Biblioteca Vaticana

La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat^[1]) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.

Biblioteca Vaticana

(it) Biblioteca Apostolica Vaticana
El Papa Sixt IV nomena Bartolomeu Platina prefecte de la Biblioteca Vaticana, fresc de Melozzo da Forlì, c. 1477 (Museus Vaticans).
Dades
Nom curt	BAV
Tipus	biblioteca nacional Departments of the Roman Curia (en) ofici de la cúria romana
Història
Creació	1450 15 juny 1475
Activitat
Membre de	IFLA Conferència de Bibliotecaris Nacionals Europeus IIIF Consortium Société de l'histoire de France (1895–)
Governança corporativa
Seu	Cortile del Belvedere, V-00120 Città del Vaticano Ciutat del Vaticà
Gerent/director	Giovanni Cesare Pagazzi (2025–)
Filial	R. Pfister Collection (en) Arxiu apostòlic del Vaticà (–1612)
Altres
Número de telèfon	[phone]
Identificador ISIL	IT-RM1360
Identificador libraries.org	45344
Lloc web	vaticanlibrary.va
Ubicació geogràfica

La Biblioteca Vaticana, formalment establerta el 1475 tot i que ja funcionava abans, és una de les més antigues del món i custodia una important col·lecció de manuscrits històrics. Té 75.000 còdexs de tota la història, així com 1,1 milions de llibres impresos, que inclouen uns 8.500 incunables.^[2]

La Biblioteca Vaticana és una biblioteca d'investigació per a la història, el dret, la filosofia, la ciència i la teologia. La Biblioteca Vaticana està oberta a qualsevol persona que pugui documentar les seves qualificacions i necessitats de recerca. Les fotocòpies per a l'estudi privat de pàgines de llibres publicats entre 1801 i 1990 es poden sol·licitar personalment o per correu.

El papa Nicolau V (1447–1455) va imaginar una Roma amb àmplies obres públiques per atraure pelegrins i estudiosos a la ciutat per començar la seva transformació. Nicolas volia crear una "biblioteca pública" per a Roma que havia de ser vista com una institució per a l'erudició humanista. La seva mort li va impedir dur a terme el seu pla, però el seu successor el papa Sixt IV (1471–1484) va establir el que ara es coneix com la Biblioteca Vaticana.

El març de 2014, la Biblioteca Vaticana va iniciar un projecte inicial de quatre anys de digitalització de la seva col·lecció de manuscrits, que estarà disponible en línia.

L'Arxiu Secret del Vaticà es va separar de la biblioteca a principis del segle xvii; conté 150.000 documents més.

Etapes de la biblioteca

Els experts divideixen en cinc etapes la història de la biblioteca:

• Prelaterana: els inicis de la biblioteca, corresponents a la primera etapa de la història de l'Església, abans que s'ubiqués al Palau del Laterà. Molt pocs llibres corresponen a aquesta etapa.
• Laterana: S'inicia quan llibres i manuscrits passen a guardar-se al Palau del Laterà, etapa que transcorre fins a finals del segle xiii, durant el papat de Bonifaci VIII.
• Avinyó: Durant aquest període tingué lloc un important creixement de les col·leccions de llibres i arxius dels papas que residiren a Avinyó, entre la mort de Bonifaci VIII i l'any 1370, quan la seu papal retornà a Roma.
• preVaticana: Entre 1370 i 1447 la biblioteca es dispersà, quedant parts a Roma, Avinyó i altres indrets.
• Vaticana: Etapa actual, iniciada el 1448, amb el trasllat definitiu de la biblioteca al Vaticà.

Història

Fotografia estereoscòpica de la Biblioteca Vaticana realitzada per William Herman Rau (1855-1920)

El Papa Nicolau V fundà la biblioteca el 1448 reunint uns 350 còdexs grecs, llatins i hebreus heretats dels seus antecessors i de les seves pròpies adquisicions, entre les quals hi havia diversos manuscrits de la Biblioteca Imperial de Constantinoble. No obstant això, la fundació pròpiament dita tingué lloc quan Sixt IV, amb la butlla Ad decorem militantis Ecclesiae, del 15 de juny de 1475), assignà un pressupost i nomenà bibliotecari Bartolomeo Platina, qui elaborà un primer catàleg el 1481. La biblioteca tenia aleshores més de 3.500 manuscrits, fet que la convertia en la biblioteca occidental més gran del món.

Cap al 1587, el Papa Sixt V encarregà a l'arquitecte Domenico Fontana que construís un nou edifici per acollir la biblioteca, el qual encara s'utilitza actualment.

