Titanita

La titanita, o esfè (del grec sphenos (σφηνώ), que significa 'falca'^[4]), és un mineral silicat que conté titani, calci, silici i oxigen. També té traces de ferro i alumini. Normalment també té terres rares incloent ceri i itri. El calci pot ser substituït pel tori.^[5] Pertany i dona nom al grup de la titanita.

Titanita (Esfè)
Titanita de Tormiq valley, Haramosh Mts, Pakistan
Fórmula química	CaTi (SiO₄)O
Epònim	titani
Localitat tipus	Hauzenberg, comtat de Putnam i comtat de St. Lawrence
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AG.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AG.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.07
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic - prismàtic
Hàbit cristal·lí	cristalls plans amb forma de falca, també massiu
Grup puntual	monoclinic-prismatic (en)
Grup espacial	grup espacial P2₁/a
Color	marró vermellós, gris,groc, verd o vermell, groc
Macles	contacte i penetració sobre [100], laminar sobre [112]
Exfoliació	distingiblr sobre [110] imperfecte sobre [100] i [112]
Fractura	sub-concoidal
Duresa (Mohs)	5 a 5,5
Lluïssor	subadamantina tendint a lleugerament resinosa
Color de la ratlla	blanc vermellós
Diafanitat	translúcida a transparent
Gravetat específica	3,48 a 3,60
Densitat	3,48 a 3,6 g/cm³ (mesurada); 3,53 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,843 a 1,950 nβ = 1,870 a 2,034 nγ = 1,943 a 2,110
Birefringència	δ = 0,100 a 0,160
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 17° a 40°, calculat: 68° a 82°
Impureses comunes	Fe, Y, Mn, Al, Ce, Sr, Na, Nb, Ta, Al, Mg, V, F, Zr, Sn
Mineral radioactiu
Radioactivitat	pot ser metamicte
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Símbol	Ttn
Referències	[1][2][3][4]

Característiques

La titanita és un nesosilicat de fórmula química CaTi(SiO₄)O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5 a 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la titanita pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Usos

La titanita és una font d'òxid de titani(IV), TiO₂, que es fa servir en pigments.

Té un excepcional poder de dispersió òptica (0.051, interval B a G).

Formació i jaciments

La titanita és un mineral accessori comú que apareix en roques plutòniques intermèdies i fèlsiques, pegmatites, i filons alpins. També es pot trobar en gneis, esquists i alguns skarns; poc freqüentment és detrítica.^[1]

S'han trobat molts de jaciments de titanita arreu del món.^[3] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).^[6]