Aspidolita

L'aspidolita és un mineral de la classe dels silicats que forma part del grup de la mica trioctaedral. Va ser anomenada l'any 1869 per Franz von Kobell del grec ασπίδα "escut", i λίθος, "pedra", en al·lusió a l'aparença dels seus cristalls. Durant molts anys va ser coneguda com una varietat de flogopita rica en sodi (Na-flogopita), fins que va ser aprovada com a espècie per la IMA l'any 2005.

Aspidolita
Fórmula química	NaMg₃(AlSi₃O10)(OH)₂
Epònim	escut
Localitat tipus	(2), Zillertal (Tirol del Nord, Àustria) i la mina Kasuga (Ibigawa-cho, Gifu, Japó)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.20
Dana	71.2.2.13
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5.291Å, b = 9.16Å, c = 10.12Å, β = 105.1°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	marró clar, blanc, vermell verdós
Exfoliació	perfecta en {001}
Tenacitat	elàstica
Color de la ratlla	blanca
Densitat	calculada: 2,885 g/cm³
Propietats òptiques	biaxial (-)
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2004-049
Símbol	Asp
Referències	[1][2]

Característiques

L'aspidolita és un fil·losilicat de sodi i magnesi, de fórmula química NaMg₃(AlSi₃O₁₀)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant els cristalls típics de les miques. La seva tenacitat és elàstica i s'exfolia perfectament en {001}.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aspidolita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Es troba en aureoles de contacte amb el granit, barrejada amb la flogopita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: titanita, escapolita, sadanagaïta, pirrotina, flogopita, pargasita, calcopirita, calcita i apatita. Té dues localitats tipus: Zillertal (Tirol del Nord, Àustria), i la mina Kasuga (Ibigawa-cho, Gifu, Japó).