Barilita

La barilita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del grec βαρυζ, pesat, i λιτθοσ, pedra, en al·lusió a la seva alta densitat (gravetat específica).

Barilita
Fórmula química	Be₂Ba(Si₂O₇)
Epònim	pesada i pedra
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.03
Dana	55.1.1.1
Heys	14.3.11
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema ortoròmbic
Grup espacial	space group Pn2₁a (en)
Color	blanc blavós, incolor
Exfoliació	perfecta
Duresa (Mohs)	7
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,690 nβ = 1,690 a 1,700 nγ = 1,700
Birefringència	δ = 0,010
Angle 2V	mesurat: 40°
Dispersió òptica	feble a moderada
Impureses comunes	Al, Fe, Zn, Pb, Mg, Ca
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Codi IMA	IMA2014 s.p.
Any d'aprovació	1876
Símbol	By
Referències	[1]

Característiques

La barilita és un silicat de fórmula química Be₂Ba(Si₂O₇). La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la barilita pertany a «09.BB - Estructures de sorosilicats, grups Si₂O₇, sense anions no tetraèdrics; cations en coordinació tetraèdrica [4] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: åkermanita, cebollita, gehlenita, gugiaïta, hardystonita, jeffreyita, okayamalita, alumoåkermanita, clinobarilita i andremeyerita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad, al comtat de Värmland, Suècia. Tot i que els jaciments on s'hi pot trobar no són gens abundants, ha estat descrita a tots els continents a excepció de l'Antàrtida.