocòcciques i entre l'1 per cent i el 15 per cent dels brots epidèmics de salmonel·losi o d'altres infeccions intestinals enterobacterianes.[19] Rares vegades, l'AR es desenvolupa com a conseqüència de les complicacions infeccioses d'una intervenció de cirurgia oral,[20] d'un abscés perianal,[21] de la teràpia intravesical amb el bacil de Calmette-Guérin contra el càncer de bufeta urinària,[22] del tractament amb leflunomida[23] i adalimumab,[24] de l'administració de la vacuna contra el tètanus[25] de la vacuna contra el virus de la verola del mico[26] o d'alguna de les vacunes aprovades contra la COVID-19.[27] L'AR pot ser un dels símptomes de la síndrome post-COVID.[28]
El nom de síndrome de Reiter procedeix del metge alemany Hans Reiter,[29] qui la va descriure per primera vegada l'any 1916 (aquest nom és substituït per «artritis reactiva», a causa dels crims de guerra de Reiter durant la Segona Guerra Mundial).[30] També ha estat anomenada síndrome de Stoll-Brodie-Fiessinger-Leroy[31] o síndrome de Fiessinger-Leroy.[32] És també coneguda com a artritis reactiva adquirida sexualment[33] i artritis reactiva associada a infecció entèrica.[34] Hi ha alguna font[35] que indica que són diferents varietats etiològiques de l'artritis reactiva la síndrome de Reiter, l'artritis reactiva adquirida sexualment (infeccions per Chlamydia trachomatis[36] i Ureaplasma urealyticum)[37] i l'artritis reactiva enterocolítica (infeccions per Shigella spp.,[38] Hafnia alvei,[39] Salmonella typhimurium,[40] Salmonella del grup D,[41] Salmonella hadar,[42] Salmonella enteridis,[43] Salmonella enteridis serotipus Blockley[44] i Yersinia enterocolitica).[45] Rarament, la causa de l'artritis reactiva és una infecció conjunta per Clostridium difficile i Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina.[46] En la gènesi de l'artritis reactiva estan implicats molts altres microorganismes patògens, com ara SARS-CoV-2,[47] Cryptosporidium spp.,[48] Escheríchia coli,[49] Streptococcus spp.,[50] Staphylococcus spp.,[51] Leptospira spp.,[52] Campylobacter spp.,[53] Chlamydia pneumoniae,[54] Chlamydia psittaci,[55] Blastocystis hominis,[56] Enterobius vermicularis,[57] Giardia lamblia,[58] Strongyloides stercoralis,[59] Clostridium tetani,[60] Clostridioides difficile,[61] Mycoplasma fermentans,[62] Mycobacterium tuberculosis,[63] Mycobacterium avium,[64] bacil de Calmette-Guérin,[65] Leptospira interrogans,[66] Echinococcus granulosus,[67] Gardnerella vaginalis,[68] Orientia tsutsugamushi,[69] Yersinia pseudotuberculosis serovar O:3,[70] Neisseria meningitidis,[71] Neisseria gonorrhoeae,[72] o Entamoeba histolytica.[73]
Els símptomes de l'artritis reactiva molt sovint comprenen una combinació de tres símptomes aparentment inconnexos: artritis inflamatòria, inflamació dels ulls (conjuntivitis i uveïtis)[74] i uretritis.[75] Una regla mnemotècnica és "el pacient no hi pot veure, no pot orinar i no pot doblegar el genoll ". Las manifestacions articulars d'aquesta malaltia sovint varien en nombre i localització corporal d'un individu a un altre.[76] Per exemple, és característic observar radiològicament en l'espatlla de pacients amb artritis reactiva associada a la infecció per C. trachomatis una entesitis del manegot dels rotatoris.[77] Eventualment, l'AR cursa amb urticària,[78] onicosi,[79] infart macular,[80] miopericarditis (pericarditis aguda amb signes de necrosi miocardíaca),[81] lumbàlgia,[82] tendinitis aquil·liana,[83] esperó calcani o dactilitis (inflamació) dels dits del peu,[84] insuficiència glandular lacrimal aguda bilateral greu amb pèrdua de visió sobtada en la fase inicial de la malaltia,[85]queratitis intersticial amb infiltrats en l'estroma corneal anterior,[86] edema del nervi òptic,[87] úlcera corneal,[88] epididimitis, orquitis, salpingitis, malaltia inflamatòria pelviana, sacroiliïtis,[89] prostatitis o hematúria.[90] La balanitis circinada es veu amb freqüència en l'AR associada a malalties de transmissió sexual, però no sempre és possible identificar el patogen que origina el procés artrític de base.[91] Es caracteritza per l'aparició de lesions psoriasiformes, superficials i indolores en el gland del penis.[92] Alguna vegada, en l'AR aquest tipus de balanitis es pot presentar juntament amb queratodèrmia blenorràgica i mucositis oral (inflamació de la mucosa de la boca).[93] La queratitis disciforme bilateral és una inusual complicació de l'AR.[94]
L'AR sol afectar persones d'entre 20 i 40 anys, és més freqüent en homes que en dones[95] i té una major incidència en la població blanca que en la negra. Això es deu al fet que les persones blanques tenen més probabilitats de tenir l'antigen HLA-B27.[96] Les persones amb VIH també tenen un risc més elevat de desenvolupar artritis reactiva.[97] Als Estats Units, l'AR postestreptocòccica té una incidència anual d'1-2 casos/100.000 persones.[98] La leptospirosi pot ser causa d'AR en gossos.[99]
El diagnòstic diferencial de l'AR inclou: l'osteoartropatia hipertròfica,[100] la gota, la febre reumàtica aguda,[101] l'artritis idiopàtica juvenil,[102] la malaltia de Lyme, la babesiosi (una malaltia parasitària zoonòtica),[103] la síndrome paraneoplàstica derivada d'un tumor del tim,[104] la mastocitosi sistèmica (un trastorn poc comú caracteritzat per l'acumulació de quantitats excesives de mastòcits en el cos),[105] la vasculitis per IgA,[106] la sífilis,[107] la malaltia inflamatòria intestinal,[108] la lúes amb neurosífilis parètica en casos de positivitat a la infecció pel virus de la immunodeficiència humana,[109] l'artritis psoriàsica,[110] l'artritis reumatoide, l'artritis sèptica[111] o la sarcoïdosi.[112]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads