Aragonès meridional
dialecte de l'aragonès From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'aragonès meridional és la variant dialectal de l'aragonès (juntament amb l'occidental, l'oriental i el central) que es parla aproximadament a les zones de la Foia d'Osca, Somontà de Barbastre i algunes poques localitats de les Cinc Viles, englobant per tant llocs com Fuencalderas, Ayerbe, Nocito, Osca, Avosca, Almudèver i Barbastre. No existeix una frontera clara amb el jaquès ni amb el serrablès ni amb el sobrarbès. Es pot considerar al fovà com la forma de transició entre l'aragonès meridional i el ribagorçà i al jaquès del quadrilàter Lerés-Frauca-Sabiñánigo-Larrés com la forma de transició des del jaquès cap a l'aragonès meridional i l'aragonès de la Terra de Biescas.[1]
És semblant entre totes les comarques (no existeix el condicionament topogràfic de valls aïllades que permeten una evolució en cada vall al seu aire). Les innovacions o les traces més generals s'estenen amb facilitat per totes les comarques somontaneses. No obstant això també és el més castellanitzat, per la mateixa raó.[1]
En les últimes dècades l'erosió lingüística ha fet que els últims elements aragonesos mantinguts encara en els anys 1950-1960, s'hagin perdut en la seva major part. Avui el que se sol sentir és un castellà amb l'article aragonès general, o, os, a, as, la partícula pronómino-adverbial en/ne, la construcció le'n, les ne, la preposició ta i el diminutiu -ed/-er, -eta.[2]
Remove ads
Fonètica
- Sonorització de les sordes intervocàliques llatines excepte en casos aïllats de conservació: forato, melico, parete, rete, que poden trobar-se igual en el castellà de substrat aragonès de la província de Terol.
- Existeixen també casos, menys que els anteriors, de sonorització de la oclusiva després de líquida.
- Es troben sovint castellanismes fonètics: ocho, noche, ablar.
- El so -x- es perd sovint per la pressió castellana i es torna -ch-, però en algun lloc encara que es perd en general, es manté en els demostratius ixe, ixa, ixo, ixos, ixas.
- També es troben molts trets en comú amb el castellà rústic, vulgarismes, etc: aiga, faiga, baiga (que contrasta amb l'aragonès d'algunes valls axials: iaya, faya, vaya, però que s'han aferrat per a l'aragonès estàndard).
- Podem trobar aragonesismes per hipercorrecció: coniello en comptes de conillo.[3]
Remove ads
Morfologia
- La partícula pronominal adverbial i aquesta perduda, fora de casos de fossilització.
- El diminutivo -et sona com -ed o -er segons zones.[1]
Situació dins de l'aragonès
L'aragonès meridional es tracta del bloc dialectal que engloba diferents varietats regionals, les quals són (d'oest a est): ayerbense, del Somontano de Barbastro i del Sobrarb. En la següent taula pot veure's una classificació de tots els dialectes de l'aragonès i la situació particular de l'aragonès occidental. Les varietats dialectals properes presenten característiques comunes malgrat pertànyer a blocs diferents.[2]
Cal destacar alguna varietat com el navalès dins de l'aragonès de Somontà de Barbastre.[2]
|
|
 | |
|
Bloc meridional
|
Dialectes de transició
| ||
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads