Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya. Té el títol de Primat de les Espanyes i és arquebisbe metropolità.

Núm.	Nom	Període	Ressenya biogràfica
-	Sant Fructuós	?-259	Primer bisbe conegut. Morí martiritzat a l'Amfiteatre de Tàrraco
-	?	(314)	Probatius i Castorius són enviats de l'arquebisbe al Concili d'Arles
-	Himeri	366?-390?	El papa Sirici I li va enviar la primera decretal coneguda a un bisbe, en el qual el nomenava primus inter pares (primer entre iguals)
-	Hilari	390?-409?	Va rebre una decretal del Papa Innocenci I
-	Pròsper	409?-410?	-
-	Paterminus	410?-417	-
-	Ticià	417-420	És el primer bisbe anomenat Metropolità
-	Ascani	?-465	-
-	Emilià	465-469	-
-	Joan	470-520	Va presidir un Concili a Tarragona i un a Girona
-	Sergi	520-555	Va convocar concilis a Barcelona i Lleida. El bisbe Sant Just d'Urgell li va dedicar un comentari al Càntic dels Càntics
-	Agnel	556-560?	-
-	Tranquil·lí	560-580	Havia estat monjo del monestir d'Asana i deixeble de sant Victornus
-	Eufemi	580-589	Envià el diaca Esteve a representar-lo al III Concili de Toledo. Va convocar concilis a Barcelona i Saragossa
-	Artemi	589-599?	-
-	Asiàtic	599-610	-
-	Eusebi	610-632	Va convocar un concili a Ègara, successor del d'Osca
-	Audax	633-635	Va participar en el IV Concili de Toledo
-	Selva	635-637	-
-	Protasi	637-646	Va participar en el VI i el VII Concili de Toledo
-	Faluax	647-668	-
-	Cebrià	683?-691?	Va enviar representants als XIII, XIV i XV Concili de Toledo
-	Vera	691?-711	Va participar en els XVI i XVII Concili de Toledo
-	Sant Pròsper	711-713	Últim arquebisbe de Tàrraco, presencià la destrucció de la ciutat per part dels musulmans. Abans de fugir es va endur les restes mortals de sant Fructuós.
seu vacant (713 - 1091): El 713 deixa d'existir l'Arquebisbat de Tàrraco. Amb l'avenç de la reconquesta cristiana, hi ha tímids intents de restauració de la Seu als segles x i xi pel clergue Cesari (956-981) i pel bisbe Ató de Vic (970-971), però no serà fins l'1 de juliol de 1091 quan el papa Urbà II, amb la butlla Inter primas Hispaniarum urbes, va restituir a Tarragona la seu arquebisbal amb la seva antiga dignitat eclesiàstica metropolitana i va nomenar primer arquebisbe de l'arxidiòcesi restaurada el bisbe de Vic Berenguer Sunifred.
1	Berenguer Sunifred de Lluçà o de Rosanes	1091-1099	Bisbe de Vic. Va rebre el nomenament papal però mai va usar el títol d'arquebisbe, ja que no hi pogué residir. Va participar com a primat de Tarragona en el Concili de Nimes.
seu vacant (1099 - 1118) fins que no s'aconseguís la repoblació de la zona actual del Tarragonès, que durant aquest període estigué gairebé deshabitada.
2	Sant Oleguer	1118-1137	Bisbe de Barcelona. Nomenat arquebisbe de Tarragona el 1118, pressionà el comte de Barcelona per tal de dur a terme la reconquesta definitiva de Tarragona
