Basandere

La Basandere^{[n 1]} ('senyora del bosc, senyora salvatge', del basc basa 'bosc, salvatge' i andere^[1] 'senyora') és un personatge de la mitologia basca amb forma humana, el cos cobert de pèl i una cabellera molt llarga. És la dona del Basajaun^[2] i, per tant, viu als boscos i cavernes^[3] i se l'associa especialment amb la selva d'Irati.^[4]

Basandere

Tipus	criatura mitològica críptid
Context
Mitologia	mitologia basca
Dades
Gènere	femení
Família
Cònjuge	Basajaun
Altres
Domini	bosc

Creences

Les Basandereak, companyes dels Basajaunak, solen quedar-se a prop de les entrades de les coves o de les fonts. Passen hores pentinant-se els cabells, tot vigilant els seus vastos tresors, una característica que remet a la deessa Mari i, sobretot, al personatge de l'Encantada. Com passa en moltes llegendes d'encantades, el robatori d'una pinta d'or per part d'un pastor és un tema comú en els contes populars.^[5]

És pràcticament impossible veure una d'aquestes criatures de prop, ja que tan bon punt t'hi acostes, desapareixen com per art de màgia.

Llegendes

Hi ha nombrosos relats relacionats amb la Basandere, com ara el següent:

«

Una nit, a l'entrada d'una cova de la muntanya de Mondarrain (Ezpeleta, Lapurdi), Basandere es pentinava la seva embullada cabellera amb una pinta d'or. Un pastor d'Itsasu li va robar la pinta i va fugir precipitadament. Basandere el va seguir, però, quan l'anava a atènyer, el lladre va tocar una penya que en aquell moment rebia els primers raigs del sol ixent; llavors Basandere li va dir: «dona gràcies al sol» i es va retirar a la seva cova de Mondarrain.

»

Són abundants les referències a la Basandere relacionada amb la selva d'Irati. Per exemple, s'explica que:

L'ermita de Salbatore d'Irati, a Mendibe

«

Al camí que puja de Mendibe (Baixa Navarra) a la muntanya d'Irati, hi ha l'ermita de Salbatore. Basandere, que vivia en una cova de Galharbeko-potxa, prop d'Irati, tenia un canelobre robat, pel que sembla, pel Basajaun. Un fill del baserri Lohibarria de Mendibe passava per allà amb les seves vaques, quan va veure lluir al sol el canelobre que la seva propietària acabava de brunyir. El jove pastor va demanar insistentment el canelobre a Basandere, que estava ocupada pentinant-se amb una pinta d'or, i aquesta va acabar per donar-l'hi. El pastor el duia a l'ermita de Salbatore, quan Basandere el va veure i va començar a protestar a crits i a perseguir-lo. Basajaun, des de dalt de la muntanya, es va adonar del que passava i es va llançar també a l'encalç del jove. Aquest, que estava arribant a Salbatore, va dir a crits: «Jon Doni Salbatore, zuretzat nuen, othoi urrikal zakizkit!» ('Senyor San Salvador, el portava per a vós; si us plau, tingueu pietat de mi!'). A l'instant, la campana de Salbatore va començar a repicar i Basandere i Basajaun es van aturar. Aquest últim va dir a crits: «T'ha salvat aquesta maleïda campana; però el dia que et sorprengui en dejú, ho pagaràs». Uns dies més tard, el jove pastor de Lohibarria anava en dejú a la muntanya després d'una jornada de batre i es va trobar amb Basajaun. El pastor es va recordar llavors de l'amenaça i, posant-se la mà al cap, es va trobar als cabells uns grans de blat que tot seguit es va endur a la boca i va trencar així el dejuni. Basajaun va desaparèixer a l'instant.[6] Els habitants de Mendibe han intentat portar el canelobre al poble per tenir-lo més protegit, però mai no han aconseguit baixar-lo més enllà del coll de Haritz-kurutxeta. El canelobre segueix, doncs, a l'ermita de Sant Salvador de Mendibe.

»

Notes

1. Basandere és el sintagma nominal. En basc, com a llengua aglutinant que és, cal afegir a aquest sintagma els determinants i qualificadors en funció de la frase. Els més bàsics són -a (cas absolutiu) i -ak (article plural), així doncs: Basanderea 'la senyora del bosc' i Basandereak 'les senyores del bosc'.