Barrerita

La barrerita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la zeolita. Va ser anomenada en honor de Richard Maling Barrer (1910-1996).^[1]

Barrerita
Fórmula química	Na₂(Si₇Al₂)O18·6H₂O
Epònim	Richard Barrer (en)
Localitat tipus	Torre Sant' Efisio, Nora, Pula, Província de Càller, Sardenya, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GE.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GE.15
Dana	77.1.4.5
Heys	16.10.14
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 13,64Å; b = 18,2Å; c = 17,84Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	blanc, rosa
Exfoliació	perfecta
Duresa (Mohs)	3 a 4
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,3 g/cm³ (mesurada); 2,08 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,479 nβ = 1,485 nγ = 1,489
Birefringència	δ = 0,010
Angle 2V	mesurat: 78°, calculat: 78°
Dispersió òptica	no en té
Impureses comunes	Fe, Mn, Mg, Sr, Ba
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1974-017
Any d'aprovació	1974
Símbol	Bre
Referències	[1]

Característiques

La barrerita és un silicat de fórmula química Na₂(Si₇Al₂)O₁₈·6H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls laminars en formats, de 5 mm, amb {010}, {011} i {111}.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3 a 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la barrerita pertany a «09.GE - Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de tetraedres de T₁₀O₂₀» juntament amb els següents minerals: clinoptilolita-Ca, clinoptilolita-K, clinoptilolita-Na, heulandita-Ca, heulandita-K, heulandita-Na, heulandita-Sr, heulandita-Ba, estilbita-Ca, estilbita-Na, stel·lerita, brewsterita-Ba i brewsterita-Sr.

Formació i jaciments

La barrerita es forma en les parets de grans fractures en laves andesítiques i riolítiques profundament meteoritzades.^[2] Va ser descoberta a la Torre Sant' Efisio, a Nora (Província de Càller, Sardenya, Itàlia). També ha estat descrita a l'Argentina, el Canadà, els Estats Units, el Japó, Noruega, Romania i Rússia.^[1] Sol trobar-se associada a l'heulandita.^[2]