El Bierzo

El Bierzo (en gallec: O Bierzo, en lleonès: El Bierzu) és una comarca de l'oest de la província de Lleó, dins la comunitat autònoma de Castella i Lleó. És l'única comarca reconeguda per llei (Llei 1/14 de 14 de maig) i aprovada per les Corts de Castella i Lleó el 20 de març del 1991 tret dels territoris d'Aragó, Catalunya, País Basc i Galícia.^[1]

El Bierzo

Bandera Escut d'armes
Tipus	comarca d'Espanya
Lloc
42° 39′ 19″ N, 6° 36′ 53″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Castella i Lleó
Província	província de Lleó
Capital i Ciutat més gran	Ponferrada
Conté la subdivisió	Bierzo Alto
Població humana
Població	117.142 (2024) (50,32 hab./km²)
Geografia
Superfície	2.328 km²
Patrocini	Our Lady of the Oak (en)
Lloc web	ccbierzo.com

Orografia

És situada als contraforts de la serralada Cantàbrica. És una fossa tectònica omplerta per materials terciaris, que oscil·la entre els 400 i els 500 metres, mentre que l'orla muntanyosa paleozoica és situada entre els 1.500 i els 2.000 metres. La comarca pertany a la conca del Sil, que és la seva sortida natural cap a Galícia. El clima és humit, i les temperatures són més elevades que a la Meseta. Hi ha rouredes, fagedes, castanyedes, landes i prats a la muntanya, i els fons de les valls són ocupats per conreus.

Lingüística

Comarques lleoneses on es parla asturlleonés.

La llengua predominant és el castellà, però amb importants influències del gallec i el lleonès que van creixent com més a l'occident i nord del territori, respectivament. L'ús del gallec i el lleonès en la vida quotidiana té sorts diferents, encara que ambdós estan vivint una recent revitalització a través de diferents associacions que promouen el seu ús i estudi. El gallec és el més afavorit, ja que està estenent el seu ús en la seva zona d'influència, i el lleonès té actualment un ús molt limitat.

S'ha considerat sempre El Bierzo com un pont entre el gallec i el lleonès, però amb trets propis molts diferents,^[2] que van portar a definir aquesta parla d'El Bierzo com a dialecte bercià en el segle xix^[3] recollit posteriorment en diverses publicacions.^[4]

Una frontera imaginaria que parteix de l'Alto Cúa fins a una part de l'actual municipi de Ponferrada (Fuentesnuevas i Dehesas) que divideix els territoris lingüístics. Des d'antany^[5] ambdós van ser la parla o llenguatge quotidià o tradicional. Actualment, exceptuant les poblacions més urbanes, on l'autòcton, língüísticament parlant, pràcticament ha desaparegut, es nota que formes s'hibriden, i a vegades es barregen resultats fonètics gallecs i lleonesos (com fins i tot castellans) i coexisteixen ambdues formes en alguns casos^[6] Per una altra part, moltes de les valls o comarques que formen El Bierzo conserven significatives peculiaritats en la seva parla: així, han sorgit argots com el burón (argot dels venedors i albarders ambulants de Fornela.^[7]), i el dialecte ancarès.

Bandera del Bierzo, usada pels més reivindicatius

Economia

El principal recurs econòmic és la ramaderia, seguida de l'explotació de les mines de carbó. La població és distribuïda en petits nuclis rurals.

Població

Com a nuclis urbans destaquen Ponferrada, Villafranca del Bierzo, Cacabelos i Bembibre. La capital comarcal és Ponferrada.

A tota la zona occidental de la comarca es parla gallec on cada any augmenta el nombre d'alumnes que l'estudien a Primària i Secundària, tot i que el seu ús al carrer és cada vegada més minoritari. A la part oriental és d'influència lleonès, el qual viu una situació més crítica encara que el gallec, ja que no s'ensenya ni a escoles ni a instituts, tret d'alguns cursets, encara que el seu ús es limita, des de fa molt temps, a girs i modismes en la llengua castellana i l'ús, molt limitat i ja desaparegut del Dialecte Berciano ("barreja de lleonès i gallec amb particularitats pròpies) no homogènies, amb àmplies diferències segons els diferents valls i / o comarques d'El Bierzo.

Gastronomia

L'elaboració gastronòmica més famosa es el botillo amb DOP. Els vins del Bierzo també són molt famosos i tenen el seu propi raïm.

- Vi negre, DOP Bierzo amb el seu raïm propi: Mencía.

- Vi Blanc, DOP Bierzo amb el seu raïm propi: Godello.

Personalitats

Originaris d'El Bierzo són:

• D. Pedro Álvarez Osorio, Comte de Lemos
• Amparo Carballo Blanco, escriptora i editora.
• Ramón Carnicer Blanco, escriptor.
• Antonio Fernández Morales, escriptor.
• Pascual Fernández Baeza, poeta, magistrat i senador.
• Sant Fruitós de Braga, sant, patriarca del monacat espanyol, bisbe de Dumio i arquebisbe de Braga
• El Comte Gatón, primer comte bercià.
• Enrique Gil y Carrasco, escriptor.
• Severo Gómez Núñez, general, diputat, defensor i divulgador d'El Bierzo.
• Jan (Juan López Fernández), dibuixant.
• Álvaro de Mendaña, descobridor de les Illes Marqueses.
• Luis del Olmo, periodista.
• Amancio Prada, músic i compositor
• Antonio Pereira, escriptor.
• Valentín García Yebra, filòleg, traductor i membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua.
• Martín Sarmiento, escriptor.
• Sampir, notari, cronista, historiador i bisbe d'Astorga.
• Valeri del Bierzo, sant i ermità cristià (s. VII).