Basajaun

El Basajaun^{[n 1]} ('senyor del bosc, senyor salvatge', del basc basa 'bosc, salvatge' i jaun 'senyor') és un personatge de la mitologia basca amb forma humana, el cos cobert de pèl^[1] i una cabellera molt llarga. Un dels seus peus té planta circular. Viu als boscos i cavernes^[2] i se l'associa especialment amb la selva d'Irati. La seva dona és la Basandere.^[3]

Basajaun

Tipus	criatura mitològica críptid
Context
Mitologia	mitologia basca i mitologia aragonesa
Dades
Pseudònim	Basajarau, Bonjarau, Bosnerau
Gènere	masculí
Família
Cònjuge	Basandere
Altres
Domini	bosc

Juntament amb Tartalo i els Jentilak ('Gentils'), el Basajaun forma part del grup de gegants de muntanya de la mitologia basca. És el geni protector dels ramats d'ovelles. Quan s'acosta una tempesta o els llops, crida a la muntanya per tal que els pastors retirin el bestiar. Els ramats indiquen la seva presència fent sonar tots alhora l'esquella.

Representació

S'ha especulat que aquesta pintura romànica de l'església d'Eristain (Oloritz) podria ser una representació del Basajaun

El Basajaun apareix de vegades als relats com un geni terrorífic de forces colossals, mentre que en d'altres és el primer agricultor i va ensenyar els homes a cultivar el blat. De vegades descrit com a ésser únic, de vegades com a grup amb molts integrants (i anomenats aleshores en plural, Basajaunak), als orígens, aquests personatges eren els posseïdors dels secrets de l'arquitectura i la vida sedentària i fou el civilitzador Martin Txiki qui els arrabassà el secret per a divulgar-lo a la humanitat. Són generalment retratats com a personatges positius, que avisen amb xiulets quan s'acosta una tempesta i vigilen els ramats durant la nit perquè els pastors puguin dormir tranquils. A canvi, el Basajaun rep com a tribut un tros de pa que recull mentre els pastors dormen.^[4] De vegades, però, entra a les cases o als corrals, servint-se descaradament del menjar preparat, sense que els humans s'atreveixin a intervenir. Inspira por i respecte.

En les seves característiques físiques i comportament, s'assembla als "homes salvatges" de nombroses tradicions europees o als Silvans (Sylvanus 'dels boscos', antics protectors de la natura i de les activitats agrícoles i pastorals) i a molts monstres llegendaris amb forma humana de la majoria de cultures tradicionals, particularment les de les regions muntanyoses (Ieti, Almas, Bigfoot, etc.).^[5] Es tracta, en definitiva, d'una entitat complexa, polifacètica i mal definida.^[5]

Hàbitat

Els Basajaunak viuen a les muntanyes boscoses del País Basc.^[6] Fan les seves llars sota terra, en coves i cavernes. En l'imaginari basc, es tracta de galeries que connecten el món exterior i l'inframon. Són tan vastes que semblen immensos castells.^[5]

Característiques

El Basajaun i la Basandere

Les característiques del Basajaun estan poc definides: depenent del lloc i l'època, de vegades es descriu com un gegant, de vegades com una mena de follet —el Basajaun s'assembla llavors a una lamina. Els contes més recents coincideixen a descriure'l com a ben plantat, fort i àgil, amb els cabells fins als genolls, pelut com un animal i sovint comparat amb un ós (mig home, mig ós). Per associació amb un altre personatge mitològic basc, Tartalo, el Basajaun està dotat d'un únic ull de ciclop i, per tant, el seu paper sovint és malèvol. Tots dos reben sovint el nom d'Anxo. Les petjades que deixa un Basajaun a la neu són fàcilment recognoscibles: un peu humà al costat de la peülla d'un cavall. Segons algunes llegendes més rares, els Basajaunak són corredors extremadament ràpids, tot i que han de fer servir un bastó per a recolzar-se.

En un conte mític titulat Basajaun i Sant Martí, el Basajaun es presenta com el primer ferrer, de qui els humans van aprendre el seu ofici, gràcies a l'astúcia de Sant Martí (Martin Txiki), que va aconseguir enganyar-lo.^[7] En altres contes populars, els Basajaunak van ser els primers a conrear la terra i els humans van obtenir el dret de conrear-la quan un dia un home (sovint Martin Txiki) va guanyar una aposta contra un Basajaun, o potser va robar als Basajaunak mentre sembraven, i va tornar amb el seu poble per a ensenyar-los agricultura. En altres ocasions, els Basajaunak són retratats com els primers ferrers, els primers moliners. Com una mena de Prometeu en cada cas, els humans els roben un secret essencial. Segons altres contes, els Basajaunak fan servir la serra, aleshores desconeguda pels bascos, la fulla de la qual s'havia inspirat en la forma dentada d'una fulla de castanyer.