A principis del segle xvii se segregà de la biblioteca l'Arxiu Secret del Vaticà, mentre que el 1623, la Biblioteca Palatina de Heidelberg, que contenia uns 3.500 manuscrits, fou donada a la Biblioteca Vaticana per Maximilià I de Baviera en agraïment pel suport del Papa Gregori XV durant la Guerra dels Trenta Anys.

El 1657 s'adquiriren els manuscrits de la Casa Ducal d'Urbino i el 1689 s'incorporaren a la biblioteca les col·leccions de la reina Cristina de Suècia. També cal destacar que el 1661, l'intel·lectual grec León Alacio esdevingué bibliotecari vaticà.

Posteriorment, durant el segle xviii, la biblioteca s'enriquí amb noves adquisicions i sorgí el primer projecte de publicar un catàleg complet dels manuscrits de la biblioteca. No obstant això, tan sols van arribar a publicar-se tres dels vint volums projectats. A final del segle, alguns llibres van haver de ser lliurats com a tribut de guerra a la França napoleònica, si bé la majoria dels volums foren restituïts l'any 1815 amb la derrota de Napoleó Bonaparte.

Darrerament s'hi ha incorporat el Salone Sistino dedicat a exposar exemplars bibliogràfics com els còdexs de Virgili o el Rotlle de Josuè, entre d'altres.

Fons documental

Coberta d'ivori del Codex Aureus de Lorsch

Avui dia la biblioteca custodia uns 75.000 manuscrits i més d'1.100.000 llibres impresos, dels quals, uns 8.500 són incunables. L'Arxiu Secret del Vaticà, que fou separat de la biblioteca a principis del segle xvii, conté uns 150.000 volums.

Entre els manuscrits més importants de la biblioteca cal destacar:

• El Còdex Vaticanus, del segle iv, el més antic manuscrit conegut de la Bíblia.
• La Historia Arcana de Procopi de Cesarea, que es descobrí en aquesta biblioteca i es publicà el 1623.
• El Cancioneiro da Vaticana, un dels tres cançoners coneguts de la lírica galaicoportuguesa.
• El Codex Aureus de Lorsch, evangeli miniat de l'època de Carlemany.^[3]