3	Gregori	1143-1146	Abat de Cuixà. Provisional, mentre es resolia la successió d'Oleguer a Tarragona.
4	Bernat Tort	1146-1163	Va ordenar ocupar els llocs de culte romans. Fundà el capítol de canonges de la catedral amb canonges vinguts del monestir de sant Ruf, prop d'Avinyó
5	Hug de Cervelló	1163-1171	Assassinat el 22 d'abril de 1171 per Berenguer d'Aguiló (fill del comte Robert d'Aguiló) durant les lluites eclesiàstico-civils de Tarragona
6	Guillem de Torroja	1171-1174	Aconseguí fer exiliar els Aguiló, quedant-se ell com a governant absolut de Tarragona. Va començar les obres de la Catedral de Tarragona
7	Berenguer de Vilademuls	1174-1194	De la família dels Castellvell, fou nomenat tutor de l'infant de Bearn Guillem. Molt discutit a Bearn, fou assassinat per Guillem Ramon de Montcada, pare de l'infant
8	Ramon Xedmar de Castellterçol	1194-1198	Va declarar la nulitat del matrimoni de Guillem Ramon de Montcada i Guillema de Castellvell. Després va jutjar i assotar públicament per Tarragona a Guillem Ramon, assassí de l'arquebisbe Berenguer
9	Ramon de Rocabertí	1198-1215[1]	El 1210 cedí La Morera de Montsant per establir-hi una comunitat cistercenca femenina que l'any 1215 es va traslladar a Bonrepòs
10	Aspàreg de la Barca	1215-1233	Prior d'Escornalbou el 1227. Donà suport al rei Jaume quan encara era un nen. Envià mil dos-cents homes a la conquesta de Mallorca
11	Guillem de Montgrí	1233-1239	Fou un dels conqueridors d'Eivissa amb Jaume I qui li concedí dos quartons de l'illa
12	Pere d'Albalat	1239-1251	Establí amistat amb l'emir de Balansiya Abu Zayd, al qui convertí al cristianisme. Fou nomenat Baró d'Alforja i traslladà la seva residència a Alforja
13	Benet de Rocabertí	1251-1268	Durant la benedicció del ciri pasqual el dissabte sant de l'any 1256, els homes de l'arquebisbe entraren armats a la Catedral en resposta a l'excomunicació que havien rebut
14	Bernat d'Olivella	1272-1287	Bisbe de Tortosa. Fou un gran defensor dels pobles dels voltants de Tarragona
15	Rodrigo de Tello	1288-1308	El 1305 va firmar un decret que obligava a pagar 2/5 del cost de la nova muralla de Tarragona als pobles del Camp, els pobles van crear la Comuna del Camp de Tarragona per defensar els seus interessos. Fou l'últim arquebisbe en coronar un rei a Saragossa, Jaume el Just el 1297
16	Guillem de Rocabertí	1309-1315	Va rebre del rei l'exempció d'impostos del camp. El 1312 va celebrar un judici contra els Templers, resultant innocents
17	Ximeno Martínez de Luna i Aragó	1317-1327	El rei Jaume el Just adquireix en 1320 la relíquia del braç de santa Tecla, treslladada a Tarragona en 1323.[2]
18	Joan d'Aragó i d'Anjou	1327-1334	Va consagrar la Catedral de Tarragona i es va veure obligat a reconèixer oficialment la Comuna del Camp
19	Arnau Sescomes	1334-1346	Conseller de Pere III. Tingué un paper destacat en la defensa dels Templers arran del procés de dissolució de l'orde a Catalunya el 1312, i en llegí la sentència absolutòria.
20	Sancho López de Ayerbe	1346-1357	Impulsor de les grans festes de Santa Tecla
21	Pere de Clasquerí	1357-1380	Instaura l'Octava a Santa Tecla el 1359 i declara el dia de Santa Tecla de precepte
22	Ènnec de Vallterra	1388-1407	-
23	Pere de Sagarriga i de Pau	1407-1418	Compromissari per Catalunya en el Compromís de Casp, on va donar el seu vot a Jaume II d'Urgell
24	Dalmau de Mur i de Cervelló	1419-1431	-
25	Gonçal Ferrandis d'Híxar	1431-1433	-
26	Domènec Ram i Lanaja	1434-1445	President de la Generalitat de Catalunya (1428 - 1431).
27	Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí	1445-1489	President de la Generalitat de Catalunya (1446 - 1449). Fou arquebisbe durant la Guerra civil catalana on es mantingué fidel al rei. Al Camp fou molt temut per les dures repressions a camperols, que es volien desvincular de la seva autoritat
28	Gonzalo Fernández de Heredia i Bardagí	1490-1511	Bisbe de Barcelona (1478-1490). President de la Generalitat de Catalunya (1504 - 1506). Residí habitualment al monestir d'Escornalbou
29	Alfons d'Aragó	1512-1514	Bisbe de Tortosa (1475 - 1512), renuncià al títol de Comte de Ribagorça i fou president de la Generalitat de Catalunya (1500 - 1503)
30	Pere de Cardona	1515-1530	Bisbe d'Urgell (1472 - 1515), el seu ardiaca Bernat de Corbera va ser president de la Generalitat de Catalunya del 1518 al 1521 i, posteriorment, l'arquebisbe mateix va ser escollit Virrei de Catalunya (1521 - 1523) per Carles I
31	Lluís de Cardona i Enríquez	1531-1532	Fou abat de Santa Maria de Solsona (1514 - 1531) i President de la Generalitat de Catalunya (1524 - 1527)
32	Girolamo Doria	1533-1558	Abans de ser nomenat arquebisbe de Tarragona ja havia administrat les esglésies de Nebbi, Jaca i Osca. Va ser nomenat per Climent VII i va prendre possessió de la seu tarragonina el 5 de juliol de 1533, per poders, i no va visitar mai la seu. Va ser proposat com a President de la Generalitat de Catalunya en el trienni 1539-1542, però va renunciar.
33	Ferran de Lloaces i Peres	1560-1567	Patriarca d'Antioquia. Presidí el Concili Provincial de 1564 que fou el primer concili cristià que acceptà les conclusions del Concili de Trento. Va ser President de la Generalitat de Catalunya (1559-1560).
34	Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia	1567-1568	-
35	Gaspar Cervantes de Gaeta	1568-1575	Cèlebre per la institució de la Universitat de Tarragona i per la donació d'una sèrie de tapissos a la Catedral
36	Antoni Agustí i Albanell	1576-1586	El seu ardiaca Rafael d'Oms fou president de la Generalitat de Catalunya (1581 - 1584), això l'ajudà a impulsar l'humanisme a Catalunya. Va fer de mitjancer entre bandolers;nyerros i cadells
37	Joan Terès i Borrull	1587-1603	Virrei de Catalunya (1602 - 1603). Fou el primer arquebisbe a utilitzar el ritu romà a les celebracions de la Catedral
38	Joan Vich i Manrique de Lara	1604-1611	-
39	Joan de Montcada i Gralla	1613-1622	-
40	Juan de Hoces	1624-1626	-
41	Juan de Guzmán Mendoza	1627-1633	-
42	Antonio Pérez Maxo	1633-1637	Gran defensor de les bases populars eclesiàstiques, presidí el concili que acordà observar les antigues constitucions que manaven que la predicació fos en català
seu vacant (1637 - 1653): Quan es preparava l'ordenació del nou arquebisbe, esclatà la Guerra dels Segadors.
43	Francesc de Rojas i Artés	1653-1663	-
44	Juan Manuel de Espinosa y Manuel	1663-1679	-
45	Josep Sanxis i Ferrandis	1680-1694	El Concili Provincial li va renovar el títol de Primat de les Espanyes
46	Josep Llinàs i Aznar	1695-1710	Frare mercedari. Recolzà la Comuna del Camp quan es van unir a la causa de l'Arxiduc Carles
47	Isidor Bertran i Garcia	1712-1719	Només va ser presentat, però no arribà a ser consagrat
48	Miquel Joan de Taverner i Rubí	1720-1721	-
49	Manuel de Samaniego y Jaca	1721-1728	-
50	Pere de Copons i Copons	1728-1753	-
51	Jaume Cortada i Bru	1753-1762	-
52	Llorenç Despuig i Cotoner	1763-1764	-
53	Joan Laurio i Lanzis	1764-1777	-
54	Joaquín de Santiyán y Valdivielso	1779-1783	Anomenat L'Arquebisbe urbanista
55	Francesc Armanyà i Font	1785-1803	-
56	Romuald Mon i Velarde	1804-1816	Impulsor del port de Tarragona
57	Antoni Bergosa i Jordà	1818-1819	-
58	Jaume Creus i Martí	1820-1825	-
59	Antonio Fernando de Echanove y de Zaldívar	1826-1854	-
60	Josep Domènec Costa i Borrás	1857-1864	-
61	Francesc Fleix i Solans	1864-1870	Feu una gran reestructuració de l'arquebisbat, seguint les normes del Concordat de 1851. Participà en el Concili Vaticà I com a Primat de les Espanyes
62	Constantí Bonet i Zanuy	1875-1878	-
63	Benet Vilamitjana i Vila	1879-1888	-
64	Tomàs Costa i Fornaguera	1889-1911	Aconseguí el 1897 del papa Lleó XIII la recuperació de la categoria universitària per al Seminari Pontifici de Tarragona que passa a ser de nou la Universitat Pontifícia, amb les facultats de teologia, dret canònic i filosofia. El papa Pius X suprimeix la festa de precepte de Santa Tecla
65	Antolín López Peláez	1913-1918	Gràcies a ell es constituí al Seminari una càtedra de català i d'història de Catalunya, i fundà el Museu Diocesà de Tarragona. Aconseguí convèncer el papa Benet XV de la restauració de la festa de Santa Tecla com de precepte
66	Francesc d'Assís Vidal i Barraquer	1919-1943	El 1920 fundava l'Arxiu Arxidiocesà. El 1936 va haver d'amagar-se de milicians de la FAI que volien matar-lo juntament amb multitud de preveres de l'arxidiòcesi, tot i això, el 1937 es negà a firmar la Carta col·lectiva dels bisbes espanyols, fet pel qual se li va impedir el retorn al bisbat el 1939, morí a l'exili, prop de Friburg, el 1943
67	Manuel Arce Ochotorena	1944-1948	-
68	Benjamín de Arriba y Castro	1949-1970	Significat franquista
69	Josep Pont i Gol	1970-1983	Va realitzar una gran renovació d'òrgans de govern i d'impuls pastoral, aplicant les directrius del Concili Vaticà II. Va aconseguir fer retornar les despulles del cardenal Vidal i Barraquer
70	Ramon Torrella i Cascante	1983-1996	-
71	Lluís Martínez i Sistach	1997-2004	-
72	Jaume Pujol i Balcells	2004 - 2019	-
73	Joan Planellas i Barnosell	D'ençà el 2019	-