Bertrandita

La bertrandita és un mineral de la classe dels sorosilicats. Va ser descoberta l'any 1883 prop de Nantes, a la regió de Països del Loira (França), sent nomenada així en honor de Emile Bertrand, mineralogista francès.^[2]

Bertrandita
Fórmula química	Be₄Si₂O₇(OH)₂
Epònim	Émile Bertrand
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BD.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BD.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.07
Dana	56.1.1.1
Heys	14.3.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,7135(4) Å; b = 15,268(1) Å; c = 4,5683(3) Å;
Grup puntual	mm2 - pyramidal*
Grup espacial	space group Cmc2₁ (en)
Color	incolor, groc clar
Macles	common on {011}, {021}; heart- or v-shaped twins.*
Duresa (Mohs)	6 a 7
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Densitat	2,59 a 2,6 g/cm³ (mesurada); 2,61 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,591 nβ = 1,605 nγ = 1,614
Birefringència	δ = 0,023
Angle 2V	mesurat: 73° to 81°, calculat: 76°
Dispersió òptica	r < v feble
Impureses comunes	Al, Fe, Ca
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1883
Símbol	Btd
Referències	[1]

Un sinònim poc usat és hessenbergita.

Característiques químiques

És un silicat hidroxilat de beril·li. Té estructura molecular de sorosilicat amb anions addicionals hidroxils.^[3] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: alumini, ferro i calci.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bertrandita pertany a «09.BD: Estructures de sorosilicats (dímers); grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4] o major» juntament amb els següents minerals: hemimorfita, junitoïta, axinita-(Fe), axinita-(Mg), axinita-(Mn), tinzenita, vistepita, boralsilita i werdingita.

Formació i jaciments

Es forma en granits i roques pegmatites associades al beril·li, i en cavitats miarolítiques de greisen; comunament com a mineral secundari per l'alteració del beril, més rarament com a mineral primari.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: beril, fenacita, herderita, turmalina, moscovita, fluorita o quars.

Usos

Alguns exemplars purs poden ser tallats i emprats com a gemmes en joieria.^[4]