Bibliotecaris

Nom	Vida	Títol	Temps com a Bibliotecari[4][5]
Marcello Cervini	1501–1555	Bibliothecarius I	24 maig 1550–9 abril 1555
Roberto de' Nobili	1541–1559	Bibliothecarius II	1555–18 gener 1559
Alfonso Carafa	1540–1565	Bibliothecarius III	1559–29 agost 1565
Marcantonio da Mula	1506–1572	Bibliothecarius IV	1565–17 març 1572[6]
Guglielmo Sirleto	1514–1585	Bibliothecarius V	18 març 1572–16 octubre 1585
Antonio Carafa	1538–1591	Bibliothecarius VI	16 octubre 1585–13 gener 1591
Marco Antonio Colonna	1523 ca.–1597	Bibliothecarius VII	1591–13 març 1597
Cesare Baronio	1538–1607	Bibliothecarius VIII	13 març 1597–30 juny 1607[7]
Ludovico de Torres	1552–1609	Bibliothecarius IX	4 juliol 1607–8 juliol 1609
Scipione Borghese Caffarelli	1576–1633	Bibliothecarius X	11 juny 1609–17 febrer 1618[8]
Scipione Cobelluzzi	1564–1626	Bibliothecarius XI	17 febrer 1618–29 juny 1626
Francesco Barberini	1597–1679	Bibliothecarius XII	1 juliol 1626–13 desembre 1633
Antonio Barberini	1569–1646	Bibliothecarius XIII	13 desembre 1633–11 setembre 1646
Orazio Giustiniani	1580–1649	Bibliothecarius XIV	25 setembre 1646–25 juliol 1649
Luigi Capponi	1583-1659	Bibliothecarius XV	4 agost 1649–6 abril 1659
Flavio Chigi	1631–1693	Bibliothecarius XVI	21 juny 1659–19 setembre 1681[9]
Lorenzo Brancati	1612–1693	Bibliothecarius XVII	19 setembre 1681–30 novembre 1693
Girolamo Casanate	1620–1700	Bibliothecarius XVIII	2 desembre 1693–3 març 1700
Enrico Noris	1631–1704	Bibliothecarius XIX	26 març 1700–23 febrer 1704
Benedetto Pamphili	1653-1730	Bibliothecarius XX	26 febrer 1704–22 març 1730
Angelo Maria Querini	1680–1755	Bibliothecarius XXI	4 setembre 1730–6 gener 1755
Domenico Passionei	1682–1761	Bibliothecarius XXII	10 juliol 1741–12 gener 1755(P) 12 gener 1755–5 juliol 1761
Alessandro Albani	1692–1779	Bibliothecarius XXIII	12 agost 1761–11 desembre 1779
Francesco Saverio de Zelada	1717–1801	Bibliothecarius XXIV	15 desembre 1779–29 desembre 1801
Luigi Valenti Gonzaga	1725–1808	Bibliothecarius XXV	12 gener 1802–29 desembre 1808
Giulio Maria della Somaglia	1744–1830	Bibliothecarius XXVI	26 gener 1827–2 abril 1830
Giuseppe Albani	1750–1834	Bibliothecarius XXVII	23 abril 1830–3 desembre 1834
Luigi Lambruschini	1776–1854	Bibliothecarius XXVIII	11 desembre 1834–27 juny 1853
Angelo Mai	1782–1854	Bibliothecarius XXIX	27 juny 1853–9 setembre 1854
Antonio Tosti	1776–1866	Bibliothecarius XXX	13 gener 1860–20 març 1866
Jean-Baptiste Pitra	1812–1889	Bibliothecarius XXXI	19 gener 1869–9 febrer 1889[10]
Placido Maria Schiaffino	1829–1889	Bibliothecarius XXXII	20 febrer 1889–23 setembre 1889
Alfonso Capecelatro	1824–1912	Bibliothecarius XXXIII	29 agost 1890–14 novembre 1912[11]
Mariano Rampolla del Tindaro	1843-1913	Bibliothecarius XXXIV	26 novembre 1912–16 desembre 1913
Francesco di Paola Cassetta	1841–1919	Bibliothecarius XXXV	3 gener 1914–23 març 1919
Aidan [Francis Neil] Gasquet	1845–1929	Bibliothecarius XXXVI	9 maig 1919–5 abril 1929
Franz Ehrle	1845–1934	Bibliothecarius XXXVII	17 abril 1929–31 març 1934
Giovanni Mercati	1866–1957	Bibliothecarius XXXVIII	18 juny 1936–23 agost 1957
Eugène Tisserant	1884–1972	Bibliothecarius XXXIX	14 setembre 1957–27 març 1971
Antonio Samoré	1905–1983	Bibliothecarius XL	25 gener 1974–3 febrer 1983
Alfons Maria Stickler	1910–2007	Bibliothecarius XLI	7 setembre 1983–27 maig 1985(P) 27 maig 1985–1 juliol 1988
Antonio María Javierre Ortas	1921–2007	Bibliothecarius XLII	1 juliol 1988–24 gener 1992
Luigi Poggi	1917-2010[12]	Bibliothecarius XLIII	9 abril 1992–24 novembre 1994(P) 29 novembre 1994–25 novembre 1997
Jorge María Mejía	1923-2014	Bibliothecarius XLIV	7 març 1998–24 novembre 2003
Jean-Louis Tauran	1943-2018	Bibliothecarius XLV	24 novembre 2003–25 juny 2007
Raffaele Farina	1933-	Bibliothecarius XLVI	25 juny 2007–9 juny 2012
Jean-Louis Bruguès	1943-	Bibliothecarius XLVII	26 juny 2012-31 agost 2018
José Tolentino Mendonça	1965-	Bibliothecarius XLVIII	1 setembre 2018-

(P) Indica el temps passat com a bibliotecari, és a dir, bibliotecari en funcions, sovint un bibliotecari que no és un cardenal.

El càrrec de Bibliotecari de la Biblioteca Vaticana s'exerceix paral·lelament amb el d'Arxiver de l'Arxiu Secret del Vaticà des de 1957. Ambdós càrrecs són ocupats per un arquebisbe, que generalment és nomenat Cardenal; això és degut al fe que es tracta d'un departament de la Curia molt ben vist i important. També perquè el Vaticà té una llarga i orgullosa tradició de produir, preservar i classificar importants treballs publicats sobre religió, filosofia i teologia, i l'Església també ha fet una gran tasca per promoure la cultura i l'educació, i l'accés a aquesta. El Cardenal Bibliotecari i Arxiver de la Santa Església Romana és assistit per dos prelats, el Prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana (el director habitual de la Biblioteca) i el Prefecte dels Arxius Secrets Vaticans (que dirigeix el dia a dia de l'Arxiu). Aquests estan assistits per un viceprefecte. L'actual Prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana és el Doctor Cesare Pasini. El viceprefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana és el Doctor Ambrogio M. Piazzoni. El Prefecte de l'Arxiu Secret Vaticà és un bisbe barnabita Sergio Pagano. El viceprefecte de l'Arxiu Secret Vaticà és el Pare Marcel Chappin S. J.^[13][14]