Antropocè

Antropocè és el nom d'una possible nova era geològica que s'ha proposat que comença o bé amb la revolució industrial iniciada el segle xvii,^[1] o bé amb l'explosió de la primera bomba nuclear, el 16 de juliol del 1945 al desert de Nou Mèxic.^[2] No es tractaria d'un període geològic pròpiament, sinó de l'època en què l'activitat humana ha començat a generar efectes massius a nivell planetari.^[3] Tot i així s'ha proposat que podria arribar a complir el criteri de marca geològica i que per definir-la es podrien utilitzar les massives quantitats d'ossos de pollastre domèstic que es troben distribuïts pels abocadors arreu del món (on han arribat a fossilitzar) des de la dècada que iniciaria l'era antropocènica.^[4]

La Terra de nit, segons una simulació, durant l'antropocè.

El concepte, tot i que encara no és unànimement acceptat, es forneix cada vegada més d'estudis científics de totes les disciplines, des de la biologia a la filosofia i les humanitats, que dediquen ara molts esforços a estudiar-lo i definir-lo.^[5] Des del 2013 es publica la revista científica internacional Anthropocene Arxivat 2019-05-13 a Wayback Machine..^[6]

Etimologia i origen del nom

Antropocè és un neologisme format per la combinació de dos mots grecs, anthropos (ἄνθρωπος, home) i kainos (καινος, nou, recent), i fet per analogia amb els noms dels altres grans temps geològics (Eocè, Plistocè, etcètera).

El terme fou proposat l'any 2000 pel premi Nobel de química, el neerlandès Paul Crutzen.^[7] Va ser molt controvertit inicialment, però el seu ús i les seves implicacions com a terme geològic ha guanyat adeptes des del moment de la manifestació del canvi climàtic antropogènic i l'extinció massiva d'espècies provocada pels humans.^[8]

Segons aquesta teoria, tan sols en els passats dos segles els humans han infligit a la Terra canvis extensos i sense precedents que alteraran el planeta per milions d'anys. Com a conseqüència de l'activitat humana hi ha hagut una explosió demogràfica amb megaciutats i l'increment de l'ús d'energia a base de combustibles fòssils. Especialment preocupant és l'ecidificació dels oceans pel diòxid de carboni (CO₂), que perjudica moltes formes de vida marina però que sobretot afecta el desenvolupament de coralls, mol·luscs i certes formes de fitoplàncton, fonamentals a la cadena tròfica.^[9]

Bibliografia

• Anthropocene (anglès), Revista científica, des del 2013
• Klein, Naomi. This Changes Everything: Capitalism Vs. The Climate (Això ho canvia tot: capitalisme envers el clima) (en anglès). Nova York: Simon and Schuster, 2014, p. 579. ISBN 9781451697384.
• Zalasiewicz, Jan; Crutzen, Paul [et al]. «The new world of the Anthropocene» (en anglès). Environmental Science & Technology, vol. 44, 2010, pàg. 2228–2231 [Consulta: de maig 2015]. «The Anthropocene, following the lost world of the Holocene, holds challenges for both science and society. (L'antropocè, que segueix el món perdut de l'Holocè, porta reptes per a ambdues, la societat i la ciència)»
• Cacho Lascorz, Isabel. «Antropocè: una nova època geològica?». EduCaixa. Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 7 maig 2015].
• Revkin, Andrex C. «Earth Is Us» (en anglès). New York Times. [Consulta: 7 maig 2015].
• «The Anthropocene A man-made world» (en anglès). The Economist [Consulta: de maig 2015]. «Science is recognising humans as a geological force to be reckoned with. (La ciència reconeix l'home com una força geològica pertinent.)»