Els Basajaunak també es presenten com a arquetip dels gentils (Jentilak), els pobles precristians, guardians de secrets, expulsats per la nova religió (vegeu la llegenda de Kixmi).

Trobades entre el Basajaun i humans

Les contalles populars descriuen trobades entre humans i el Basajaun. Els fills nascuts de la unió d'un Basajaun i un humà s'anomenen hachkos.

Per a poder fugir del Basajaun, cal recórrer a diverses estratagemes. El Basajaun, com gairebé totes les criatures mítiques, s'atura i perd tot el poder en presència de símbols religiosos cristians: el so de les campanes d'una església, creus, capelles o santuaris rurals, etc. Segons altres llegendes, al Basajaun li agraden les endevinalles i els jocs de paraules. Però la seva manca de perspicàcia l'obliga a pensar tant de temps que les seves víctimes tenen temps de sobres per escapar.

En casos extrems, l'Herensuge (la serp de set caps que protegeix els Basajaunak) és destripat. Una llebre s'escapa del seu ventre i s'ha d'agafar per les dues orelles. Del ventre de la llebre s'envola un colom, que s'ha de subjectar fins que pon un ou. Aleshores, s'ha de colpejar el Basajaun al front amb l'ou perquè caigui a terra, mort. Aquesta recepta clàssica (l'ou en una sèrie d'animals niats un dins de l'altre) es troba en un gran nombre de contes europeus, com ara el del Koixtxei de la mitologia eslava i apareix en un de recollit per Jean-François Cerquand.^[8]

En altres llegendaris pirinencs

Alt Aragó

A les valls d'Ansó, Tena i Broto es coneix, respectivament, com a Basajarau, Bonjarau o Bosnerau un personatge de la mitologia aragonesa que no és altre que el Basajaun basc.^[9] Conegut també com al "Sinyor d'as selvas" (Basajaun és 'Senyor del bosc' en basc), és un homenot pelut, amb una cabellera que li cobreix l'esquena, que ajuda i protegeix els pastors i ramats de les tempestes i les feristeles. Si els ramats el senten, el saluden tot fent sonar l'esquella.^[9]

Quan va pels boscos deixa unes estranyes petjades: en una s'hi pot reconèixer un peu humà, mentre que l'altra és rodona com la soca d'un arbre. La tradició diu que, com els dimonis, el Basajarau es va quedar coix després de perdre la guerra al cel i caure a la Terra.^[9]

Gascunya

A la vall bearnesa de Varetons hi ha moltes llegendes relacionades amb Jaunagorri (o Jona Gorri) en què els jardins màgics d'aquest geni, situats al cim de l'Auñamendi, estan protegits pels «Peluts» (mot gascó homònim al català), descrits com a gegants, que hom ha relacionat amb els basajaunak.^[10]

Especulacions sobre l'origen

Cosplay de Basajaun

Hi havia llegendes sobre homes salvatges per tot Europa molt abans que aquests relats populars bascos es publiquessin. El 1754, Jean-Jacques Rousseau va parlar d'homes salvatges als Pirineus en el seu Discours sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes. El 1776, Paul-Marie Leroy, un enginyer de la Marina Reial francesa responsable de la gestió dels boscos de la vall d'Aspa i d'Irati, va informar a les seves memòries sobre un home d'uns trenta anys, pelut com un ós, que els pastors creien que era un nen salvatge.

Mentre que Carl Linnaeus, l'inventor de la classificació taxonòmica al segle xviii, va classificar aquests humans que caminaven a quatre potes, sense parla i peluts com a Homo ferus ('home salvatge'), el criptozoòleg contemporani Florent Barrère vincula la llegenda del Basajaun a hipotètics relictes d'Homininae que podrien haver perdurat en petit nombre fins al segle xix, o fins i tot fins als nostres dies,^[11] tot i que sense cap evidència que ho hagi confirmat mai.

Així doncs, les històries sobre els basajaunak, com les de Joan de l'Ós i els homes salvatges en general, s'haurien originat a partir de la trobada entre els protobascos, que van arribar fa uns 40.000 anys, i els últims neandertals, que aleshores eren a punt d'extingir-se.^[12][13] Aquesta hipòtesi és incompatible amb la transmissió de l'agricultura als humans pels basajaunak, ja que era completament aliena als neandertals i es va desenvolupar desenes de milers d'anys després de la seva desaparició total amb l'aparició de les pràctiques neolítiques.

Notes

1. Basajaun és el sintagma nominal. En basc, com a llengua aglutinant que és, cal afegir a aquest sintagma els determinants i qualificadors en funció de la frase. Els més bàsics són -a (cas absolutiu) i -ak (article plural), així doncs: Basajauna 'el senyor del bosc' i Basajaunak 'els senyors del bosc'.