Antoni Cellers i Azcona

Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835)^[1] fou un arquitecte català.

Antoni Cellers i Azcona

Biografia
Naixement	1775 Lleida (Segrià)
Mort	1835 (59/60 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	arquitecte
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Alumnes	Pere Casals

Biografia

L'any 1817 fou el primer director de l'Escola d'Arquitectura de l'Escola de la Llotja.^[2] Estudià a Madrid (1797-1803) i Roma (1803-1814). Entre el 1816 i 1818 va fer projectes d'obres públiques a Lleida, entre els quals destacà un del canal d'Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852.^[3]

Autor de les reformes del Palau Dou (1818) i de l'església del Convent de Carmelites Calçades de Barcelona (1830-1832) i de l'Església de l'Immaculat Cor de Maria (antiga Església dels Escolapis) de Sabadell (1831-1832), intervingué en la restauració del Monestir de Montserrat.^[4]

Estudià amb el seu deixeble Josep Oriol Mestres les restes del temple romà de Barcelona, que identificà amb el d'Hèrcules. Va fer un estudi sobre les roques volcàniques d'Olot (1829).^[3]

En el seu testament, llegà la seva biblioteca al seu deixeble Pere Casals, natural d'Agramunt^[5] i mestre d'obres per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid (1834).^[6][7]

Fou sebollit al Cementiri del Poblenou de Barcelona (Dep. I, illa 1a, antigament nínxol 170; avui en lloc desconegut).^{[cal citació]}